Recomanacions musicals

 

Interpretar una versió consisteix en fer teva una cosa d'un altre. Una versió també és original, precisament, perquè interpretar és també crear, per això la musica pot recrear-se en funció del intèrpret que la fa.  

Barça-Atlètic de Madrid: Jugar bé i perdre !

 

Barça-Atlètic de Madrid (1-2)

El Barça que ha fet un excel·lent partit i mereixia guanyar, ha vist com en l'últim sospir del partit, l'Atlètic de Madrid, ha marcat un gol per emportar-se els tres punts. Així és el futbol. No valen les ocasions, valen els gols. I l'Atlètic de Madrid ha fet un gol més que el Barça. Un Oblak inspirat i afortunat, ha fet de mur de contenció per les aspiracions del Barça. Dues errades del Barça han propiciat els gols del rival. Avui Marc Casadó no ha estat massa inspirat hi ha propiciat un dels gols del rival. Un partit coral del Barça molt seriós tant en defensa com en atac, no dona per guanyar contra un Atlètic de Madrid que no ha jugat massa al futbol, però que la fortuna ha estat del seu costat, tot el contrari del Barça. Falta Lamine Yamal i això ho nota el Barça, que ha perdut el partit, però que malgrat tot, ha fet un esforç, inútil, per millorar. Una derrota amarga, perquè perdre en l'últim instant sempre és una derrota agra, però el Barça ha se seguir en aquesta línia de joc, perquè la fortuna torni a somriure a l'equip.

  

Art i musica: Mela Muter (1876-1967)

 

Mela Muter

La prevaricació a Espanya no existeix !

 

Jutge Aguirre

En la fotografia surt un del jutges estrella de la caverna. Un autèntic patriota que busca sota les pedres la veritat  i res més que la veritat seva. L'Audiència de Barcelona acusa el jutja de "frau de llei" per mantenir oberta la seva eterna investigació de la famosa trama russa. Això és simplement prevaricació, però pel que sembla les pròpies instancies judicials no veuen mai cap prevaricació. Qui controla els jutges? La resposta és inquietant, perquè son ells mateixos al CGPJ on resolen els casos. Què poden fer els investigats i assenyalats per aquest instructor-inventor de causes contra l'independentisme -el expresidente Artur Mas; el jefe de la oficina del expresidente catalán Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay; el exresponsable de relaciones internacionales de CDC Víctor Terradellas y el abogado Carlos Boye*- i per extensió al govern legítim de Pedro Sánchez? 

PD: Aquestes acusacions implicaven que no podien beneficiar-se de la Llei d'Amnistia. 

Israel vol destruir l'ànima dels palestins

 

Israel Katz diu que les "tropes israelianes mantindran el "control de seguretat" sobre la Franja de Gaza, fins i tot després que s'acabi la guerra, i que els soldats israelians tindran capacitat d'actuar amb "plena llibertat d'acció" sobre el territori." I a dit unes paraules profètiques: "No permetrem tornar a la realitat abans del 7 d'octubre", ha escrit Katz a X. " (Ara.cat)

Aquest criminal de guerra, que pot anar a la UE a fer declaracions com si les seves paraules fossin balsàmiques per els palestins de la Franja de Gaza, ens diu que ells faran el que voldran a la Franja. Segur, que les soldats israelians podran cometre tots els crims que vulguin que tenen la benedicció de tothom. És una sort que el ministre de defensa és poguí moure amb total llibertat, mentre retenen a la Franja de Gaza i Cisjordània a tota la població palestina amb el vist i plau de tots els països que es preocupen per la legalitat mundial. I si, el 7 d'octubre no s'oblida!

 

Ressenya: Les veus del Pamano

 Ressenya: 

Jaume Cabré. Les veus del Pamano. labutxaca. 2ª ed. Edicions 62. Barcelona, 2009.

Estem davant d’un llibre total. Això vol dir que el llibre  hi ha multitud de histories entrecreuades i on el passat i el present es donen la mà per explicar unes histories que com sempre són les nostres. L’arquitectònica de l’obra permet a Cabré jugar a un constant flashblack -salt enrere-. A mesura que ens endinsem dins de la historia principal, els personatges va agafant volada. Cada veu amb el seu estil, cada moment històric te la seva circumstància. La Guerra Civil la mort de l'Oriol el personatge central de l’obra i la seva Nèmesi l’Elisenda emmarquen un continu espai-temporal que arriba fins a la Tina. 

