Barça-Galatasaray: ZZZZZZ

 

Una nit que volia ser reivindicativa, s'ha acabat amb un empat sense gols. Avui no era la nit. Cap ocasió clara de gol, malgrat que tots els davanters han jugat. Un Frenkie de Jong diluït, sense capacitat per fer mal al rival, molt be organitzats en defensa, ha fet que el Barça no ha pogut marcar gol. Hi ha poca cosa a explicar. Xavi havia tingut la sort de cara amb les substitucions, però avui, no ha funcionat. Un equip molt discret, sobretot perquè no ha volgut jugar al ataca, ha fet que el Barça s'estavellés a l'àrea del Galatasaray. Queda el partit a Estambul, potser allà el Barça poguí fer el que avui no ha estat capaç, marcar gols.

Elx-Barça: Les dificultats per guanyar!

 

I

Una primera part on el Barça hauria pogut marcar, on hi ha molta lluita, i poques oportunitat. Un partit travat sense ocasions clares. Un Aubameyang i un Gavi invisibles, un Dembélé actiu al començament però que s'ha anat diluint i un defensa que en l'única errada a permès al Elx marcar un gol al minut 45. 

Hi ha d'haver canvis, perquè aquest 45' han donat com resultat que un Elx ha tingut res mes dues oportunitats, ha aprofitat la segona. El Barça no pot regalar tant espai els davanter del Elx que son mes ràpids que els del Barça.  Una teranyina al centre del camp, fa que hi haguí poca fluïdesa en el joc.  Començar la segona part en el marcador en contra es un handicap que tindrà que resoldre en Xavi al vestuari amb substitucions i una mica més d'encert.

II

Els canvis de Xavi han donat fruits. Al 60' Ferran Torres ha fet l'empat, amb un gol oportunista. El Barça jugava amb ganes, però una vegada més Ter Stegen ha salvat al Barça. A la segona part hi ha hagut una estrella inesperada, Edgar badia, el porter del Elx, que ha estat el millor del seu equip, evitant que el Barça s'ha avances al marcador. Un penal del Elx, a jugada confusa de Memphis que havia sortit per  Aubameyang ha permès que Memphis fes el segon del Barça amb un tir imparable què ha entrat per l'escaire (84') . L'arbitra ha estat en el ull del huracà, repartit grogues no sempre han criteri, no ha fet cas al Elx quan demanaven penal a l'àrea del Barça. L'Elx ha intentat amb molt de perill apropar-se al àrea de Ter Stegen. Per sort, l'àrbitre ha xiulat el final del partit. El Barça ha merescut el tres punts, però la defensa és ara per ara un espai molt feble i això ho saben tots els rivals.

Nàpols-Barça: Una petita alegria

 

I

Primera part brillant del Barça enfront d'un Nàpols fluix. Dos gols matiners del Barça, Alba, al minut 7 i de Jong amb un xut al escaire al minut 13, semblava que deixava l'eliminatòria franca per el Barça. Però una errada de Ter Stegen ha possibilitat al Nàpols marcar de penal. Tota la feina quedava enlaire. Molta pressió del Barça, moltes rematades a porteria, però al 45 Piqué ha fet de davanter centre marcant el tercer, que reflecteix millor el que s'ha vist al terreny de joc. 

II

Gol d'Aubameyang (58') per marcar el quart gol de la nit. Quan guanyes per 1-4, arriba el moment de  desconnexió. Un clàssic del Barça. El Nàpols ha intentat jugar, però sense cap perill. Politano al minut 87 ha marcat un gol de castic per un Barça massa relaxat. Els canvis ha permès donar descans alguns jugadors. Riqui Puig també ha sortit els últims minuts. Una segona part prescindible. El Barça ha superat les pors dels partits a Europa. Demà sabrà amb qui jugarà per aquesta competició de l'Europa League.

València-Barça: Hat trick de Aubameyang

 

I

Una primera part on tot li ha sortit de cara al Barça que a més ha vist porteria per tres vegades obra de Aubameyang (2) i de Jong (1). El VAR també ha estat protagonisme. Un València molt fluix ha permès que el Barça jugues amb tranquil·litat. Un Dembélé que ha donat un passa a de Jong que ha s'ho posat el segon gol, és el més destacat del jugador. El Barça té en la defensa la seva kriptonita  particular. La segona part caldrà esperar la reacció d'un València gris i sense ànima.

