Diari de Mallorca (V)

 Dia 5

Monestir de Lluc-Port de Sóller-Sóller

Avui hem tingut un dia ple de núvols i una mica de pluja. Per descomptat, no portaven paraigües. Un clàssic !

A les 6:50h m'he despertat. Hem anat a esmorzar, no hi canvis en el que t'he ofereixen. A les 8:30h  arrancava la nostre excursió. Però, amb tantes excursions, hi ha hagut un petit embolic, algú s'ha ficat on no tocava. Hem tardat 30' perquè tothom estes al seu lloc. També ens hem trobat una sorpresa: un conegut de Sentmenat!

La primera parada -pel que sembla era imprescindible- una tenda que venen sabates de pell i complements: Kollflex. Amb tanta oferta, hem comprat un moneder. He fet fotografies els antics tallers reconvertits en museu. El cel s'ha anava encapotant i semblava amenaçar amb pluja.

La tenda de Kollflex està a Inca, uns dels lloc on la industria del calçat ha tingut sempre molta vitalitat. La carretera des de Inca cap a el Monestir de Lluc, estava plena de ciclistes, cotxes i els autocars, amb una carretera estreta i amb revolades i penya-segats impressionants, ple de llegendes de crònica negra. Endevinin, sempre hi ha una donzella què es estimbada al abisme!

Antoni M.Alcover*

Hem arribat al monestir de Lluc**. El lloc és objecte de llegenda e història, així: 

"La llegenda

Ocorreguda la conquesta de Mallorca el 1229, un pastoret i un monjo que habitaven en el bosc de Lluc, hi varen descobrir la imatge de pedra de la Mare de Déu. Aquesta aparegué al cim d’un turonet que hi ha al costat del santuari, anomenat “Pujol de la Trobada”. La recolliren d’allà i la traslladaren a l’església parroquial del terme d’Escorca. Miraculosament la Santa Figura desaparegué del lloc on havia estat duta, per reaparèixer al lloc on havia estat trobada. Conta la llegenda que aquest succés s’esdevingué tres vegades, fins que tothom entengué que la voluntat de la Verge era la de romandre en el mateix indret de la seva miraculosa aparició. Aleshores, els veïnats del llogaret decidiren construir-hi una capella en honor seu, nucli de l’actual Santuari de la Mare de Déu de Lluc. Fins aquí arriba la gent de Mallorca per venerar la seva Patrona, ensems que és visitat per milions de persones vingudes d’arreu del món. D’aleshores ençà la creixent devoció cap a la Mare de Déu de Lluc feu possible la seva Coronació, el 1884, amb una concessió autoritzada pel papa Lleó XIII.

La història

El primer lloc de culte de la Mare de Déu de Lluc fou concebut com una petita ermita amb un petit recer on els pelegrins es podrien resguardar de les inclemències de la Serra de Tramuntana. Aquest porxo s’hi construí el 1317 amb permís del Comanador de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem. L’hostatgeria com a tal assolí ple rendiment en el s. XX; fins aleshores el que hi existia eren uns petits i molts senzills habitacles on podia aixoplugar-se la gent que pelegrinava a Lluc. El 1456 es constituí la Col·legiata del Santuari de Lluc reconeguda arreu del món per la seva escolania de nins cantors, l’Escolania de Blauets de Lluc, que té l’encàrrec de cantar diàriament a Nostra Senyora de Lluc en nom del poble de Mallorca. El 1622 es posà la primera pedra del que més endavant seria l’actual basílica. A mitjans del s. XX els Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria, aportant les seves col·leccions particulars i amb altres donacions, bastiren l’actual Museu de Lluc. El Santuari de Lluc s’ha considerat sempre un lloc únic a Mallorca a nivell espiritual: Lucus significa “bosc sagrat”. Un espai de fe, cultura i natura on cada persona troba el que necessita. Per això, la nostra casa s’ha convertit en la teva."

Com hem arribat amb dos autocars i 100 persones bellugant-se amunt i avall, la sensació de massificació era prou evident. A més hi havia culte aquella hora a l'església. La seva entrada sembla a Montserrat. L'acte litúrgic ha fet que anéssim al museu. Un museu molt atapeït de pintures o objectes de culte. Destacava especialment, els dibuixos i pintures de Coll Bardolet***.  He fet fotografies de les obres exposades. 

