Croàcia: Split-Hvar-Split (6.1)

 Dia 6

Split-Hvar-Split

Llevar-se, dutxar-se i esmorzar, torrades i dos caputxinos. Ara sortirem a l'illa d'Havar. L'hotel Art no està al centre, no es que estigui molt lluny, però cal vehicle. L'hotel, la seva construcció és de l'era comunista, remodelat per aquest nous temps de capitalisme global. L'autocar a l'hora marcada, les 9h ens ha anat a recollit i en 10' hem arribat al port des de on surten els vaixells –catamarà- on hi van 200 persones. Hem esperat una bona estona. Al port (luka) hi havia una sorpresa desagradable. Si veia la xemeneia del "Piolin" (Piuet), la seva figura sempre estarà associada els fets del 1-O del 2017 i els transports de forçes expedicionàries per reprimir al potencials votants. 

A l'hora en punt (10:00h) hem sortit del port cap a la illa de Hvar. La illa fou fundada per els grecs al s.IV a.C, que provenien de la illa grega de Pharos. El catamarà, embarcació moderna, tots asseguts, no hem pogut gaudir del viatge, quant faltaven 5' per arribar ha tingut que frenar, perquè un grups de caiacs han creuat de mala manera pel mig, el sotrac ha sigut notable, quasi tothom estava assegut i no hi ha hagut cap problema, una senyora que esta fent fotos a estat a punt de anar per terra.

Hem baixat a l'illa, i el poble ens esperava amb una lluminositat extraordinària, un blau de postal i una temperatura perfecta. Tot era pintoresc i de postal. A l'illa també teníem guia, el nom Dorotea, aquest nom deu ser molt comú a Croàcia. Una dona jove, amb vitiligen a la cara, ha donat el tret de sortida a la seva particular creuada contra la nostra ignorància històrica de la illa –no li faltava raó, és clar-.    

A començat a explicar que ho volia explicar-ho tot! A cada passa ens hem tingut que aturar per escoltar les seves explicacions. Hem anat seguint el port ple de embarcacions de tota mena fins arribar a la plaça de la Catedral, (Hvarska pjaca*), abans hem pujat les escales de les antigues drassanes, on des de aquesta perspectiva pot veure l'amplitud de la plaça, la Catedral de Sant Esteve que “es va construir sobre els fonaments d'una església paleocristiana del segle VI i que va adquirir el seu aspecte actual als segles XVI i XVII. La catedral està dedicada a Sant Esteve, papa i màrtir, protector de la diòcesi i de la ciutat de Hvar. El campanar renaixentista de la catedral i els altres campanars de Hvar (Sant Marc, franciscà i el en ruïnes de Santa Veneranda) es consideren els més bonics de Dalmàcia. La catedral de Hvar conserva molts objectes valuosos i pintures de pintors famosos com Stefano Celesti, Palma Junior i el pintor espanyol Juan Boschettus,La seva Torre de Campanar es molt espectacular. A la plaça tot es ple d’edificis renaixentistes al estil venecià*”.  

Per aprofitar la pluja –escassa- hi ha tot un sistema al terra que canalitza l’aigua omplint un dipòsit subterrani. Hi ha les marques i forats per on anava l’aigua. Sistema molt intel·ligent en un lloc on la pluja es minse.

Per anar al Fort Španjola, hem anat passejant  per els carrers d’aquesta petit poble turístic. Hem passat per el Convent Benedictin*: “La que fos la casa del poeta Hanibal Lučić va ser donada als benedictins el 1664 per la nora del poeta. A partir de llavors es va iniciar la construcció d'una església i convent per a l'ordre. Les monges que habiten el convent són els que manufacturen els brodats i esfilagarsats amb fil d'atzavara, la producció del qual va ser inclosa a la llista de Patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. Dins del convent es pot apreciar la seva col·lecció d'art sacre i creacions amb fil d'atzavara, així com objectes de la vida conventual*”. 

Hem tingut que pujar una bona pila d’escales, i hem arribat a  Ul. Higijeničkog Društva, una carretera petita on és podia contemplar un paisatge esplèndid, veient el por i les illes El Pakleni Otoci i l'illa de Galešnik , ple de velers, i vaixells de tota mena sota un blau del aigua magnífic. Una veritable postal. Encara queda per pujar un camí ven urbanitzat que et porta entre pins a la fortalesa.

Al inici del camí hi havia una parada on el producte estrella era flors de lavanda. La parada no donava angunia, però era incongruent amb el lloc. A mesura que anaves pujant per el camí, hi havia oliveres i un paisatge al horitzó espectacular. Feia calor però es podia suportar bé, desprès d’aquest estiu tropical. Fent ziga-zagues hem arribat a la fortalesa.  A wikipedia puc llegir el següent: “Les muralles daten del segle XIII i, amb posteriors incorporacions i reformes, s'estenen des de la fortalesa fins a la plaça on s'uneixen a la tercera muralla en direcció est-oest. Aquesta muralla està pràcticament camuflada per una sèrie de cases patricis incorporades al seu interior. Els murs s'intercalen amb torres laterals de quatre cantonades, la construcció de les quals va durar, amb reparacions imprescindibles, des del segle XIII fins al XVI. L'actual fortalesa Fortica , també coneguda com Tvrđava Španjola ( fort espanyol ) es va construir després de l'explosió de pólvora el 1579 que va devastar l'antiga fortalesa. Actualment, la fortalesa inclou un complex turístic modern, i ofereix una magnífica vista de la ciutat i els seus voltants. El 1811, durant el govern de l' Imperi Napoleònic , es va construir una segona fortalesa Trđava Napoleó al turó més alt al nord-est. El lloc també acull ara un observatori.”.

El que abans eren fortaleses militars on la seva solidesa semblava indestructible, ara, son monuments per a turistes i postals. Potser és això el progrés. Hem fet fotografies per donar i vendre. La nostre guia Dorotea seguia explicant  la seva interminable lliçó d’història, des de el moment que en el Gènesi explica com va crear aquestes terres (Gènesi, 1:10) i crear la illa de pharos i des d’allà fins ara, en especial atenció els cràpules dels venecians, els arxienemics d’aquestes conrades. Hi havia canons ara peces d’exhibició i que un dia mataven i destruïen. Les vistes son insuperables. Potser Déu podia haver acabat la feina en aquell moment, però si ho hagués fet no podríem explicar-ho ara.

Un grup de companyes han baixat amb taxi. La resta hem anant baixant per el mateix camí que feia una estona havíem pujat. Hem arribat a la plaça on està la Catedral on esperaven les nostres companyes. Hem anat a dinar a un lloc típic que ens ha portat la nostre diligent guia, desprès de tornar a pujar escales. El lloc és diu Pizzeria Mizarola, hem menjat i begut més del què calia. Una amanida i calamars fregits amb una copa de vi de la casa que ha pujat al cap com un coet. I per acabar-ho d’arreglar ens han portat uns “xupitos” de licor de nous que estava molt bo. Desprès de pagar la factura kunas/euros, hem sortit a donar una petita volta per el poble a l’espera que el vaixell ens torni a portat a Split. 

Un passeig a la bora del port farcit de vaixells i restaurants i hotels amb un cel blau al cel i al mar ideal per tenir un aire cosmopolita. Hem fet una bona cua per menjar gelat que estaven boníssims. M’he remullat els peus al Adriàtic. L’aigua no estava gens freda. Assecar-me els peus –tovallola del Decathlon- i posar-me les esportives. I tornar molt lentament a lloc de sortida del catamarà a l’hora indicada, tothom estava al lloc. Ara son les 18:00h  i estic escrivint això al catamarà amb direcció a Split.

Recomendaciones musicales

 

Sens dubte un tema estel·lar

València- Barça: goool miraculós

 

I

Una primera part de menjar sorra. Partit travat, sense ocasions clares, excepte la rematada al pal de Lewandowski (43'), i el gol anul·lat de Ansu Fati (24').  Joc que per moments s'assembla els del pati d'escola, pèrdues de pilotes, males passades, precipitació  en les jugades, moltes empentes. El València ha tingut la seva oportunitat al 45' amb un remat de cap que per sort per el Barça s'ha anat fora. Avui Dembélé no te el protagonisme d'altres partits i en general, hi ha poca consistència. El Barça juga massa lent, i dona temps al València de defensar-se. Caldrà millorar molt a la segona part. 

II

Una segona part molt dolenta del Barça, que una vegada més s'ha salva gràcies al gol de Lewandowski (94') al temps afegit. La segona part el València ha començat a creure amb ell, però el futbol res més coneix el gol. Els canvis no han aportat res, Ferran Torres i Raphinha cada vegada son més prescindibles, incapaços de marcar gol a porta buida. I quant tot semblava que el empat era inevitable, el nou salvador del Barça, ha fet el gol miraculós per evitar un altra ensopegada. Més problemes amb la lesió de Kunde (72') ha fet sortir a Piqué. Desprès del gol una picabaralla per acabar de fer amics, i per sort el Barça surt de Mestalla amb els tres punts.

 

Art i musica: Gustave Doré

 

Gustave Doré

(1832-1883)

Croàcia: Llacs Plitvice- Zadar- Trogir- Split (5.2)

 Posteriorment, hem agafat l’autocar per anar a Trogir. No hem agafat la carretera de la costa, sinó per la E65 per Labin. Al Google Map marca 130km i una durada de 1h31'. 

Trogir es un lloc molt bonic i ple de turistes. L’únic inquietant del passeig ha sigut una “bronca” entre ocells, estornells i corbs, molt cridaners, uns volien aterrar a les teulades i els altres no deixaven fer. També al mon animal, no tot son flors i violes. Per tots els carrers hi havia turistes, ple de monuments de l’era veneciana.

Hem entrat en un palau de l’era veneciana el Palau Cipikova de Trogir: "hi ha un trofeu molt ben conservat de Lepant, obtingut d'una galera Turca que va combatre contra l'ala esquerra cristiana. És una altra figura o escultura d'esperó, molt utilitzada a les galeres, on antany també s'usava per espantar l'enemic, a l'entrada d'un port per exemple. A la lluita va ser capturada la figura decorativa d'un enorme gall, adornament de proa de galera turca. Trogir conserva aquest tresor com a trofeu de guerra obtingut per un dels caps del Palau, Luje Čipika, que el 1571 va participar a la famosa batalla de Lepant. Aquest gall exhibit a l'atri del palau Ćipiko està col•locat on una vegada va estar l'escultura d'una dona, la de la galera La Donna (esposa) de Ludovico Cippico (Ludoviku Cipiku) que es va perdre a la batalla i que és substituïda per aquest Gall turc ". 

Al costat del Palau Cipikova es troba la Catedral de Trogir (1213-1589). L’Ajuntament, tots edificis renaixentistes. Entre els carrerons si troba el monestir benedictí de dones de Sant Nicolau “va ser fundat l'any 1064 gràcies a Sant Ivan de Trogir, per la qual cosa va celebrar els 950 anys de la seva existència ininterrompuda el dia del seu sant patró. Nikola (06 de desembre de 2014). El monestir es troba al llarg de les muralles a la part sud-est de Trogir. Avui només hi viuen tres germanes benedictines. Com que és impossible de veure-ho des de dins per la forma de vida i els vots d'aquest orde, vaig donar el cinquè pel coneixement de quasi mil anys d'existència i pel campanar que amb les seves pantalles d'encaix a la obertures contribueix al misteri de les parets.” Al costat si troba també La lògia descansa sobre 6 columnes amb capitells romans i és del segle XIV. Església de Sant Sebastià i Torre del Rellotge, a la plaça de Joan Pau II. 

En aquest punt al costat d’una joieria  la nostra guia Rosa Maria, ens ha parlat de la paraula Kairós. De origen grec, que vol dir, el do de l’oportunitat, el temps propici per fer el que cal fer. És una paraula amb connotacions qualitatives, enfront de Cronos que és quantitativa. Tots els carrerons estan plens de botigues per a turistes. Hem sortit per la porta del mar. 

Hem passat per un carrers on hi havia una pila de restaurants de tota mena. Per anar a buscar l’autocar hem passat per un monument els soldats, l’escultura representa peces de dominó que cauen. Al monument està situat al parc de Žudika, a les proximitats immediates del petit pont de pedra a l'entrada nord del centre històric de Trogir, es va inaugurar cerimonialment un monument als veterans croats que “van morir a la Guerra de la Pàtria”, anomenat "corona de Trogir". És l'obra de dos joves escultors, Đanij Martinić i Frano Šitum.  La Guerra de la Pàtria s'ha de entendre com a Guerra Civil entre serbis i croats. 

L’autocar a sortit cap a Split, l’hotel Art ens espera. Hem sopat al hotel, l’habitació es enorme igual que el bany. Hem vist sèries per desconnectar una mica del viatge. Ser turista és molt esgotador. Però demà hi haurà més.