II

Segona part per oblidar, sort del goooool de Pedri+ Aubameyang, amb un hat trick -sense voler-, què ha fet possible el miracle que el València si acostes al marcador, perquè oportunitats ha tingut, a més del gol, sol com un mussol de Carlos Soler. Canvis que ha han millorat la defensa, que han tingut que canviar Eric García per Mingueza . Es confirma el problema de la kriptonita defensiva. Un àrbitre erràtic que no dona confiança els jugadors. Faltes innecessàries, i joc dur per les dues parts. El millor de la segona part ha sigut el gol de Pedri i el resultat al final dels noranta-cinc minuts.

 

Barça-Nàpols: Empat decebedor

 

I

La primera part del partit, ens mostra un Nàpols ferm, que sap tocar i molt la pilota i en l'única oportunitat clara que ha tingut ha posat el marcador al seu favor, obra de Zielinski, rematant per dos vegades davant de Ter Stegen. Per contra, el Barça, també ha tingut oportunitats, però no hi ha manera, especialment, Ferran Torres que sembla negat per el gol.

Moltes passades imprecises, masses tocs per no anar enlloc. Tot va bé en el joc,  fins l'última passada, on es juga tot, ací, el Barça no està fi. Precipitació i desencert per part d'uns jugadors que ho vol fer bé, però falta finesa en el toc.

Una vegada més, la defensa penalitza moltíssim el joc del Barça. I això és endèmic des de fa temps. Mingueza, Eric García i Piqué és una tripleta poc fiable. Un discret De Jong al igual que Pedri, més contundent i resolutiu es Nico. Avui Adama Traoré es molt vigilat per Insigne i Juan Jesus, que fa que no brilli con en partits anteriors. Aubameyang, molt voluntariós, però massa sol. 

II

La segona part ha estat un exercici de impotència davant d'un Nàpols conservador que sabia que aquest Barça li costa marcar gol. Un penal innocent del Nàpols ha permès a Ferran Torres marca un gol. Desprès ha tingut un parell d'ocasions que no ha sigut capaç de materialitzar en gol. Dembélé ha sortir per Adama, Busquests per De Jong i Nico per Gavi. Els canvis no s'ha traduït en gols. Luuk de Jong ha sortit quan faltaven 5' per els 90. Ha de ser molt difícil jugar amb aquesta pressió. Ha tingut un parell d'ocasions, però no s'ha mogut el marcador. Un final sense gol i una nova i decebedora actuació d'un Barça que vol però que de moment no pot.

Espanyol-Barça: empatant en el descompta!

 

I

Primera part força avorrida, un gol matiner de Pedri a passada d'Alba, ha fet que el partit, malgrat les puntades de peu de Aleix Vidal a  Gavi, el millor de tots,  transcorregués sense rematades a porta a les àrees de els dos equips. Una groga per Keidi Bare del espanyol per una puntada de peu  a la cama de Araujo, ha pogut deixar-lo fora del partit. Massa tensió i massa sobreactuació, especialment per part del Espanyol.

La millor oportunitat del Barça ha sigut al minut 37 amb una gran aturada de Diego López amb una rematada a estripar d'Adama Traoré, molt incisiu a la seva banda dreta. En la mateixa jugada Ferran Torres podria haver marcat el gol amb un xut col·locat  a la porteria de Diego López. I com això es futbol, si perdones et passa que Darder ha pogut rematar a l'escaire i marcar el empat amb un gran gol. Tot plegat un empat que beneficia més al Espanyol que no pas al Barça.

II

La segona part ha tingut de tot, l'Espanyol s'ha possat per davant, gracies a l'errada monumental d'Eric Garcia. Aquest gol a desfermant a l'afició espanyolista. Un Barça que jugava a contrarellotge feia que la pilota no tingués cap possibilitat d'entrar-hi. Canvis per els dos equips, Dembélé ha jugat, ha desbordat un parell de vegades, però res més. Gavi ha sortit per Nico i s'ha notat la seva absència. També ha entrar Luuk de Jong per Pedri. Expulsió de Piquer i Melamed; l'arbritre a afegit 6'  i al minut 94 Luuk de Jong marca de cap l'empat a dos. Sembla que es dels pocs que veu porteria. Un empat que no fa servei a ningú. L'espanyol ha tocat amb els dits la victòria, però no ha tingut sort. Al Barça els seus defenses penalitzen molt l'equip. Adéu a l' eufòria de la setmana passada. 

