Ressenya:
Jaume Cabré. Les veus del Pamano. labutxaca. 2ª ed. Edicions 62. Barcelona, 2009.
Estem davant d’un llibre total. Això vol dir que el llibre hi ha multitud de histories entrecreuades i on el passat i el present es donen la mà per explicar unes histories que com sempre són les nostres. L’arquitectònica de l’obra permet a Cabré jugar a un constant flashblack -salt enrere-. A mesura que ens endinsem dins de la historia principal, els personatges va agafant volada. Cada veu amb el seu estil, cada moment històric te la seva circumstància. La Guerra Civil la mort de l'Oriol el personatge central de l’obra i la seva Nèmesi l’Elisenda emmarquen un continu espai-temporal que arriba fins a la Tina.
Una historia d’amor, però també de venjances, de misèries morals i covardia, de redempció i mentides. Cada personatge és fill de la seva època. Cadascun te els seus motius per fer el que va fer, però també cadascun d’ells son víctimes i boxis d’una GC que va trastocar-ho toc, inclòs, l’ànima d’una època que arriba fins a nosaltres.
Jaume Cabré és capaç de fer una crònica negra d’una etapa negra de la història d’Espanya i de Catalunya. També hi va haver feixistes a Catalunya, no eren foraster, eren els teus veïns, uns per conviccions, altres per revenges i altres per trepes sense escrúpols. A la historia hi ha tots ells retratats. No hi ha moralina, no hi ha judicis morals, cadascú te davant uns fets que parlen per si mateix, i els lectors som interpel•lats en aquestes històries.
Com podríem resumir el llibre? Una opció, totes son insuficients, seria la següent:
La història la situa al Pallars Subirà, en un poble avui despoblat anomenat Torena. En aquest escenari allunyat de tot, les urpes de la GC també va arribar-hi. Un assassinat de pare i germà dona energia a un Elisenda Vilabrú per demanar venjança. I la troba mitjançant un personatge fosc, en Valentí Targa, antic contrabandista i falangista d’últim minut. Alcalde de Torena, imposa la llei del nou règim. Ell farà justícia a la Elisanda Vilabru que esdevé un personatge amb influència que arriben fins a Madrid. Una emprenedora que busca poder e influències. Una persona intel•ligent, que sap el que vol i sobretot, sap qui és i qui eren els seus.
Però a Torena, arriba un mestre, Oriol Fontelles. Un mestre i la seva dona, la Rosa. Oriol te traça per el dibuix, i farà un retrat a l’Elisenda. Davant d’ella, Elisenda, mirant-la cada dia, es va enamorant d’ella. La Sra. Elisenda imposa. Oriol ha tingut que avenir-se amb l’alcalde per fer-se falangista. I ell, Oriol no vol problemes. Però la seva dona, no li perdona aquest comportament. Se'n va de casa, està embarassada. Oriol està destrossat per aquest trencament inesperat. Ella marxa de Torena. S’han va a Barcelona, vol tenir la criatura fora del abast d’un falangista.
L’Oriol, comença a escriure unes cartes a la seva filla. Li han dit que és una nena. Intenta anar a veure a la Rosa, la seva dona. Però no hi ha manera. L’Oriol està desesperat. Vol redimir-se. Però no sap com. A més un fet terrible l’afecta profundament, quan al poble, en Targa, assassina a un nen, el Ventureta, per donar un missatge de terror contra els maquis. L’Oriol no ha fet res! El poble emmudit i aterrit, mira a l'Oriol, el mestre com a responsable de la mort del nen, el seu alumne.
Una espurna d’amor li caua amb l’Elisenda. És fan amants. Tot en secret, esclar. Ella també està casada amb un faldiller sense aturador. L’Elisenda vol discreció i la seva voluntat s’imposa en el poble.
Amb el temps, l’Elisenda ha treballat per un somni, fer l’Oriol Fontelles un màrtir de l’església. El vol beatificar i mou cel i terra per aconseguir-ho. És el motor de totes les seves accions. Cal esperar moltes pàgines per saber com va morir l’Oriol. Però això, no cal dir que no ho explicaré, cal llegir-se el llibre.
PD: Si, la història acaba malament per aquells que l'havien perdut a la GC.
