Acabem de sortir de la platja del Hotel Holiday In. El Mar Mort ens ha rebut amb una calor asfixiant (36º) al sortir del autocar, estàvem a -391 m baix del nivell del mar. Ens hem canviat per ficar-nos al mar, però l’entrada al aigua està ple de pedres, molt incòmodes, perquè si caus al aigua i et toca els ulls, ja has begut oli. Molts s’han empastifat de fangs. Com això puc fer-ho molt a prop de casa, no calia. A més havia massa onatge. Tot plegat resulta sorprenent el estat de la platja, per entrar o sortir, qualsevol fa aquesta operació moltes vegades. No sé si hi ha quelcom problema per treure les pedres del espai reservat de platja. Amb 10’ ja hem tingut suficient, tot lluiten amb els elements. Hem sortit (16.30h) de la platja i hem anat a la piscina del hotel. L’aigua estava fenomenal, menys freda que la piscina de Petra. Hem estat una bona estona, ha sigut molt agradable i res a veure amb els perills de la platja-trampa. La piscina tenia una fondària de 1.40m. Molta gent voreja’n la piscina, no m’estranya si l’alternativa és creuer la pedrissa que te espera. Dins del aigua s’estava molt be, però no en puc imaginat passar una setmana amb un desert d’aquesta mena.
El complex hoteler es immens. A l’hora prevista hem marxat del complexa per anar a una trampa per turistes, es diu Dead Sea Gateway. Hem picat. Uns records que quant t’ho mires en calma son un horror. Ara anirem al hotel, hi ha sopar de grup. Veurem. Ara son les 18.16h i anem a Amman.
El dia ha començat a les 7h una trucada del hotel ens posava sobre avís, però nosaltres feia estona que ens havíem llevat. Hem baixat a esmorzar. Com sempre massa discret.
A les 8h hora oficial de sortida tothom preparat per començar el programa que tocava “Castells del desert”. Aquests castells estan en direcció a Irak. Ací, la natura intimida, un paisatge poc amable amb els humans i les besties, omple tot l’escenari. A mig dia el vent a anat agafant força, i en alguns moments amb molta força, pols en suspensió i mala visibilitat. Camps erms, sense vegetació, sense esperança de canvis en molt de temps. Hi havia un complex militar, industries, però no ho he acabat d’esbrinar, no es veia. M’ha semblat que havia una presó, però no estic segur, podria ser altre complex militar.
Hem anat en primer lloc a Azraq. Hem parat a una bifurcació on hi havia un trencall per anar a l’Aràbia Saudí i l’altra direcció cap a Irak. Estem molt a prop del cor del Islam més extrem. Qasr al-Àzraq, el castell negre, de basalt, va tenir el seu origen amb els romans i utilitzat per els àrabs mamelucs i el segle XX va ser quarter general (1917-91918) de Lawrence d’Aràbia. Malauradament, no hi ha res que denoti l’estada de Lawrence d’Aràbia. Les estances son buides, en estat precari, no han tingut la perspicàcia mercantil d’inventar-se la cambra on el gran home –anglès- hi va estar. Tot massa adust i a temporal, la pedra negra no ajuda gens. Hi ha la porta que es de pedra.
Desprès hem fet el viatge de tornada, hem visitat dos castells més. El segons castell és el Qusair Amra. Aquest castell es patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Les seves parets estan cobertes de frescs únics i dues habitacions amb mosaics de colors, l’exterior es molt evocador per la seva construcció. No estava pensat per conquerir ni resistir, sinó d’acollida de les caravanes i de negocis amb els beduïns. El vent ha començat a bufar fort, una polseguera ho envaïa tot. L’espai està molt ven resolt, un molí al exterior, poc espai i molt volum. El trajecte entre la parada dels autocars i el castell eren uns 50 0 70mts. Hem menjat pols.
L’últim castell, era menys estilitzat que l’anterior. El castell de Qasr Kharana. El castell té un aspecte massís, en dos plantes, no queda gens clar que fos un castell defensiu, es feia servir de hostalatge, malgrat la possibilitat de convertir-se en castell defensiu. Hi ha sistemes de ventilació molt enginyosa, permeten l’aire ventilar les habitacions. A la entrada del Vsitor Center hi ha dues banderes, que gràcies al vent desfermat ondejaven de mala manera, empeses per un vent fortíssim que hi havia.