Els fixatges del Barça

 

S'ha acabat el període de  fitxatges d'hivern. El Barça volia que marxes Dembélé, però cap equip el vol. Uns fixatges que faran mal al planter. Mai saps com reaccionaran les noves adquisicions, però el que sembla clar és que el Barça no hi ha cap planificació de futur, cap projecte, que no sigui sobreviure a la penúria econòmica en el que el club està immers. 

S'ha fitxat un jugador Aubameyang provinent del Arsenal, que ja no el volia. Ha tornat un altre jugador que havia jugat al Barça, Adama Traoré. Jugadors que no son de futur. No hi ha diners, però sobretot no hi ha idees de futur. Tampoc cap jugador de futur vol anar a un equip devaluat com és el Barça. Ferran Torres i Alves completen un quadra d'honor que no farà tremolar el Camp Nou.

Què pensen fer amb els joves Abde, Jutglà? I amb el "nou" golejador Luuk de Jong? Encara hi és Memphis Depay? Què faran amb tots ells? Ja posats, Dembélé es quedarà a la grada com Umtiti? No era el futbolista més desequilibrant del món mundial? Tot plegat un desastre.  En els últims quatre anys, el Barça ha incorporat 26 jugadors al primer equip. Excepte els del planter, la resta han sigut un mal negoci. Sembla que no hi ha massa talent a l'hora de fitxar jugadors de futur, sobretot fora de la Masia.  Com pensa l'ombra allargada de Messi.

 

Alabès-Barça: Una victòria pírrica

 

I

La primera part del Alabès-Barça mereix un zero per part del Barça. Cap oportunitat, cap jugada amb cara i ulls, res de res. Una davantera amb un Ferran Torres, que no es capaç de fer res de bo, no m'ha estranya que el deixessin marxar, sense cap sentit ofensiu, imprecís i prescindible. Un altra que passa una mala ratxa es Adbe. No li surt res de bo. També imprecís i perfectament prescindible. Una davantera indigna per una Barça previsible, inofensiu en atac i ges engrescador per l'aficionat que veu partir darrere partit com van poguer deixar escapar a Messi. Al últim instant de la primera part, el Alabès hauria pogut marcar un gol, però Pere Pons molt innocent li ha donat la pilota a Ter Stegen. A la segona part, caldria canviïs per activar un centre que no es capaç de donar pilotes els davanters.

II

La segona part ha començat una mica millor, però a cada minut que passava el Barça anava diluint-se. Bona part de la segona ha començat a semblar-se a la primera. Tothom esperava canvis, però aquest han tardat moltíssim a produir-se. Abde ha marxat i el seu lloc la ocupat Nico. Ferran Torres ha semblat un jugador de futbolí. Cap moviment, sempre immòbil.  L'únic davanter  Luuk de Jong que ha tingut una clara oportunitat de gol, ha estat substituït per Jutglà.  Joselu al minut 77 ha tingut la millor oportunitat del Alabès, però per sort del Barça a sortit fora. El futbol té això, un equip està a punt de marcar el gol, i al minut següent, es l'altra que marca, i al minut 87 De Jong marca a una assistència del jugador de futbolí Ferran Torres. Així es el futbol. 

Athletic de Bilbao 3- Barça 2: Eliminats!

 

 El Barça ha perdut un partit que en cap moment ha pogut guanyar. Un gol de Pedri al 93' ha permès forçar la pròrroga. Un Barça on totes les pilotes dividides anaven a parar a  l'Athletic. Un partit ple d'errades amb els passes, sense cap presència a l'àrea del rival. L'únic bo era el resultat, però sense possibilitat de refer-se d'un joc absolutament nefast. 

Potser si és el partit més dolent que ha jugat el Barça amb Xavi a la banqueta. Un penal a la pròrroga fet per Alba, ha establert un just guanyador d'un partit on l'Athletic ha lluitat fins l'extenuació. Ansu Fati s'ha lesionat a la mitja hora de jugar-hi. El Barça fa un pas endarrere, i torna a perdre quant et juguen a mossegar. Es molt difícil construir un equip si no hi ha continuïtat per les lesions. Toca seguint remar contracorrent. L'Athletic ha fet el seu partit, tot cor, però es que aquest Barça dona alegries els equips contraris.  

Linares-Barça B: Salvats per la campana

 

El Linares de la  Primera RFEF ha sigut capaç de fer patir a un Barça B que a la primera part va ser un equip sense instint golejador. Un equip en que tornava Alves tot cor, amb Jutglà i Ilias, amb Riqui Puig al centre que va ser substituït a la segona part. Una primera part amb  pèrdues continues de pilotes, sense un davanter centre com Luuk De Jong, i on el gol del Linares, un equip que va jugar amb el Barça B de igual a igual. En aquestes eliminatòries de Copa , l'únic que s'ha d'evitat es fer el ridícul, i el Barça  ho va fer a la primera part. A la porteria jugava Neto.

