Sicília (6): Etna-Taormina-Catània (i II)

Desprès del paisatge lunar, hem anat a dinar i fer un tast dels productes típic de la zona. S’ha de dir que el lloc era bonic, ple de verdor, en trigat uns 40’, l’Etna gravita per tot arreu. La degustació ha estat espectacular, res a veure amb el que fins ara havíem menjat. Un vi excel•lent i diferents tipus de paté amb pa han fet les delícies de tothom. El dinar ha estat digne si ho comparem fins aleshores. Un primer plat, de pasta! molt gustosa, un segon, no tant reeixit i un préssec una mica verd. També han posat una amanida!  A la taula hi havia el contingent canari (3). En aquest espai, els companys de viatge ha recaptat diners per els nostres diligents guies i xofer. Ho han agraït.

               

Villa di Bella

Viagrande, Catania, 

Desprès del dinar a un lloc tan bucòlic, hem tornat a agafar l’autocar cap a Taormina, a uns 45’ de Catània per autovia. Matteo ens ha explicat una mica de història de Taormina i la seva transformació en un lloc de moda i tot el que això representa. 

Porta Catània

Duomo di Taormina

Chiesa di San Giuseppe

Palazzo Corvaja

Chiesa di Santa Caterina d'Alessandria

Boda a Taormina

Teatre greco-romà

Visió panoràmica

Hi havia una referència en el temps 15 anys, on no hi havia pràcticament res del que hem vist avui. L’autocar ha aparcat al costat d’uns pàrquing gegantins, i hem pujat per ascensors fins a peu de carrer. Una gentada ocupant tot el carrer principal, botigues de luxe, restaurants, tendes de souvenirs, és a dir, un aparador per a turistes. Hem anat cadascú per el lliure. 

Nosaltres hem anat cap a l’amfiteatre. Havia cua i hem fet uns 15’ per comprar les tiquets per accedir-hi. L’espai és un lloc de mode on es representen el estiu, festivals de musica i opera. De l’amfiteatre antic no queda res. Hi havia núvols, i turistes com nosaltres batallant per fer-se una selfie i la millor posició possible. El Etna estava cobert per els núvols. Allò que un dia va seduir amb el pas del temps i el turisme massiu, el seu encant deixa pas, per convertir-se en una atracció global. Nosaltres hem tornat després per tornar a agafar l’autocar. 

Teníem horari fixa, a les 17h. Tornar a recórrer el camí cap a Catània i al hotel. Ara son les 19:30h quan estic escrivint la crònica del dia. En sopat al hotel. He sopat una minestrone boníssima! Hem preparat les maletes perquè demà també tenim un dia maratonià, cap a Palerm, passant per Messina i Cefalù.

Una habitació amb vistes

Restaurant del hotel

 

Sicília (6): Etna-Taormina-Catània (I)

 Dia 6

Catània-Etna-Taormina-Catània

Cada dia es fa més feixuc ser turista. Vuit hores d’anades i tornades. Veure llocs a contrarellotge, sentir-se que estàs dins d’una maquinaria que no deixa espai per contemplar el que veus ni sentir que el tens davant. Anava a dir benvinguts al món del turisme global. No som el viatgers que feien  el Gran Tour*, som turistes, una nova espècie que circula per ciutats, pobles que per la seva història o ubicació i desprès d’haver vist mil vegades a la TV les imatges d’aquests indrets, acabes anant-hi. 

Hotel Nettuno

El mòbil ens ha despertat a les 6:00h. A l’hora del esmorzar no hi havia tanta gent, hem anat a les 7:00h. A les 8:00h agafàvem l’autocar per anar al Etna que està a uns 40km de Catània.  El nostre guia Matteo** ha fet una explicació del Etna, les seves denominacions al llarg dels temps i sobretot les dates que han marcat la història de Catània i Sicília. El segle XVII va modificar la pròpia ciutat de Catània. El 1927-9 l’Etna va fer també molt de mal. I encara més recent, 1992. Els sicilians tenen l’arma secreta per conjurar el mal del Etna, i es diu Santa Àgata. Aquesta manera de sobreposar-se els desastres naturals, mitjançant la processó amb la Santa per els carrers de Catània, explica molt de la psicologia d’aquesta part d’Europa. Lliurar-se a ella sembla suficient per esvair tots els mals. No estem parlant del segle XVII o 1927?, sinó de 1990?. Hi ha una ciència, la vulcanologia que estudia aquests fenòmens, hi ha mesuradors i sismògraf per monitoritzar l’Etna, però la gent prefereix la intercessió de la Santa. 

Matteo, a anat explicant anècdotes sobre la forma de fer front al volcà. Així en un poblet els peus del Etna, mentre una colada de lava baixava sense presses, però sense pausa, es va invocar al sant del poble.  Malauradament, el sant invocat, no va poguer fer parar la lava i el poble va ser arrasat l’església inclosa i el seu Sant. A la reconstrucció del poble, el anterior Sant va ser substituït per l’advocació de Santa Àgata.

No tothom es queda invocant al Sant o la Santa. El segle XVII (1669) Diego Pappalardo va posar els mitjans tècnics de l’època per evitar el desastre. 

El 1992 tots els mitjans tècnics, geòlegs, policia, exèrcit va ajudar a pal•liar els efectes del volcà, i malgrat tot, es va invocar a Santa Àgata perquè segur que ella faria el miracle. Com deia Matteo, així som a Catània i per extensió Sicília.

Una carretera puja des de el nivell del mar fins a 1800m, el paisatge va canviant, d’arbres, a espais on la lava s’ha solidificat. A mesura que puges els arbres deixen pas a la pedra volcànica. Hem vist xemeneies volcàniques que  s’ha cobert d’arbres, i per on hi havia sortit la lava. L’espai es torna negra a mesura que l’autocar agafa alçada, un mar de núvols es va situant sota la nostra perspectiva. L’Etna té el seu propi ecosistema.

El nostre guia del Etna

La carretera arriba fins l’àrea del telecabina, espai de botigues i restaurants. Dins del grup, hem pujat alguns. Hem pujat al telecabina fins a 2800m, al costat de les pistes d’esquí. No deixa de ser interessant que aquestes vessants de la muntanya, o bé hi ha la cendra i la terra, o neu o lava! Quant surts del telecabina, et trobés amb una petita cafeteria i afora, hi havia uns autocars preparats  per aquest terreny volcànic què et porten fins comença la passejada per veure els cràters i a 3800m, l’Etna. 

El paisatge lunar, amb un mar de núvols els nostres peu, amb un sol espectacular, el guia ens ha dit que avui hem tingut molta sort de gaudir d’un dia com aquest. Feia fresca, uns 12º, anàvem equipats. Hem seguit al guia de muntanya, per un camí estret, on la pendent era molt pronunciada, de fet el camí vorejava la pendent, el mar de núvols semblava infinit. Les pedra fina volcànica relliscava, calia anar amb compte. El recorregut et permet veure el paisatge lunar, els cràters i des de la distància el Etna. Això que estic explicant, ho fèiem amb una cua de turistes molt notable. La muntanya, la foscor del terra erma, et donava la sensació que aquell espai no era per nosaltres. Hem tornat per el mateix camí que havíem anat, amb una petita desviació per els que van i venen. L’excursió durà uns 40’, el guia explicava característiques del Etna. Tornar a baixar amb l’autocar, però   conduïen per l’esquerra!. El camí era ample i segur. Desprès agafar el telecabina, hi havia lavabos sense aglomeracions, tot un luxe. A les 12h estàvem a peu del nostre autocar.

A peu del Etna