Jordània: Petra (III c)

 A la plaça del Tresor, hi havia massa gent, molts italians, espanyols i catalans, també hi havia anglesos, una munió de turistes. Al cap d’una estona el guia Amin ha tornat a explicar, però no l’he seguit. 

* Albert

Hem anat com tothom al “Carrer de les Façanes”, construccions que avui semblen des ubicades i perdudes en el temps. En un xiringuito hem pres un suc de magrana, estava bo, feia calor. 

He fet fotografies al Teatre , força malmès per culpa dels terratrèmols. Hem passat  a la distància per les Tombes reials. Hem seguit per el carrer de les columnates romanes, també elles han patit el pas del temps i els terratrèmols. 

Columnes romanes

Gran Temple, he pujar a dalt d’unes escales, una dona de edat imprecisa, però força gran, esperava per vendre uns souvenirs paupèrrims, a més utilitzava paraules en anglès   per vendre-ho. Per alguna raó que s’ha m’escapa el grup ha estat hipnotitzada per un grup de “nabateus” fent el ximplet. 

En el mentre estant, jo anava fent fotografies trepitjant la calçada romana,  i encaminar-me a Qasr al-Bint (El castillo de la Hija del Faraón) del segle I d.C. Estava dedicat a Duixara (Dushara) , el principal déu dels los nabateus , espòs d’ Atargatis , la deessa de la fertilitat a la que s’ adorava en el Temple dels Lleons alats . En ells s’adorà en època romana possiblement a Apol•lo y Artemisa . I en època bizantina es convertirien en esglésies.

Qasr al-Bint, te la particularitat que en la seva construcció és va fer servir fustes entre les pedres per amortir els terratrèmols. Això ho sé per National Geogràfic.  Hem parat a dinar a un restaurant . Un grup ha volgut pujar al Monestir, ens esperava 850 esglaons. En el camí hi ha el Triclini del Lleó i finalment, Ad-Deir.

 

Purgant el karma

* Luis Miguel

El premi gros de Petra. Una explanada gran, sense gaires turistes, una mica més enllà el mirador ple de gent. L’hora era poc adequada per fer una visita amb tranquil•litat (14.30h). Un edifici estilitzat, sense floritures com Al-Khazna, que no està encastat como si ho està el seu homònim. La pujada per arribar-hi es llarga, amb esglaons de tota mena, a cada revolt del camí les inevitables paradetes per els turistes per comprar alguna cosa. Hi ha  també per prendre alguna cosa, ja molt a prop d’Ad Deir.

He baixat de presa. La gent seguia pujant i també baixant. He arribat al restaurant on hi havia la resta del grup. Al cap d’una estona han arribar la resta dels que hem pujat al Monestir (Ad Deir). 

La tornada s’ha fet feixuga, per la calor, i el cansament. Hem tornat a mirar els edificis de les Tombes, i ja sabíem que no aniríem, a revolt del Carrer de les Façanes l’ombra ens esperava. 

Hem pogut anar amb una mica més de calma. L’autocar ens esperava a les 17h.   La part que surt del Siq també s’ha fet llarga, el sol no tocava tan fort, però encara feia calor. Hi havia gent que anava. 

Per fi, hem arribat al Centre de Visitants. Hem comprat aigua. Teníem set. La sort d’aquesta calor és que no hi ha humitat, no sues i això ja és molt. A l’hora hem pujat a l’autocar i en 8’ hem arribat al hotel (17.15h). Desprès hem anat a la piscina, l’aigua estava molt freda. 

Tornar a l’habitació per dutxar-se, han tingut que vindrà els del hotel perquè la dutxa estava espatllada, ho han arreglat. M’ha donat temps per escriure això, la memòria es fluixa i millor escriure quan ho tens fresc. A les 20.30h teníem sopar. El bufet lliure era excel•lent, hi havia de tot. He menjat alguns dolços, desprès de tot el dia de brega, m’ho mereixia. Hem tornat a la nostra habitació (904). Ara estic acabant d’escriure, demà no cal llevar-se d’hora, però marxen de Petra per anar al desert, a Wadi (Vall)-Rum. 

Jordània: Petra (III b)

 

Des de l’inicií  de Siq hi ha 800 metres fins Al-Khazneh. Allà esperaven els dromedaris, els turistes, els noi que portaven els dromedaris, els nois que et venien allò que no necessites, uns collarets infames, hi havia un que semblava que manes per sobre de tots, jove, potser 25 anys, i aquest si què tenia look del ISIS. Tot una màfia, com a qualsevol lloc organitzat on es ven articles d’ínfima qualitat, tampoc enganyen! Hi havia un nois –les noies estan desaparegudes d’aquests escenaris-, que et feien pagar per pujar un lloc on hi estava prohibit, però els turistes necessitem , això sembla transgredir les normes i deixar-nos prendre el pel. Aquest lloc, et permetia tenir una vista aèria del “Tresor”, hi havia cua per pujar.

Amb tota aquesta gent, dromedaris, al mig de la plaça, hi havia una parada que feia de bar i tenda de souvenirs. Tot sense cap gràcia. Es clar que nosaltres el turistes som la carn de canó i deixen fer coses que a casa nostre seria impensable. Una contradicció més a sumar a les altres. Que cadascú compti les seves. A Barcelona fem broma amb els “giris”, però nosaltres ací, som els giris!

Una de les característiques d’aquest monument-Al-Khazneh- dins del Siq és que ho comences a veure per la part dreta una petita franja del edifici, i a mesura que vas cap a la plaça, l’edifici es va desplegant als teus ulls, que ja han vist el monument una pila de vegades. I malgrat tot, l’edifici es esplèndid, que per ser reconegut calia la mà de Hollywood i l’etern Indiana Jones ?. National Geogràfic també ha fet una tasca per reivindicar-hi el lloc, a més es clar, dels arqueològic que van fer les troballes a partir del segle XIX. Petra, que vol dir pedra és el regna del que van ser els seus habitants, els nabateus que si dedicaren al comerç entre el Pròxim  Orient i Occident. El lloc va viure els edomites (segles XI-III a.C), la Bíblia parla d’Esau, germà de Jacob com origen del edomites, però això es controvertit. 

Els Nabateus, van ser dominats per Trajà el segle II d.C. Roma va engolir la civilització nabatea que poc a poc va sent redescoberta. Allò que va ser Petra, queda la pedra erosionada que el pas del temps esborra les arestes de un poble que va ser capaç de dominar els elements en un entorn desèrtic i hostil. La natura ha deixat una paleta de colors roses, taronges, grocs, que fan de les restes d’aquestes ruïnes, un passat  gloriós que en mans de la seva deessa Uzza calia alimentar amb sacrificis. El nabateus, com abans altres pobles i civilitzacions, tenen tots el mateix final, que amb el pas del temps es va oblidant i res més queda en el casos mes feliços, el monuments que la sorra ha amagat per ser descoberta molts segles desprès. 

El monument es notable, ara que saben que es va construir da dalt a baix, amb una perfecció extraordinària, la pedra de gres, sembla molt mal•leable a l’aigua i a la acció del home han fet estructures inversemblants. 

Recomendaciones musicales

 

Betis-Barça: Gol de miracle i al últim segon!

 

I

Una primera part que a anat de més a menys. Oportunitats a les dues àrees. Ferran Torres inèdit i un Memphis voluntariós, i Dembélé que vol però no pot. Tot plegat molt poca cosa per 45'. Els últims 13' s'ha jugat sense esmà. L'àrbitre ha deixat fer durant una bona part del partit, i això ha provocat una sensació estranya els jugadors, perquè no saben quin és el límit.  Canvi del porter del Betis, dos pals un a cada àrea i poca cosa és. Es un balanç molt magra per dos equips què es jugant la Champions la propera temporada.  

II

Segona part deficient del Barça que gràcies els gols d'Ansu Fati (76'), empat de Bartra (78') i gol d'Alba (93') es el que ha donat de si un partit que el Betis, malgrat el seu estat físic, podia haver guanyat amb claredat. El Barça  deficient en defensa, ha patit més del compte. Substitucions de la davantera ha permès el gol d'Ansu Fati, un gol ploraner, i sobretot, el gol d'Alba, un gol per l'escaire, d'aquell que marques 1 de cada 100! Un gol de fortuna, quant ningú esperava res més que el empat. Així es el futbol!

Jordània: Petra (III a)

 Avui hem anat al parc temàtic de Petra. Previsible? No ho sé, la culpa de tot plegat es National Geogràfic. Viem els reportatges, les explicacions, les reconstruccions 3D, et fas una idea, quan estàs tu, tot té un altra olor. Des de l’hotel fins al complex que dona entrada a Petra hi ha uns 15’, el nostre guia Amin ens ha acompanyat en bona part del recorregut, tot marcat per els xiringuitos sense cap gràcia venen objectes dubtosos de procedència encara més dubtosa, van sovintejant per el camí, cavalls i els seus conductors, molts d’ells tenien un look dels ISI –ja ho sé m’he passat, però aquesta era la meva impressió-. Beduïns reciclats per fer tasques de venedors ambulants i conductors de cavalls. Un paratge desèrtic, al costat d’un riera que somia algun dia portat aigua, va conduint poc a poc fins el Siq (gorga).

Un dia magnífic, amb un sol radiant i un cel blau de postal. Depenent de la mobilitat pots llogar una tartana, un cavall o un cotxe d’estil de camp de golf al desert. La segona part d’aquest llarg passeig és quan entres al Siq què es va estrenyent a mesura que et vans endinsant. Mires al cel i veus una petita escletxa de cel, les pedres manen en aquest terreny, devia ser un lloc ideal per fer emboscades els enemics, que no tenien per on amagar-se, ni cap altra opció. Es veu per tot arreu, les canalitzacions d’aigua què era el secret d’aquest enclavament, i és el miracle dels nabateus. Al cap d’una estona, hi havia més turistes que s’ha afegien a la riuada de gent cap Al-Khazneh (“El tresor”). El propi guia Amin, ens va ensenyar una fotografia on literalment havia un tap ple de turistes aturats per accedir-hi, abans de la maleïda pandèmia. Ara hi ha gent, però no et sent en un trampa. 

Una de les característiques d’aquest monument-Al-Khazneh- dins del Siq és que ho comences a veure per la part dreta una petita franja del edifici, i a mesura que vas cap a la plaça, l’edifici es va desplegant als teus ulls, que ja han vist el monument una pila de vegades. I malgrat tot, l’edifici es esplèndid, que per ser reconegut calia la mà de Hollywood i l’etern Indiana Jones ?.