Croàcia: Split-Hvar-Split (6.1)

 Dia 6

Split-Hvar-Split

Llevar-se, dutxar-se i esmorzar, torrades i dos caputxinos. Ara sortirem a l'illa d'Havar. L'hotel Art no està al centre, no es que estigui molt lluny, però cal vehicle. L'hotel, la seva construcció és de l'era comunista, remodelat per aquest nous temps de capitalisme global. L'autocar a l'hora marcada, les 9h ens ha anat a recollit i en 10' hem arribat al port des de on surten els vaixells –catamarà- on hi van 200 persones. Hem esperat una bona estona. Al port (luka) hi havia una sorpresa desagradable. Si veia la xemeneia del "Piolin" (Piuet), la seva figura sempre estarà associada els fets del 1-O del 2017 i els transports de forçes expedicionàries per reprimir al potencials votants. 

A l'hora en punt (10:00h) hem sortit del port cap a la illa de Hvar. La illa fou fundada per els grecs al s.IV a.C, que provenien de la illa grega de Pharos. El catamarà, embarcació moderna, tots asseguts, no hem pogut gaudir del viatge, quant faltaven 5' per arribar ha tingut que frenar, perquè un grups de caiacs han creuat de mala manera pel mig, el sotrac ha sigut notable, quasi tothom estava assegut i no hi ha hagut cap problema, una senyora que esta fent fotos a estat a punt de anar per terra.

Hem baixat a l'illa, i el poble ens esperava amb una lluminositat extraordinària, un blau de postal i una temperatura perfecta. Tot era pintoresc i de postal. A l'illa també teníem guia, el nom Dorotea, aquest nom deu ser molt comú a Croàcia. Una dona jove, amb vitiligen a la cara, ha donat el tret de sortida a la seva particular creuada contra la nostra ignorància històrica de la illa –no li faltava raó, és clar-.    

A començat a explicar que ho volia explicar-ho tot! A cada passa ens hem tingut que aturar per escoltar les seves explicacions. Hem anat seguint el port ple de embarcacions de tota mena fins arribar a la plaça de la Catedral, (Hvarska pjaca*), abans hem pujat les escales de les antigues drassanes, on des de aquesta perspectiva pot veure l'amplitud de la plaça, la Catedral de Sant Esteve que “es va construir sobre els fonaments d'una església paleocristiana del segle VI i que va adquirir el seu aspecte actual als segles XVI i XVII. La catedral està dedicada a Sant Esteve, papa i màrtir, protector de la diòcesi i de la ciutat de Hvar. El campanar renaixentista de la catedral i els altres campanars de Hvar (Sant Marc, franciscà i el en ruïnes de Santa Veneranda) es consideren els més bonics de Dalmàcia. La catedral de Hvar conserva molts objectes valuosos i pintures de pintors famosos com Stefano Celesti, Palma Junior i el pintor espanyol Juan Boschettus,La seva Torre de Campanar es molt espectacular. A la plaça tot es ple d’edificis renaixentistes al estil venecià*”.  

Per aprofitar la pluja –escassa- hi ha tot un sistema al terra que canalitza l’aigua omplint un dipòsit subterrani. Hi ha les marques i forats per on anava l’aigua. Sistema molt intel·ligent en un lloc on la pluja es minse.

Per anar al Fort Španjola, hem anat passejant  per els carrers d’aquesta petit poble turístic. Hem passat per el Convent Benedictin*: “La que fos la casa del poeta Hanibal Lučić va ser donada als benedictins el 1664 per la nora del poeta. A partir de llavors es va iniciar la construcció d'una església i convent per a l'ordre. Les monges que habiten el convent són els que manufacturen els brodats i esfilagarsats amb fil d'atzavara, la producció del qual va ser inclosa a la llista de Patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. Dins del convent es pot apreciar la seva col·lecció d'art sacre i creacions amb fil d'atzavara, així com objectes de la vida conventual*”. 

Hem tingut que pujar una bona pila d’escales, i hem arribat a  Ul. Higijeničkog Društva, una carretera petita on és podia contemplar un paisatge esplèndid, veient el por i les illes El Pakleni Otoci i l'illa de Galešnik , ple de velers, i vaixells de tota mena sota un blau del aigua magnífic. Una veritable postal. Encara queda per pujar un camí ven urbanitzat que et porta entre pins a la fortalesa.

Al inici del camí hi havia una parada on el producte estrella era flors de lavanda. La parada no donava angunia, però era incongruent amb el lloc. A mesura que anaves pujant per el camí, hi havia oliveres i un paisatge al horitzó espectacular. Feia calor però es podia suportar bé, desprès d’aquest estiu tropical. Fent ziga-zagues hem arribat a la fortalesa.  A wikipedia puc llegir el següent: “Les muralles daten del segle XIII i, amb posteriors incorporacions i reformes, s'estenen des de la fortalesa fins a la plaça on s'uneixen a la tercera muralla en direcció est-oest. Aquesta muralla està pràcticament camuflada per una sèrie de cases patricis incorporades al seu interior. Els murs s'intercalen amb torres laterals de quatre cantonades, la construcció de les quals va durar, amb reparacions imprescindibles, des del segle XIII fins al XVI. L'actual fortalesa Fortica , també coneguda com Tvrđava Španjola ( fort espanyol ) es va construir després de l'explosió de pólvora el 1579 que va devastar l'antiga fortalesa. Actualment, la fortalesa inclou un complex turístic modern, i ofereix una magnífica vista de la ciutat i els seus voltants. El 1811, durant el govern de l' Imperi Napoleònic , es va construir una segona fortalesa Trđava Napoleó al turó més alt al nord-est. El lloc també acull ara un observatori.”.

El que abans eren fortaleses militars on la seva solidesa semblava indestructible, ara, son monuments per a turistes i postals. Potser és això el progrés. Hem fet fotografies per donar i vendre. La nostre guia Dorotea seguia explicant  la seva interminable lliçó d’història, des de el moment que en el Gènesi explica com va crear aquestes terres (Gènesi, 1:10) i crear la illa de pharos i des d’allà fins ara, en especial atenció els cràpules dels venecians, els arxienemics d’aquestes conrades. Hi havia canons ara peces d’exhibició i que un dia mataven i destruïen. Les vistes son insuperables. Potser Déu podia haver acabat la feina en aquell moment, però si ho hagués fet no podríem explicar-ho ara.

Un grup de companyes han baixat amb taxi. La resta hem anant baixant per el mateix camí que feia una estona havíem pujat. Hem arribat a la plaça on està la Catedral on esperaven les nostres companyes. Hem anat a dinar a un lloc típic que ens ha portat la nostre diligent guia, desprès de tornar a pujar escales. El lloc és diu Pizzeria Mizarola, hem menjat i begut més del què calia. Una amanida i calamars fregits amb una copa de vi de la casa que ha pujat al cap com un coet. I per acabar-ho d’arreglar ens han portat uns “xupitos” de licor de nous que estava molt bo. Desprès de pagar la factura kunas/euros, hem sortit a donar una petita volta per el poble a l’espera que el vaixell ens torni a portat a Split. 

Un passeig a la bora del port farcit de vaixells i restaurants i hotels amb un cel blau al cel i al mar ideal per tenir un aire cosmopolita. Hem fet una bona cua per menjar gelat que estaven boníssims. M’he remullat els peus al Adriàtic. L’aigua no estava gens freda. Assecar-me els peus –tovallola del Decathlon- i posar-me les esportives. I tornar molt lentament a lloc de sortida del catamarà a l’hora indicada, tothom estava al lloc. Ara son les 18:00h  i estic escrivint això al catamarà amb direcció a Split.