Hem resseguit el camí fins a Amman. En el trajecte he vist un parell de bases d’aigua molt petites. Potser havia plogut, però no ho tic clar. A Amman hem anat a un restaurant amb el pintoresc nom de Don Quixot!
* Carme
Un local per atreure turistes, però també de la pròpia ciutat. Menjar típic de Jordània, tot plegat molt discret, vàrem dinar millor ahir. Al final del dinar, la MJM ha fet un discurs molt sentit per acomiadar a Amet el nostre diligent guia. Un guia molt discret que anava esquivant problemes, especialment, el paper de la dona els països àrabs. Ell va estar a Espanya (Madrid) a l’etapa de la Transició, i això vol dir que el seu record està molt lluny de la realitat actual. S’ha sentit molt emocionat i agraït, també per el xofer –Mohamet-.
A la nit no podia venir amb nosaltres al sopar d'a comiat, perquè tornava a casa, és possible que el dilluns comenci un altre tour, amb altres turistes. En va confessar quan estàvem a Petra quantes vegades hi havia estat, en va dir que havia perdut el compte. Desprès del dinar hem anat al Mar Mort, hem travessat Amman per l’autovia que va direcció al aeroport, hem agafat un desviament cap el Mar Mort. Hi ha una baixada sostinguda molt llarga i sostinguda. A l’aplicació del mòbil, m’ha dit que estàvem a -385 met. sota el nivell del mar, hi ha una indicació que marca a nivell del mar (0)
El sopar de final de festa ha estat surrealista. Érem 32 persones, però no hi havia les taules, s’havien equivocat, no estan acostumats a aquestes situacions. Al final, s’han afegit més taules i serveis. Pensava que servirien la taula, però no, cadascú a anat a buscar-se el menjar. Tot molt discret. Ara son les 23.18h i demà tornem a casa.
L’article de Josep Ramoneda, Immobilisme al poder, (Ara.cat, 18/5/22)diu:
"Ara s’ha sabut que el 24 de març Mohamed Ben Halima, opositor al règim autoritari d’Algèria, condemnat a la pena de mort per un tribunal militar, refugiat a Espanya, va ser retornat al seu país per la policia en un avió que va sortir de València . No es pot al•legar ignorància: el ministeri de l’Interior va ser advertit per l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) i per Amnistia Internacional. Ni cas. És a dir, el govern espanyol ha entregat un dissident a una dictadura volent ignorar el recorregut que li espera: la cadena perpètua en el millor dels casos. No costa gaire imaginar que aquesta ignomínia és un dels preus a pagar per acontentar Algèria després de la inclinació del president Sánchez davant del rei del Marroc. Sinistre mercadeig amb les persones. ¿És possible que quedi així, que no passi res? Què diríem si ho fes el PP? No hi ha cap indici que Marlaska dimiteixi o sigui cessat, que és el mínim que hauria de passar en un cas com aquest. Ni tan sols hi ha soroll entre els partits del govern.”
La cursiva es meva. La capacitat del president del govern, Pedro Sánchez, per acontentar a tothom comença a ser delirant. Amb una sola jugada vol queda be amb Marroc i Algèria. Immigrants i gas a canvi de la vida d'un home! Espanya pot dormir tranquila saben que al timó hi ha algú que mira per el be de la societat, no és el que faria Vox o el PP? El govern més progressista de la història, li importa un rave els drets humans i l'estat de dret, que cada dia s'omplen la boca, al ritme actual, no és descartable que és poguí ofegar amb les seves perpetues excuses.
Desprès de dinar (13.30h) hem anat a Jerash. Hem agafat la via 35 des de Anjara per anar al Castell, i ara hem anat per la via 20. Un camí ple de contrastos, pobles on els tallers mecànics semblaven que tractessin ferralla, tot molt brut. Tendes tancades –divendres-, a l’hora de mes calor (14.30h) hem arribat a destí. Hem tingut que passar per un ampli espai de botigues per turistes, tot plegat morralla feta amb molta probabilitat a la Xina. Tot car o sense cap gràcia.