Una historia d’amor, però també de venjances, de misèries morals i covardia, de redempció i mentides. Cada personatge és fill de la seva època. Cadascun te els seus motius per fer el que va fer, però també cadascun d’ells son víctimes i boxis d’una GC que va trastocar-ho toc, inclòs, l’ànima d’una època que arriba fins a nosaltres.

Jaume Cabré és capaç de fer una crònica negra d’una etapa negra de la història d’Espanya i de Catalunya. També hi va haver feixistes a Catalunya, no eren foraster, eren els teus veïns, uns per conviccions, altres per revenges i altres per trepes sense escrúpols. A la historia hi ha tots ells retratats. No hi ha moralina, no hi ha judicis morals, cadascú te davant uns fets que parlen per si mateix, i els lectors som interpel•lats en aquestes històries.

Com podríem resumir el llibre?  Una opció, totes son insuficients, seria la següent:

La història la situa al Pallars Subirà, en un poble avui despoblat anomenat Torena. En aquest escenari allunyat de tot, les urpes de la GC també va arribar-hi. Un assassinat de pare i germà dona energia a un Elisenda Vilabrú per demanar venjança. I la troba mitjançant un personatge fosc, en Valentí Targa, antic contrabandista i falangista d’últim minut. Alcalde de Torena, imposa la llei del nou règim. Ell farà justícia a la Elisanda Vilabru que esdevé un personatge amb influència que arriben fins a Madrid. Una emprenedora que busca poder e influències. Una persona intel•ligent, que sap el que vol i sobretot, sap qui és i qui eren els seus.

Però a Torena, arriba un mestre, Oriol Fontelles. Un mestre i la seva dona, la Rosa. Oriol te traça per el dibuix, i farà un retrat a l’Elisenda. Davant d’ella, Elisenda, mirant-la cada dia, es va enamorant d’ella. La Sra. Elisenda imposa. Oriol ha tingut que avenir-se amb l’alcalde per fer-se falangista. I ell, Oriol no vol problemes. Però la seva dona, no li perdona aquest comportament. Se'n va de casa, està embarassada. Oriol està destrossat per aquest trencament inesperat. Ella marxa de Torena. S’han va a Barcelona, vol tenir la criatura fora del abast d’un falangista. 

L’Oriol, comença a escriure unes cartes a la seva filla. Li han dit que és una nena. Intenta anar a veure a la Rosa, la seva dona. Però no hi ha manera. L’Oriol està desesperat. Vol redimir-se. Però no sap com. A més un fet terrible l’afecta profundament, quan al poble, en Targa, assassina a un nen, el Ventureta, per donar un missatge de terror contra els maquis. L’Oriol no ha fet res! El poble emmudit i aterrit, mira a l'Oriol, el mestre com a responsable de la mort del nen, el seu alumne. 

Una espurna d’amor li caua amb l’Elisenda. És fan amants. Tot en secret, esclar. Ella també està casada amb un faldiller sense aturador. L’Elisenda vol discreció i la seva voluntat s’imposa en el poble. 

Amb el temps, l’Elisenda ha treballat per un somni, fer l’Oriol Fontelles un màrtir de l’església. El vol beatificar i mou cel i terra per aconseguir-ho. És el motor de totes les seves accions. Cal esperar moltes pàgines per saber com va morir l’Oriol. Però això, no cal dir que no ho explicaré, cal llegir-se el llibre.

PD: Si, la història acaba malament per aquells que l'havien perdut a la GC.

   

Barça- CD Leganés: Malson a Montjuic !

 

Barça-Leganés (0-1)

Una Lliga on R. Madrid i Barça estan jugant a perdre partits, el Barça ha començat de la pitjor manera possible. Un gol del Leganés al minut 4'  de Sergio González amb una rematada sense oposició en un descontrol de la defensa blaugrana. El Leganés és dedica a fer faltes amb la passivitat de l'àrbitre. El Barça ha tingut un parell d'ocasions que el porter Dimitrovi, ha resolt amb encert xut de Lewandowski  i un pal de Raphinha. Masses nervis i precipitació.  La segona part tindrà que millorar el Barça.

Una segona part decebedora del Barça. La pressió del resultat està sent massa per l'equip. L'únic perill ha vingut de Kounde. Els canvis del Barça no sembla massa prometedors, però això sempre és relatiu. A 10' del final del partit el Barça és incapaç de remuntar el partit. Sembla que el Barça no li agraden aquests partits en equips de segona. El Barça encara està a Dortmund! I definitivament, el Barça llança tres punt a la paperera donant més oxigen el R. Madrid. Sembla que no vol la Lliga.