 

A la segona part, el tècnic va fer entrar a Dembélé per Ilias i Frenkie de Jong per un Riqui Puig molt imprecís. A la defensa Araujo va ser canviat per molèsties físiques per Piqué. Aquest canvis va fer el miracle de posar-hi una revolució més en el joc, i fruit d'aquest va arribar l'empat per obra de Dembélé. Un gol que salvava de moment un honor ferit. En una jugada excel·lent va arribar el gol de la victòria de la mà de Ferran Jutglà. Però una vegada aconseguida l'objectiu, de posar-s'ha per davant, el Linares va treure les ganes i en un parell de jugades va estar a punt de empatar. Un Barça B entrava en aquelles fases de desconnexió que dona oxigen els rivals. Uns deu minuts finals on el gol del Linares va planar per el camp, fins que l'àrbitre va xiular el final del partit.  

Mallorca-0 Barça B (1)

 

Victoria agònica al camp del Mallorca, per una Barça B que ha tingut amb Luuk De Jong la seva nit de gloria. Un equip ple de joves amb més il·lusió que precisió, ha vist com a l'últim minut del partit, Ter Stegen feia una aturada quasi impossible, que ha permès el triomf a Son Moix. Equip de circumstàncies, amb debuts de joves  com Ilias Akhomach, Álvaro Sanz, Ferran Jutglà que ja havia jugat anteriorment, amb Nico, i un Araujo jugant a un lloc inversemblant. El resultat son tres punts d'or, que permet somiar amb posicions de Champions. 

Si escoltes les narracions de Catalunya Ràdio, sembla que l'equip es més potent del que realment es veu a la pantalla de TV (Movistar). Errades en els passes de pilota, jugades arriscades al àrea de Ter Stegen. Riqui Puig, ha jugat, ha fet un partit discret, com bona part dels seus companys. Ens perd la falta de gol, i avui Luuk De Jong, ha tingut tres oportunitats, una amb un remat espectacular de mitja chilena que s'ha anat a estavellar al pal superior de la porteria. Nico, també ha jugat, però li faltava el seu company, Gavi, que aquest si que se'l a trobat a faltar. Torno a dir, la Lliga Santander es molt fluixa, per això el Barça malgrat el desastre de campionat, encara pot somiar a ser el que no es.

Sevilla-Barça: El Sevilla dona una mica d'oxigen al Barça

 

Ahir un partit devaluat, amb dos equips molt diferents i amb trajectòries desiguals. Un Barça que va ser capaç d'empatar a un camp difícil com es el Sevilla. Però aquest empat, molt valuós per l'estat anímic del equip, va ser possible per l'expulsió de Koundé. El Sevilla sent el segon de la classificació de la Lliga, ja li va anar be aquest empat. 

El Barça va poder guanyar el partit, però està negat per el gol. Un tir al pal de Dembélé els últims instants va poder capgirar el partit. Al final empat. Si veiem la fotografia sembla que hagin guanyat no sé sap què. Injecció de moral. 

Un altra cop l'heroi del equip es diu Gavi, un noi tot cor, ganes i ambició, precisament, el que falta a bona part del equip.  Luuk de Jong, va tornar a sortir quant quedava uns minuts per acabar el partit. No sé quin sentit té això. Així, és molt difícil que un jugador que no té minuts, que va ser fitxat, no sé ben be perquè, té que estar a la banqueta veien com juguen els juvenils del Barça. Deu ser molt depriment i poc engrescador per ell. 

Un cas a part va ser l'àrbitre Del Cerro Grande. Sense cap criteri, va deixar que els jugadors del Sevilla repartissin estopa sense mirament, mentre l'àrbitre s'ho mirava tranquil·lament. Quan eren els joves del Barça, falta immediata. Va treure una vermella a un jugador del Sevilla, merescuda. Quant deixes de castigar entrades a destemps, sense ensenyar la groga, el llisto mental puja a nivells estratosfèrics. Un autèntic disbarat d'arbitratge. Un camp moll, i unes sobreactuacions del jugadors -de totes les bandes- generen teatre i confusió. Aquest tipus de comportament, tindrien que castigar-se, per exemple, amb el VAR. 