Agafar les entrades i començar a veure un espectacle formidable. del imperi, podies sentir-te com a casa (Roma). L’itinerari* seguit per el nostre guia ha estat el següent:
1.- L’Arc de Triomf.
L’Arc de Triomf d’Adrià. Impressiona la seva solidesa, elegant, intimida avui, devia ser en el seu moment, 129 d.C. una obra viva, la va inaugura, Adrià en la seva visita. Un arc i tres bovades de suports constitueixen una entrada imperial. L’Arc està feta de pedra de color ocre. Les columnes a la seva base hi ha fulles d’acant. Els dos arcs menors tenen fornícules on hi havia estàtues. Tot plegat combina la glòria de Roma i la del seu Emperador. L’arquitectura romana va imitar a la grega a escala global, a qualsevol lloc.
El nostre guia Amin, ha començat a explicar al costat del Arc de Triomf, uns venedors joves, s’han fet inoportuns venen mocadors estil palestí, la kufiyya. És fa difícil seguir la explicacions, mentre uns venedors intenten si o si vendre allò que no necessites. Prefereixo anant fent fotografies, les explicacions, afortunada-ment, son fàcils de trobar.
2.- L’hipòdrom.
Construït entre els segles I i III d.C, podia allotjar fins a 15.000 persones. La construcció estava fora de la ciutat, però molt a prop de les muralles. É l’edifici més gran de tota l’àrea arqueològica de Jerash, les seves mides son 245 de llarg i 51 de amplada. Les excavacions han anat trobant les restes de les quadres per a cavalls i camells. Sota les grades hi havia magatzems i tendes. La seva grandària dona peu a pensar que allà s’estaven les caravanes abans d’entrar a la ciutat. S’han trobat també tombes excavades en la roca, pertanyien a l’època romana bizantina.
3.- Fòrum.
La gran plaça ovalada, és el cor de la vida social i política de la ciutat. Aquest complex urbanístic, fou construït a mitjans del segle I d.C. La seva forma el•líptica, encara està circumdada per 56 columnes jòniques originals, a la part superior si troben una interrompuda fila d’arquitravats tripartits. Al nord de la columnata s’obre al Camí Principal, el Cardo Màxim, amb una sèrie de columnes corínties. La seva posició descentrades és deu a la necessitat de servir tant a les activitats mercantils com a activitats de caire cultural i religiós amb relació amb el Temple de Zeus.
4.- El Cardo Màxim.
El Cardo Màxim és l’arteria principal de la ciutat de Jerash. S’estén uns 800 metres de sud-oest a nord-est, é a dir, des de el Fòrum fins a la Porta Nord i fou traçat entre el 39 i el 67 d.C. Estava flanquejades per columnes d’estil jònic, però a la segona meitat del segle II algunes columnes varen ser substituïdes per columnes d’estil corinti. Encara queden en peus unes cinc-centes. El Cardo, també anomenat carrer Columnata, estava travessada per dos decumanus al nord i al sud, que formaven dos entrecreuaments, evidenciades cada una amb un tetràpilon, un arc quadrifont. Hi ha dos al sud i al nord.
5.- El Macellum.
Seguint el Cardo Màxim, és troba el Macellum, el mercat de la carn. Es tracta d’un ampli espai delimitat per columnes i caracteritzat per la presència d’una tina central, que amb la part superior s’ha perdut.
6.- La Catedral.
Abans de Catedral es trobava el Temple de Dionís, erigit en el segle II d.C. Amb els materials del Temple es va utilitzar per construir la Catedral de la ciutat, en la segona meitat del segle IV. Malauradament, queda molt poc d’aquesta construcció del període bizantí. Darrera de la catedral si trobava la església de San Teodor (segle V).
7.- Les fonts de les nimfes.
Davant del edifici de la Catedral si troba, conservada parcialment, la Font dedicada a les nimfes aquàtiques. Font ornamental del final del segle II d.C. La Font que tenia uns vint metre de llarg i en els seus orígens estava precedida por un pòrtic, està delimitada per una paret còncava decorada amb dos ordres de fornícules. Ací estava col•locada les estàtues des de on brollava l’aigua, aquesta sortia per una piscina envoltada per escultures que representaven caps de lleó, donant un efecte escenogràfic.
