IMSERSO: Fuengirola-Nerja-Frigiliana

 Dia 4

Fuengirola-Nerja-Frigiliana

Avui el plat fort del dia eren les coves de Nerja. Dutxar-se, anar-se a esmorzar, sempre trobés els habituals a aquelles hores. Ben alimentats hem agafat el cotxe i hem anat per l’autovia cap a Màlaga, havia cua compacta anant cap a Fuengirola. Hem fet el desviament cap a Almeria fins arribar al trencall a Maro on hi ha una rotonda que et porta fins els espais habilitats per aparcar a la cova. Les senyalitzacions per anar a les coves era molt bona, impossible despistar-se. Hi ha un aparcament de pagament, tot molt cuidat i en perfecta estat de revista. Com era a primera hora (9:50) no hi havia massa gent. Hem pagat l’entrada i hem baixat a les coves. Pensava que serien més humides, però res d’això. Tot molt funcional amb baranes per assegurar les baixades amb una llum a peu de terra que permet seguir el recorregut. No hem agafat “audio”, però hem comprat un llibre que és diu “Guía de la cueva de Nerja*”.

Quant entres a la cova hi ha un volum de 300.000 m³ esperant al turista. Hi ha diferents gelaries, en concret tres. La Galeria Turística, les Galeries Altes y les Galeries Noves. Hi ha més de quatre-cents escalons en el recorregut. La temperatura interior és de dinou graus, així que és un lloc ideal tant al hivern com sobretot al estiu. Per fer-se una idea sobre la història i la importància del lloc.

 consultar: https://es.wikipedia.org/wiki/Cueva_de_Nerja. 

Es fa molt difícil explicar l'efecte de les coves, on el temps i l'agua han fet aquestes escultures colossals. Una mena de boscos de pedra com si tot el conjunt fos orgànic, amb les estalactites i estalagmites jugant un joc d' asimetries  esbojarrades, donant formes inversemblants. A la Sala del Cataclisme hi ha una gegantina columna de 32 m d'alçada i 18 m. de diàmetre, inclosa en el llibre Guinnes com la major del món. La cove te el seu origen al pliocè fa uns 5 milions d'anys. Al pleistocè succeeixen una sèrie d' esdeveniments, com son l'aixecament de la serra, la cova queda per sobre del nivell del aigua subterrània (2 ma), un terratrèmol va sacsejar la cova fa 800.000BP**. Sobre el 50.000BP -el paleolític- apareixen les primeres notícies del esser humà a la cova. Les primeres manifestacions artístiques és daten fa 20.000BP. Hi ha un període en el que neandertals i sapiens varen ocupar les coves. 

Coves de Nerja

Dins de la cova hem trobat a un professor de fotografia nord-americà, m’ha vist amb la meva càmera i m’ha donat un parell de consell en situ. Augmentar la ISO. Bona idea!  La cova està molt domesticada perquè els turistes pugem visitar-la sense cap problema, 458 escalons et permet visitar totes les galeries obertes al públic general.   

Desprès de les tenebres, la llum. Hem passat per la tenda de records, i he comprat la “Guia” i una samarreta. Hem anat a prendre al restaurant que hi ha al costat, un  cafè amb llet. La terrassa era ampla i podia contemplar el mar, una imatge molt bella i fotogènica, llàstima que el dia no fos radiant, esclar, que no pot tenir-ho tot.

Desprès a Frigiliana. Un poble que sembla un parc temàtic per turistes. Un lloc pintoresc, on tots els tòpics es donen la ma perquè el viatger pugui contemplar una icona d’Andalusia i per extensió Espanya. Tot molt cuidat, almenys la part que hem visitat. Cases blanques per lluitar contra la llum sempre present a aquest poble.  Orografia poc apta per persones de mobilitat reduïda, un puja i baixa permanent. Difícil per trobar aparcament, sempre fora del poble. No en puc imaginar al estiu com serà intentar-ho. La temperatura era massa bona per l’època del any, però ja se sap que estem en ple canvi climàtic, malgrat els que diguin que no. Carrers estrets i costeruts conformen els carrers. Tendes d’artesania, ocupaven antigues cases. Hem pres l’aperitiu en un lloc privilegiat amb vistes on podies veure el reflexa del mar.  Porten el bar llatinoamericans. Desprès hem tornat agafar el cotxe, més autocars arribaven a una petita esplanada per aparcar. Sortia gent sobretot, jubilats, i molts estrangers. 

Hem arribat a Nerja, molt a prop de Frigiliana. És un lloc molt turístic, plena de gent. Una de les atraccions és un passaig que dona a una balconada de ferro que dona vistes al mar. El dia no era ideal per fer fotografies, però la panoràmica era esplendorosa. Hem anat a buscar un lloc per dinar, s’havia fet tard. Hem entrat a un lloc que ha resultat molt deficient, és diu “El Rincón del Sevillano”. Una sípia duríssima a espatllat el dinar. Li hem dit al cambrer, i com a resultat no l’hem tingut que pagar. Estava ple de turistes, també nacionals. Mala sort! Per compensar m’he menjat un petit pastís de fruita que almenys et treia al mal gust de boca del restaurant. A Nerja és va fer molt popular gràcies a una sèrie televisiva dels anys 80, “Verano Azul”, això va projecta el poble a tota Espanya i posteriorment, a molts països que va emetre la sèrie. Deia que hi ha un “monument” dedicat a Chanqueta, personatge principal de la sèrie i el seu vaixell, “La dorada 1”. El trio: Verano Azul-Nerja-TVE era imbatible per atreure estiuejants de Madrid i la resta d’Espanya.

Desprès hem anat cap a Fuengirola i el hotel. Al sopar tenien sípia! Hem pujat a l’habitació. Hem vist sèries, i he pogut escriure les impressions del dia. He estat llegint el llibre de F.Phol, “El dia que llegaron los marcianos”. Un llibre, com tots d’aquest autor de SF excel•lent i inquietant.