  

Barça-Elx: Lluitan per sobreviure

 

Un Barça B, jugant amb un Elx què tindrà dificultats per eludir a Segona divisió, ha acabat amb un petit miracle, amb gol de Nico que havia sortit feia cinc minuts abans. Un Gavi fent de Messi, sense ser-ho, amb cor i ànima ha connectat amb Nico i rematant el gol salvador, desprès d'una segona part absurda i plena de despropòsits. Dos gols de l'Elx en menys de cinc minuts, a la segona part, ha tornat a demostrar que aquest Barça i masses jugadors es queden adormits. Un defensa sempre mal ubicada ha permès un segon gol d'escàndol, perquè ningú vigilava a Pere Milla, que ha marcat a plaer. Dembélé se li fa molt llarg un partit. Desencertat i sense criteri, i un Frenkie de Jong, desdibuixat. Un equip amb jugadors amb uns salaris estratosfèrics, molts dels quals no jugant, tenen que ser rescatats per aquest joves què posen almenys l'ànima. 

Ara mateix, el Barça (B), no té un horitzó massa encoratjador, tindrà que lluitar amb equips que ara saben que poden guanyar-lo, i uns equips, la part alta de la classificació, que veuen amb esperança jugar amb un rival que ara mateix, es molt fàcil batre. 

Bayern Munic- 3 Ombres blaugranes- 0

 

El Barça ha tocat fons. Però, hi ha molts responsables d'aquest naufragi. Hi ha una llei que diu què quant estàs a dalt, per mantenir-te cal  renovar. No estripar-ho tot. Ara, el Barça prova una medicina què va fer provar a altres equips. Guanyava a la primera part de 3 o 4 gols. I clar, estava Messi, un Messi jove, que amb els anys ells sol ha anat mantenint artificialment l'aparença d'un equip. Ara hi ha una colla de joves, molt joves. I això és importantíssim. Però estan sols. No hi ha cap líder al camp. Hi ha un centre, però no hi ha una defensa amb cara i ulls. I el balanç ofensiu, dona tristor. En aquesta fase de classificació, ha marcat dos gols. Ahir, Gavi és va barallar amb tothom. Amb Busquets fent de tot, no hi havia més substància per fer equip. Perdre 3 a 0, no és el problema, és la manera com perds. Xavi, té una tasca enorme, i l'únic que demanaria a la Directiva fatxenda que tenim, és que el deixes treballar els proper tres o quatre temporades. Treure's de sobre tota un colla de jugadors que no mereixen jugar el Barça i fer un bloc amb ganes i determinació. Ja sé que això és demanar massa. 

El Barça fixa a Jekyll i Mister Hyde a Balaídos

 

Ahir nova ensopegada del Barça al camp del Celta. El resultat 3-3 amb gol del Celta amb temps de descompte. Una primera part on tot sortia, amb gols d’Ansu Fati, Menphis Depay i un gol de Busquets a tir des de fora de l’àrea. Tot molt fàcil i sobretot efectiu. Però, malauradament, els partits de futbol duren noranta minuts, i això va ser una llosa insuportable per els jugadors. Un Celta amb ganes, que anaven a totes, mossegant, i un Barça desconnectat, amb les múltiples lesions que van patir, per començar Ansu Fati, desprès Nico i Eric García, van trastocar tot el joc del Barça. La defensa va tornar a evidenciar tots els mals que pateix i que fan del equip molt fràgil i gens fiable. Sembla a Coutinho no va voler sortir. No ho sé. En tot cas, la segona part ja es va veure que aquells tres gols no serien suficients per en portar-nos els tres punts. Ara mateix, hi ha una dependència dels joves, molt joves. Errades de passa al vuit, poca contundència i desubicacions què deixen la defensa buida.

En nou entrenador té molta feina, sobretot, de mentalitzar a tothom què jugar al futbol són noranta minuts de intensitat i concentració. I si no hi aquest compromís, millor que no jugui, per bé del equip. Un Barça en doble personalitat: Jekyll i Mister Hyde, a la primera a Balaídos –en obres- va jugar un Jekyll en molta fortuna, però la segona part, va sortir en Mister Hyde, per desfer el que havia fet a la primera part. Sergi Barjuan ha tingut un paper agredolç,  va entrar per tapar la sortida de Koeman, i el seu balanç, deixa un mal sabor de boca, malgrat que no és culpa seva. Ha sigut capaç de incorporar jugadors de la  pedrera, però caldrà repassar el que poden donar de si. Fins ara, les incorporacions de Riqui Puig, no acaba de fer el que si fan Nico i Gavi. Balde i Abde, encara li falta per fer-se, sobretot perquè Luuk de Jong i Coutinho estan de vacances a Barcelona. El mateix dia que Luuk de Jong firmava per el Barça -el Sevilla se'l va treure de sobre-, el Rayo Vallecano firmava amb Ramades Falcó, un jugador que sempre ha tingut olfacte de gol. Ara es veu que la opció Laporta, era un bluf gegantí. 