8.- El Temple d'Àrtemis**.
Artemisa era la deessa patrona de la ciutat i era la interpretació hel•lenística d'una deïtat local probablement adorada abans de l'arribada dels colons grecs, els qui en canvi van importar a la ciutat el culte de Zeus Olimp. Tenim evidència d’un santuari més antic d´Artemisa a partir d’algunes inscripcions. La construcció d'un nou santuari més ampli es va iniciar després de la revolta de Bar Kokhba (136 dC); el propileu es va completar l'any 150 dC. C. durant el regnat de l'emperador Antoní Pío , mentre que el temple mai es va acabar.
El pòrtic al voltant de la cella –cambra petita- es va dissenyar amb sis per onze columnes, de les quals només queden en peus onze columnes al pronaos, de 13,20 m d'alçada. Els capitells corintis estan molt ben conservats i porten la firma d'Hygeinos, el contractista encarregat de tallar les bases, fusts i capitells de les columnes. El pòrtic i la cella es troben en un podi construït per un sistema de voltes paral•leles envoltades per un passadís, tots dos accessibles per dues escales separades des de la cella. Dues escales més condueixen al sostre del temple, una terrassa plana probablement utilitzada pels adoradors per als rituals.
Davant dels esglaons del temple, a 18 m d’alçada s'ha identificat la base emmotllada de l'altar sota les estructures deixades per l'ocupació bizantina i islàmica primerenca de la terrassa. L'altar té planta quadrada de 12 m de costat i fou construït al nord de l'eix central del temple. A partir dels escassos espolis reutilitzats en edificis posteriors, es va reconstruir com una estructura en forma de torre amb una base llisa i mitges columnes a la meitat superior.
A finals del segle IV els cultes pagans van ser prohibits pels edictes dels emperadors. El temple d'Artemisa va ser desposseït per complet del revestiment de marbre de la cella i la cornisa de la porta va ser desmantellada i reemplaçada per brancals llises. La cella es va pavimentar amb un pis de mosaic policromat i es va convertir en una sala de recepció pública. Al segle VI, el sostre de la cella es va esfondrar i tot l'edifici es va transformar en una fortalesa residencial privada al bell mig d'un ampli barri artesanal que ocupava la terrassa superior del santuari. Les estructures del temple van resistir el terratrèmol l' any 749 . Des de principis del segle IX, la residència va ser abandonada progressivament i la cella es va omplir de sediments de sorra i abocadors. Un nou terratrèmol, entre els segles XII i XIII, va enderrocar la meitat superior dels murs del temple i la caiguda va omplir tota l'àrea, dins i al voltant de la cel•la. Tot i això, les voltes del podi van continuar sent accessibles des de l'exterior i van continuar sent freqüentades fins a l'actualitat per pastors, ocupants il•legals i cercadors de tresors.
9.- Teatre Nord.
Es va inaugurar el 165 d.C. i més tard ampliat al segle III. No tant gran com el Teatre Sud, era un edifici cobert, on es feien representacions de lectura de poemes i teatre, així com per reunions cíviques. En les 14 files de seients més baixos, si pot llegir inscripcions gregues, com les que senyalen les phylai, les zones destinades els diversos grups que s’asseien regularment durant les votacions dels consells de la comunitat ciutadana. Els seients superiors s’afegiren més tard obtenint així una capacitat d’unes 1600 places.
10.- Dins del complex arqueològic de Jerash, s’han trobat fins onze esglésies bizantines, de moment. Algunes amb magnífics mosaics que les decoraven i que encara estan al seu lloc, altres han anat a parar els museus d’Amman i de Jerash, altres han sigut coberts de nou, per evitar danys.
En la part oest, apareixen les esglésies bizantines de SS. Cosme i Damià, de S. Joan Baptista i de Sant Jordi. La seva creació és remunta a la primera meitat del segle VI. Foren construïdes sota el mandant de Justinià i son els edificis millor preservats d’aquesta època. Segons la costum de l’època, cada església podia celebrar solament una missa al dia. Per aquest motiu, les tres esglésies foren construïdes una al costat del altres per poder celebrar així tres misses en el mateix dia.
