Recomanacions d'estiu: John Legend

 

Recomanacions d'estiu

 

Ressenya/Reseña: Volver a dónde (I)

Ressenya 

Antonio Muñoz Molina, Volver a dónde (Seix Barral. Barcelona, 2021).

Un llibre íntim que reflexa el temps passat, present i futur. Una escriptura lluminosa on hi ha també ombres, on la memòria juga un paper fonamental. El nexe principal és una crònica en temps de pandemia. On reflexiona sobre la vida i la mort, sobre la família i els records de temps llunyans què gràcies a la memòria tornen per evocar el que som. Tothom te una història –biografia- i un context social què permet fer-se una idea del món que ens ha tocat viure. Per l’edat del escriptor moltes de les seves reflexions i experiències son contemporànies a les que he viscut. Això fa que la seva escriptura tingui la qualitat d’ajustar comptes amb el passat, però també amb un present carregat d’incerteses i dubtes. 

La seva família, el món passat que vist amb els ull d’avui sembla un passat inconcebible, però el cert és que els canvis socials han estat profunds i malgrat tot, les nostres ombres com a societat segueixen en el fons d’armari com si no poguéssim passar full. Les seves descripcions barreja ironia i també un exercici de realisme brutal que fa pensar que pot ser hi ha més maquillatge del que voldríem admetre.   

Un llibre que cal llegir per comprendre com som i d’on venim. On el futur encara està per escriure, però que si no canviem els nostres fill i nets es veuran abocats a viure situacions que difícilment nosaltres podrem entendre com el canvi climàtic, o l’aparició d’altre pandemia que com l’anterior va estar a punt de canviar-ho tot, però que malauradament, res ha canviat, perquè amb aquest neoliberalisme sense rostre humà que preferirà l’extinció de la gent abans de canviar de model econòmic i polític.

1

“Junio, 2020. Ahora es cuando no tengo ganas de salir a la calle. El estado de alarma que acaba de ser abolido continúa vigente en mi espíritu. El mundo de después, sobre el que tanto se especulaba, ha resultado ser muy parecido al de antes, salvo que el incordio añadido de las mascarillas.” (pág.11)

5

“A principios de febrero parecía aún que lo propio de las calamidades era que les sucedieran a otros, que fueran muy lejanaas. Ese era entonces el orden natural del mundo. En otros continentes había epidemias mortales, huracanes, tsunamis, terremotos. El virus se extendía por una ciudad china con nombre exótico que la hacía aún más remota, Wuhan. Era como una fantasía de futurismo asiático que se hubiera podido clausurar una ciudad de diez millones de habitantes. En el Cuerno de África, en Kenia, en Somalia, en Etiopía, oscurecían el cierlo y arrasaban luego la tierra nubes de miles de millones de langostas como no se habían visto nunca antes, favorecidas por los trastornos del clima. Todo tenía una resonancia de plaga biblica: primera una sequía devastadora, después inundaciones causadas por ciclones tropicales. (...) En Kenia no se habían visto nubes así desde hacía 75 años. Un enjambre con un frente de un kilómetro de ancho puede comer en un día lo mismo que 35.000 personas.” (pág. 18).

Barça-Cadis: Gols agònics!

 

Un resultat una mica enganyós (2-0), perquè els gols han arribar molt tard (82 i 94). Bona part del partit el Cadis ha jugat força còmode amb un Barça molt lent i previsible. Ha jugat des del començament Lamine Yamal  que ha fet fins la seva substitució un partit molt complert amb una molt bona ocasió de gol (28'). 

El Cadis ha pogut marcar un gol que semblava clar, però Roger no ha sapigut concretar (34') gràcies a l'aturada de Ter Stegen.  

A la segona part i amb els canvis ha fet entrar a Ansu Fati, Abde, Ferran Torres, intentant d'obrir la llauna, que ha pogut ser oberta gràcies a un gol de Pedri a passada de  Gündogan. Ha sigut ací, on s'ha substituït a Yamal per Torres. Aquest ha pogut estrenar-se com golejador a  l'Estadi Olímpic. La defensa sempre apunt per rebre gols, sort del desencert del Cadis i el encert del porter.

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Paul Gauguin

 

Paul Gauguin 

(1948-1903)

L'extrema dreta present a l'aniversari dels atentats de Barcelona i Cambrils (2017)

Avui és l’aniversari dels atentats terroristes a Barcelona i Cambrils. La memòria és fluixa sobretot si no et toca d'a prop. Setze morts i a prop de tres-cents ferits de diferents nacionalitats. Hi queden dubtes molt seriosos, per exemple, el paper del CNI. Però això, sembla impossible a d’hores d’ara que hi hagi una explicació raonada. El silenci dona peu a tota mena de elucubracions. Ripoll i la neofeixista Orriols expressa la por i la utilització partidista de la xenofòbia. Avui, la idea del immigrant que surt del seu país per quedar-se a un altra país sembla cosa del passat. La precarietat estructural on estem tots ficats, les facilitats dels mitjans de transport, fa que la idea de integració –desintegració dirien alguns- sigui borrosa. El problema és global i per tant les possibles solucions també. I malgrat tot, la sospita, el rebuig de tot el que representen, s'estén com una bassa d’oli, a punt perquè gent com l’Orriols o els de Vox, però també la resta aprofundim entre ells i nosaltres.