Josep Coll Bardolet

Hem baixat al carrer, plovia suaument, com si no volgués mullar-te. Hem anat a una cafeteria fora de l'església. Hem pres un tallat i ensaïmada. Al sortir plovia amb una mica més de ganes, sort que l'autocar estava a prop. L'autocar s'ha posat en marxa cap a Sóller anant per una carretera estreta Ma 10 que a travessa Tramuntana, hem parat al costat del Pantà del Gorg Blau, Embassament de Cúber, impossible parar l'autocar perquè literalment, no hi ha espai on ficar-se. Uns paratges agrestes e inaccessibles amb boira donaven un espectacle anava a dir espectral, però potser faig un gra massa.

L'autocar ens ha deixat a prop del Port de Sóller. Des de allà hem caminat com un ramat de xais, potser la comparació és una mica massa, però anàvem en multitud. Hem tingut una estona per perdre temps. No dona pràcticament temps per dinar, però nosaltres hem pogut dinar unes tapes molt bones, jo unes croquetes de sobrassada que estàvem boníssimes!  Ja en miraré els colesterol més endavant!

Al sortir del local Racó de's Port plovia amb certa intensitat, sort que el trajecte era molt curt. Però tot i així, pots acabar mullat. Els tendals de les botigues de souvenirs, ajudava a no remullar-te. A l'hora 14:30h hem agafat el tramvia que ens ha portat fins a Sóller, on literalment, passa pel mig del poble, església i la plaça on una pila de turistes seien a les terrasses de les cafeteries.  Com a les 16:10h sortia el tren cap a Palma, nosaltres ens ha donat temps de donar un volt per el centre. El centre del poble hi ha L'església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller. Hi ha l'edifici modernista que pertany al Banc de Sóller. Hem passejat pel carrer de sa Lluna, hem vist la façana del museu Can Prunera. Hem pogut prendre un cafè amb rom. I cap a l'estació. Hi ha havia la possibilitat de  visitar un espai Picasso i Miró. A l'hora el tren a sortit de l'estació.

El trajecte m'ha decepcionant, no sé perquè. Potser el dia no acompanyava, les dates no eren propicies. Veus paisatges, però tots tocats per la mà del home. Abans de Palma ciutat, el tren s'ha aturat a una estació on els autocars esperaven, el centre de Palma no hi ha lloc per ells. Des de allà, la pluja ens ha acompanyat fins el hotel. Ara son les 18:20h. He escrit bona part del diari d'avui. La memòria és molt fluixa. Hem pogut donar un volt per el passeig marítim. Hem anat en direcció contraria a la que hem anat fins ara. Hi ha una urbanització al costat del port i una platja no massa bonica. 

Hem tornat al hotel i desprès hem anat a sopar.  Definitivament, l'aventura amb globus s'ha desinflat pel culpa del mal temps. Això ens deixa demà per tornar a Palma. Llàstima que els dilluns, els museus estan tancats, també les obres d'art necessiten descans!

Recomanacions musicals

 

Adolescència una sèrie imprescindible

 

Ahir vaig veure la finalització de la mini sèrie Adolescència (Netflix). Un relat contingut i versemblant sobre uns fets que per a qualsevol família és un escenari impossible. Què fas quant  el teu fill( un adolescent) mata un altre adolescent? Sèrie anglesa que utilitza el pla–seqüència per descriure objectivament uns fet inexplicables. En la primera entrega, hi ha la detenció del noi, amb la irrupció fora de tota mida de la policia. Com el xoc de tothom posa al límit la família Miller que veu amb incredulitat com s’han porten el Jamie el fill de 13 anys. 

En el segon capítol, la policia va a l’escola on anava el noi. Una escola aparentment normal, s’amaga el bullying en totes les formes. On sembla que l’autoritat s’ha evaporat en les xarxes socials. I on efectivament, la policia no pot treure res per esbrinar on s’ha amagat l’arma homicida (el ganivet).

El tercer capítol, probablement el més aconseguit, és una pla-seqüència on la psicoterapeuta i el Jamie parlant sobre els seus sentiments envers la víctima, la Katie. En Jamie explota cada vegada que la psicòloga li parla dels seus sentiments per les dones. Li pregunta per la seva “masculinitat”. Jamie, vol acceptació, però la Katie, no sembla estar gens interessada per ell. Jamie segueix elaborant un complex mecanisme per negar el que ha fet. No pot acceptar el que ha fet.