A partir d’ara li toca a un altre mite del barcelonisme, Xavi Hernández, prendre les decisions del primer equip del Barça. Sense diners, amb molts joves amb ganes, però encara en fase d’aprenentatge, trobar un equilibri que no faci sortir aquest parell de personalitats que ahir varen sortit a Balaídos. ¡Sort! 

Barça-Alabès: El Barça no sap ficar-les dins

 Barça-1, Alabès-1. Ufff. El Barça s’ha convertir amb l’equip més empàtic de la Lliga. Deixa que la resta puguin fer gols amb una facilitat inabastables per els altres. Arriben a dalt un cop, i el gol esdevé una realitat feta somnis. Tenim una defensa de gentlemans, amables amb els rivals, que saben que sempre podran fer-nos gol. Lents, sense contundència, mal ubicats, somiadors que s’ha adormen quant no toca. Això és la defensa del Barca. He dit defensa? No hi ha de defensa! Tenim a Dest, que ara ja no s’ha sap on juga, però quant juga de defensa no està mai al lloc on caldria. Piqué, juga perquè li agrada, però ja no ho necessita. És molt lent, i els davanters ho saben. El nou fitxatge, Eric García, no ha donat cap sensació que amb ell, podem estar més segurs. I desprès Alba. A recorregut més que ningú per les bandes, però al final del túnel sempre hi havia Messi. Però ara no hi és. Per la seva banda també hi ha una senda de contraris que volen entrar fins la porteria del Barça. Sort tenim que la Lliga, es molt fluixa, i malgrat tot, sempre podrem aspirar a la Champions amb la cinquena posició i a deu o dotze punts del primer. O potser no!

PD: Sort que hi ha molts joves al equip, amb ells, hi ha esperança que dins un temps, dos o tres temporades, és comenci a veure un equip. Però caldrà molta til·la o molta meditació (in)trascendental per acostumar-nos a perdre, perquè l'equip és inexpert i li falta contundència. Algú es pensava que sense Messi tot aniria com si ells no fos?

Un Barça sense ànima!

 

Avui tocarem un "rondo" per el Barça d'ahir a la nit. Un equip sense esma. Mal ubicat amb jugadors vinguts de molts llocs exòtics, però que potser més valdria que si estiguessin a casa seva. Un Koeman poruc que no és capaç de posar el mateix onze que el diumenge passat. Ja sabem que tothom es un "expert" entrenador, però no cal ser un geni per veure que Frenkie de Jong, no pot jugar al lloc que li va posar el entrenador. Sense Messi, tot plegat es gris i tristot. Si hem de perdre, i perdrem un món de vegades, almenys posa els joves per que vagin agafant bagatge i experiència. Per cert, aquest Barça era el que sempre havia sigut abans de l'era prodigiosa que tots hem viscut, producte de la Masia i de la magia d'en Messi. 

PD: No hi ha alguna possibilitat que al mercat d'hivern, poguí tornar Messi?

Messi el mesías

Este domingo día 13 hubo una nueva hazaña de Lionel Messi, al batir al portero del Eibar, Asier  Riesgo, consiguió la cifra de 400 goles, en 435 partidos. Una cifra estratosférica, que hace honor a un jugador estratosférico.

Cuando en el Estadi, hay media entrada, resulta sorprendente, porque en el equipo está el mejor jugador de todos los tiempos. No sólo por los goles que marca, sino porque que hace mejores a sus compañeros. Como tengo ya una edad, he visto al Barça durante décadas, arrastrándose por la liga española. Su victimismo con respecto al Madrid era proverbial. Ahora que desde el 2005 Messi marca goles, y nos hemos mal acostumbrado a una década prodigiosa con Cruyff, Rijkaard, Guardiola, Luis Enrique, ganándolo casi todo, ahora precisamente, la gente deja de asistir al l’Estadi. ¡Ver para creer!

El día que Messi deje de jugar en el Barça, ese día volveremos añorar a ese jugador excepcional y único que se llama Lionel Messi. Que lleve el número 10, no es más que la constatación de lo que representa a nivel futbolístico.