Dia 9
Hoian- Ciutat Ho Chi Minh (antiga Saigon)
M’he despertat a 1:30, s’ha m’havia fet curt la son. He comprovat l’hora. He pogut tornar-me a dormir fins a les 5:45h. Dutxa i esmorzar. Un bufet amb tot, menys sense gluten. A l’hora convinguda 7:30h sortíem cap a Da Nang on és troba l’aeroport. Un tràfic fluid ens ha portat des de el paradís de les compres (Hoian) cap a Da Nang, on en la dècada dels seixanta i setanta va ser una de les bases nord-americanes al Vietnam. Des d’allà les incursions àrees destruïen tot el que podien, Hanoi, Haiphong, Hué, etc.
A la ciutat, el guia Tu ens ha explicat que aquesta ciutat és una de les més endreçades de Vietnam. He vist contenidors d’escombraries i camions de recollida de brossa. Semàfors amb el compte enrere per cotxes i motocicletes per diferents carrils. Cal destacar el anomenat Pont del Dragó.
En arribar a l’aeroport, el xofer que ens ha portat fins ací, en Sendo li ha donat un sobre amb diners. El conductor ha agraït el regal, s’ho havia guanyat.
A l'aeroport de Da Nang, la rutina habitual, el check-in de maletes, control de persones i equipatge de mà. Nosaltres ultrapassàvem de pes la maleta de mà, hem tingut ficar-la a l’altre. Hem anat a la porta d’embarcament. S’ha fet llarg, perquè s’ha retardat 1h. Cap a les 12:30 sortíem cap l’antiga Saigon. Hem aterrat el cap 1h a l'aeroport de Tan Son Nhat. Feia calor xafogós. Recollir maletes, hi havia al aeroport, deu cintes per l’equipatge.
Agafar l’autocar i anar al Museu dels Horrors de la Guerra de Vietnam(1). Per edat aquesta guerra la hem vist a la TV. La brutalitat de la guerra amb els EEUU pretenent que la seva intervenció era providencial per els habitants de Vietnam, malgrat el napalm i els bombardejos contra la població civil.
Probablement, a TV1 (l'única que hi havia) va fer un seguiment, sorprenentment més fiable que la cobertura dels EEUU. Els reporters de TV, Miguel de la Quadra y Diego Carcedo, dos gegants del moment, van donar fe del que estava passant: Reportatge (18/4/2013), realització de Teresa Martín*.
És difícil fer una avaluació del que veus al Museu. Per descomptat, hi ha la visió del que va guanyar. Però el paper dels EEUU va ser tant catastròfica per el país, un tret que s’ha repetit invariablement allà on han anat per alliberar els pobles en nom de la democràcia i el capitalisme, ho veiem aquest dies a Veneçuela.