11.- Teatre Sud.
Dels tres teatres de Jerash, el Teatre Sud, és el millor conservat. Erigit durant el regnat de Domicià (segle I d.C), el complex podia acollir a 3000 persones. Hi ha trenta i dos ordres de seients, molts del quals conserven encara els números grecs. L’escenari s’articula en dos plans, decorats amb fornícules, nínxols i esveltes columnes que son sostingudes sobre pedestals. Orientada del tal manera perquè no molestes el sol els espectadors, te a més una acústica excel•lent. Avui s’utilitza per fer esdeveniments culturals.
12.- Temple de Zeus.
Construït al cim d'una alçada al sud de la ciutat, el temple de Zeus dominava tot Jerash. Amb el seu recinte sagrat, havia de formar un imponent conjunt arquitectònic darrere del fòrum i del Cardo. Aquest temple romà es va construir en un lloc molt més antic que data dels segles I i II d.C. En el seu estat actual, el Temple de Zeus es va erigir l'any 162 d.C sobre les restes d'un santuari dedicat a Tiberi que data del 22-42 d.C. El recinte sagrat, o tèmenos -El concepte de tèmenos va sorgir en les cultures clàssics mediterrànies com un espai reservat per a l'adoració dels déus-, que voreja l'extrem sud del fòrum incloïa un pati de 100 m per 50 m, envoltat de galeries de voltes accessibles per unes escales, el nombre de les quals va augmentar al llarg dels segles. El mateix temple s'aixeca sobre una plataforma rectangular de 41 m per 28 m. També rectangular, la cella estava envoltada per columnes corínties de 15 m d'alçada. A l'exterior, els murs de la cella estan buits amb nínxols semicirculars que albergaven estàtues de Zeus i figures vinculades al seu culte.
Les gegantins blocs de pedra que es veuen en el interior del àrea del temple, antigament formaven part de les muralles i fan palès la violència dels terratrèmols que en el segles VII i IX varen danyar la major part del edificis de la ciutat.
Una calor sufocant a anat acompanyar-nos durant tot el trajecte. L’última part, des de el Teatre Nord passant per les esglésies bizantines amb direcció cap el Teatre Sud, bufava un ventet reparador que feia una mica més suportable la calor. Uns venedors motoritzat venien aigua els pobres turistes delerosos per l’aigua fresca.
Tota una ciutat de l’antiguitat exposada els elements, els arqueòlegs i finalment els turistes. Els pas del temps et permet adonar-te que res dura eternament. Però veient aquestes ruïnes, la memòria dels que varen construir i viure en aquesta ciutat, encara volten per les pedres que van tocar i cisellar, almenys imaginativament. Els turistes som els avatars d’aquella gent que visqué i morir en aquelles terres.
Ales 16.30h hem marxat de l’antiga Geresa romana, ens emportem la seva calor, però també el que devia ser allò el segle I i posteriors, hi ha una mena de continuïtat entre una ciutat romana al mig d’una província siriana (segles I i posteriors) i nosaltres al segle XXI. Potser la continuïtat es més imaginaria que no pas altre cosa, però que encara vulguem veure el passat, ni que sigui les seves pedres, diu que el llegat romà perdura ni que sigui com a turistes.
Porta Nord
A la sortida del recinte tens que tornar a passar per les tendes de souvenirs. Hem estat a punt de picar, però les samarretes ens la venien a preu d’Armani, ho hem deixat corre, i tot per no preguntar el principi de tot el seu preu. Tots el venedors deuen pensar –no sense fonament- que som milionaris, perquè nosaltres hem vingut de vacances i ells no s’ho poden permetre.
L’autocar a recorregut el camí de tornada cap a Amman, i hem arribat al hotel a les 18.15h. A les 20.30h toca sopar. He començat a escriure abans d’anar a la dutxa, llàstima que al hotel no hi hagi piscina perquè avui hauria estat genial.
%20copia.jpg)
%20copia.jpg)
%20copia.jpg)
%20copia.jpg)
%20copia.jpg)
%20copia.jpg)
%20copia.jpg)