L’últim capítol, els Milers, fins fa poc temps, podria ser considerada una família normal, és veu trasbalsada per el que ha fet el seu fill Jamie. El pare, l’Eddie ( Stephen Graham) compleix cinquanta anys. Vol que sigui un dia especial, però no ho aconsegueix. L’aparició d’una pintada a la furgoneta en la paraula “pederasta” genera un espiral de sentiments irracionals que el fa, arrossegant a la família  cap a uns grans magatzem per comprar pintura per tapar la paraula. En tot el capítol, hi planeja la pregunta: tant malament ho hem fet perquè ens hagi passat això amb el Jamie? Han passat més de set mesos, i el judici és més a prop. Reben una trucada d’en Jamie des de  on el retenen per felicitar al pare i rebel·lar el que vol fer davant del judici.

La interpretació dels actors, Stephen Graham ( també creador), Ashley Walters, Erin Doherty, és excel•lent i ajuda a fer més real una història terrorífica. No calen zombis, sinó els fills que tens a casa. Perquè fins ha on els coneixem?

Art i musica: Laura Knight (1877-1970)

 

Laura Knight

Diari de Mallorca: (IV)

 Dia 4

M'he despertat a les 6:15h. A les 6:45 el mòbil s'ha posat en mode alarma. A les 7:30 a esmorzar. A les 8:00 hem esperat que la coordinadora de viatges aparegué a l'hora. Hem pogut fer canvis que tant ens amoïnaven. Així, el viatge amb globus queda suspès per les males previsions del temps.

A les 8:30 hem sortit del hotel cap les coves. El guia Toni i el conductor, Toni confirmaven, aquella dita que diu: que de joseps, joan i ases hi ha per totes les cases, caldria afegir antonis. Un nom molt comú a les illes. Hem enfilat l'autocar per S'Arenal, hem parat a recollir més viatges a prop d'un altre hotel, l'autocar estava ple. Hem passat per Manacor. He vist el complex "Rafa Nadal Academy ". El preu ronda els 53000€ l'any, estada en pensió complerta. La propietat del complex pertany tant al Govern Balear, com l'Ajuntament de Manacor. 

La primera parada era Portocristo, la platja de Manacor. El lloc era una tenda de perles Majorica. He aprofitat per fer un parell de fotografies des de una atalaia ideal. Dins del local, hi havia una cafeteria. Un noi, semblava pel accent argentí, no semblava massa amoïnat per saber català. 

La primera cova que hem entrat a estat la cova dels Hams. La propaganda diu això: "Situades a Porto Cristo – Mallorca, són reconegudes mundialment per les seves formacions peculiars en forma d’Hams, que donen el nom a les Coves dels Hams. Descobertes per D. Pedro Caldentey en 1905, foren les primeres Coves obertes al públic en Espanya l’any 1910, contant ja amb una instal·lació elèctrica molt avançada per l’època.

La visita comença amb la baixada cap a la Cova Rodona, un immens Jardí Botànic amb fauna autòctona. Dins la Cova Blava -nova atracció des de 2015- el Documental Descobrint el passat ens introdueix a la Història de Mallorca, els seus primers habitants, la formació de les Coves i el seu extraordinari descobriment. Podreu admirar l’espectacular nova il·luminació led, les “Columnes de Sansó”, les “Planes de Fra Mauro” i el “Fossat de l’Infern”. (...)Les Coves dels Hams són un dels principals atractius turístics de Mallorca*."

La cova m'ha sorprès. Estalactites i estalagmites dibuixen gràcies a l'acció combinada del aigua a la roca calcaria formacions que amb ajut del temps acaben formant aquestes formacions realment sorprenents. En aquell moment, no hi havia massa gent i hem pogut contemplar les diferents coves amb tranquil·litat. 

Desprès hem anat a passejar per Portocristo. Per ser dissabte no hi havia gent. La platja res més hi havia tres o quatre persones esteses per la sorra. El dia era gris feia vent i malgrat que el sol, ha estat capaç de llançar algun raig de llum, en conjunt no era agradable passejar. Hi ha l'hotel THB Felip que és un dels més antics de Mallorca.

