Un Barça amb dues cares. A la primera, ha sigut capaç de recuperar-se del gol (38") del Athletic. Yamal fent un gol estil Messi i Lewandowski amb molta fortuna. Una vegada més la defensa del Barça pateix d'una manera impròpia d'un club com el Barça. A la segona part, res més hi ha hagut un equip al terreny de joc, l'Athletic, què amb ganes i coratge ha fet tota la despesa. A la pròrroga, el Barça s'ha deixat anar i l'Athletic s'ha aprofitat d'una falta de concentració del Barça. Un resultat 4-2, una mica enganyós, però que demostra que el Barça no pot jugar amb nois de 16-17 anys. L'efecte que fa el joc del Barça és de impotència. El Barça és ara mateix una joguina, no hi ha lideratge dins del terreny del joc. Héctor Fort, ha jugat un excel·lent partit, però no pot fer-ho tot. Pau Cubarsí, també ha fet el que podia, però son jugadors juvenils. Marc Guiu, també ha jugat, però no son els juvenils qui han de treure les castanyes del foc al Barça. Ni Lewandowski, ni Ferran Torres, ni Pedri, o João Felix, ha fet res digne de menció. Ni Vitor Roque ha jugat ni un minut, tot i jugar una prorroga que ha enfonsat al Barça. El problema del Barça és que no sap a que ha de jugar. Amb la història del jugar a pilota i tocar-la, el Barça es condemna a ser una copia dolenta d'altres Barça que tenien millors jugadors dels que ara mateix tenim. Avui el futbol és sobretot, físic i vertical i el Barça, -això del ADN és tant tòpic com dir que és més que un club- és lent i previsible i no hi ha la qualitat d'altres temps.
