Posteriorment, hem agafat l’autocar per anar a Trogir. No hem agafat la carretera de la costa, sinó per la E65 per Labin. Al Google Map marca 130km i una durada de 1h31'.
Hem entrat en un palau de l’era veneciana el Palau Cipikova de Trogir: "hi ha un trofeu molt ben conservat de Lepant, obtingut d'una galera Turca que va combatre contra l'ala esquerra cristiana. És una altra figura o escultura d'esperó, molt utilitzada a les galeres, on antany també s'usava per espantar l'enemic, a l'entrada d'un port per exemple. A la lluita va ser capturada la figura decorativa d'un enorme gall, adornament de proa de galera turca. Trogir conserva aquest tresor com a trofeu de guerra obtingut per un dels caps del Palau, Luje Čipika, que el 1571 va participar a la famosa batalla de Lepant. Aquest gall exhibit a l'atri del palau Ćipiko està col•locat on una vegada va estar l'escultura d'una dona, la de la galera La Donna (esposa) de Ludovico Cippico (Ludoviku Cipiku) que es va perdre a la batalla i que és substituïda per aquest Gall turc ".
Al costat del Palau Cipikova es troba la Catedral de Trogir (1213-1589). L’Ajuntament, tots edificis renaixentistes. Entre els carrerons si troba el monestir benedictí de dones de Sant Nicolau “va ser fundat l'any 1064 gràcies a Sant Ivan de Trogir, per la qual cosa va celebrar els 950 anys de la seva existència ininterrompuda el dia del seu sant patró. Nikola (06 de desembre de 2014). El monestir es troba al llarg de les muralles a la part sud-est de Trogir. Avui només hi viuen tres germanes benedictines. Com que és impossible de veure-ho des de dins per la forma de vida i els vots d'aquest orde, vaig donar el cinquè pel coneixement de quasi mil anys d'existència i pel campanar que amb les seves pantalles d'encaix a la obertures contribueix al misteri de les parets.” Al costat si troba també La lògia descansa sobre 6 columnes amb capitells romans i és del segle XIV. Església de Sant Sebastià i Torre del Rellotge, a la plaça de Joan Pau II.
En aquest punt al costat d’una joieria la nostra guia Rosa Maria, ens ha parlat de la paraula Kairós. De origen grec, que vol dir, el do de l’oportunitat, el temps propici per fer el que cal fer. És una paraula amb connotacions qualitatives, enfront de Cronos que és quantitativa. Tots els carrerons estan plens de botigues per a turistes. Hem sortit per la porta del mar.
Hem passat per un carrers on hi havia una pila de restaurants de tota mena. Per anar a buscar l’autocar hem passat per un monument els soldats, l’escultura representa peces de dominó que cauen. Al monument està situat al parc de Žudika, a les proximitats immediates del petit pont de pedra a l'entrada nord del centre històric de Trogir, es va inaugurar cerimonialment un monument als veterans croats que “van morir a la Guerra de la Pàtria”, anomenat "corona de Trogir". És l'obra de dos joves escultors, Đanij Martinić i Frano Šitum. La Guerra de la Pàtria s'ha de entendre com a Guerra Civil entre serbis i croats.
L’autocar a sortit cap a Split, l’hotel Art ens espera. Hem sopat al hotel, l’habitació es enorme igual que el bany. Hem vist sèries per desconnectar una mica del viatge. Ser turista és molt esgotador. Però demà hi haurà més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada