Heine viatge per el Harz* (III)
Heine passa per Klausthal, lloc miner, allà parlarà amb els miners i menjaran, cantaran i tindrà un encàrrec per quan passi per Goslar.
"Per immòbil i tranquil·la que semblés la vida d'aquesta gent, tanmateix, és una vida verídica, viva. Hauríeu dit que la iaia velleta i tremolosa que seia darrera l'estufa, davant del gran armari, s'hi havia estat un quart de segle seguit i que els seus pensaments i sentiments havien quedat soldats a tots els cantells d'aquesta estufa i a totes les entalles d'aquell armari. I estufa i armari són vius, perquè una persona els ha infós una part de la seva ànima". (pàg.30)
"Havia llegit moltes coses de l'antiquíssima Catedral i del famós tron imperial de Goslar al Llibre de butxaca de Gottschal. Però, quan vaig voler veure'ls, em van dir que la Catedral s'havia enderrocat i el tron imperial se l'havien emportat a Berlín. Vivim en un temps molt transcendental: les catedrals mil·lenàries són enderrocades i el trons imperials llançats a la cambra dels mals endreços." (pàg.33)
"Algunes coses notables de la Catedral han estat instal·lades a l'església de Sant Esteve. Unes vidrieres pintades molt boniques, uns quants quadres dolents, entre els quals diuen que hi ha també un Lukas Cranach, un Crist de talla i un altar de sacrificis pagà d'un metall desconegut. (...) Amb tot, encara és més desagradable el gran Crucifix de talla ja esmentada. El cap del Crist, amb cabells i espines naturals i una cara empastifada de sang, mostra certament, amb gran mestria, l'agonia d'un home, però no la d'un Salvador fill de Déu. En aquest rostre, només s'hi ha escolpit el sofriment material, no la poesia del dolor. Una imatge així pertany més aviat a una aula d'anatomia que no pas a una casa de Déu." (pàg.33-4)