Avui tocava dinar d'hora a Ses Aspes. Un altre lloc de dinars industrials amb una decoració inexistent i poc acollidora. El menú oblidable. A les 14h teníem entrada per les Coves del Drach. Molts cua per entrar-hi. Massa gent i el contrast entre la cova del Hams i aquesta del Drach ha sortir molt mal parada aquesta última, malgrat  la seva fama. Al final del trajecte feien asseure's en un espai per contemplar un espectacle de llum i so, perfectament prescindible, perquè no millorava el propi espectacle de la roca, l'aigua i el temps. Un musics dins d'unes barques il·luminades feien la seva feina, però l'espectacle era cursi i passat de mode. A més un nen petit s'ha encarregat amb els seus crits d'amenitzar l'actuació.

Desprès del espectacle hi havia dos opcions anar amb barca, amb sis turistes més per fer un trajecte ridícul o seguir el passadís fins arribar a les escales que pujant a la sortida. Tot plegat una mica decepcionant. 

Agafar l'autocar i cap el hotel. Ara son les 17:25h que estic escrivint aquestes línies. Finalment, m'he decidit anar a córrer una estona. Hi havia una "rua de carnaval". El passeig estava ple de gent disfressada. He arribat fins l'hotel iberojet. M'ha costat agafar ritme. Pel passeig marítim hi ha obstacles per evitar qualsevol atemptat. Dutxar-se a anar a sopar a les 19:30h. Desprès hem vist sèries. 

Diari de Mallorca (III b)

 

Desprès de Barceló i la seva Capella dels miracles, NT del Evangeli segons Sant Joan: "La multiplicació dels pans i el peixos", hem sortit al carrer, per constatar que allà no hi havia miracles, almenys visibles. Hem passat pel Ajuntament, ens han deixat 45' per fer o no fer el que volguéssim. M'he pres un tallar amb ensaïmada. Al local hi ha gent que sembla que tingui al·lèrgia al català, en canvi son molt sol·lícits si parles anglès o alemany. Hem passejat per la Plaça Major i el carrer Sant Miquel. Hem fet temps fins a les 12:30h. A aquella hora hem anat a buscar l'autocar al costat del port. Un grup de manters ha tingut que sortir volant perquè la policia municipal feia la comèdia corresponent. Pobres Vuiton, i la resta de marques, quedaran a la ruïna per culpa d'aquesta competència deslleial.  Cal tenir molta barra per explicar això. Ningú enganya a ningú!

Agafar l'autocar i anar a dinar a les afores de Palma, a uns 20'. Un lloc de dimensions industrials, capacitat per 300-400 persones. Menú-ranxo. No cal explicar el menú. No valia res.

A les 15:00h hem sortit del restaurant, el nom és Tres germanes, cap a Palma i visitar el castell del Bellver. Visita ràpida, hi havia altres autocars i turistes del IMSERSO fent cua. Cal dir que l'estructura és espectacular i les vistes magnífiques. Per descomptat, també hi havia turistes estrangers. S'ha accedeix per la Torre Major, hi ha dues plantes. "Al cos del castell, la planta baixa s'obre al pati amb una sèrie d'arcs baixos de mig punt, suportats per 21 columnes quadrades. Damunt aquesta arcada hi ha una galeria d'arcs ogivals, sustentats per 42 columnetes octogonals, els quals s'entrecreuen i dibuixen triangles curvilinis cecs o amb una obertura amb forma de trèvol, alternativament*." 

A les 16:30h cap al autocar i al hotel. Hi havia molt de trànsit. Hem passat per un lloc entre carreteres on gent malvivia amagats de la vista de tothom. Sembla un problema irresoluble, però no es cert. HI ha diners i falta interès per la gent pobre i marginal. Milions de turistes, però impossible abastir de sostre per els sense sostres. 

A l'hora prevista 17:15h hem arribat al nostre hotel. Mentre escric son les 18:10h estic escoltant el gall cantant. És una imatge pintoresca i ridícula. 

Hem anat a sopar a les 19:35h. Discret és quedar-se curt. He llegit una estona el llibre de Sebastià Alzamora "Reis del món", un relat de la vida i miracles de dos mallorquins diametralment oposats com Joan Mascaró i Joan March. Hem acabat veient la sèrie "Para toda la humanidad".