dimecres, 16 de juny del 2021

Desnonaments criminals

 


Què és pot dir davant d'una noticia com aquesta? Ara tots son lamentacions i sobretot desempallegar-se de qualsevol responsabilitat. Vivim en un món sense entranyes. On el ciutadà s'ha convertit en "empresari de la seva pròpia vida" (Byung-Chul Han). La prova del cotó d'això és la transferència de responsabilitat de les elèctriques cap al consumidor-empresari. Si vols pagar menys el rebut de la llum, buscar la vida!

I si no podem buscar-nos la vida? Llavors, el nostra sistema, aquell que tan els agrada els liberals del BOE, et deixa sense res. També hi haurà qui culpabilitzi a qui s'ha tret la vida. Va deixar de pagar tres mesos desprès del tancament per pandèmia. La nostre vida està en mans de mercaders sense ànima què res més volen diners. A Barcelona, tant què li agrada estimar-se a ella mateixa i què té una Alcaldessa -fruit d'un pacta amb Cs de Valls, ara fora de Catalunya i Espanya-, que va sortir de la PHA, deuria adonar-se que no es pot viure de eslògans ni bones paraules. Som una societat desnortada, qualsevol pot perdre el treball, i llavors, el descens al infern està garantit, per això és necessari, reivindicar mecanisme per que les institucions siguin capaços de estendre una xarxa de seguretat, a aquelles persones més vulnerables, es a dir, aquells que no tenen uns salaris dignes per poder viure sense el temor de que et treure'n de casa teva. 


dimarts, 15 de juny del 2021

Reseña: Días y libros de Emilio Lledó (I)

 Ressenya: 

Emilio Lledó, Días y libros, Edición de Mauricio Jalón. Austral, Barcelona, 2018. 




Leer a Lledó es una experiencia inolvidable. Es nuestro sabio por antonomasia –me gusta esa palabra-. Su estilo sencillo y lleno de matices, es capaz de introducirnos en todos los problemas que plantea al hilo de sus reseñas y comentarios en cuestiones de actualidad. El arco de tiempo que abarca estas breves “pepitas de oro”, las hay desde 1952 – Un problema Occidental-  hasta 1993 – Carta desde Berlín- del propio Lledó.

Lledó nos pasea con mano amiga pero firme, por los vericuetos del pensamiento occidental al hilo de reseñas de autores alemanes mayoritariamente, que desgraciada-mente, no se han traducido. Su profundo conocimiento de la historia de la filosofía nos permite averiguar el núcleo de los problemas que se van planteando.

Presocráticos, Platón, hay que recordar que Lledó escribe un texto esencial en su introducción a las obras de Platón, vol I, editorial Gredos, donde contextualiza y analiza todo lo que hay que saber sobre las obras y el significado siempre abierto de Platón. Aristóteles, y su reivindicación de un autor clásico, que es capaz aún de pervivir para hacernos reflexionar hoy, destruyendo una imagen anquilosada y caduca. Epicuro, Plotino, Descartes, Kant, que esboza una síntesis excelente sobre los problemas planteados por el autor de la Crítica de la razón pura. Hegel, el idealismo alemán, Dilthey, la hermenéutica y Gadamer. Cerrando con una imprescindible  reseña de Filosofía 87 cuyo editor es  Vattimo.

El núcleo central, es imposible resumir todos los hilos que recoge Lledó, pero simplificando al máximo, diríamos que lo que está en juego es el hombre concreto. Ese hombre que desde Grecia para circunscribirnos a nuestra cultura, apostó por el logos, el lenguaje, y la necesidad de saber. Vivimos tiempos menesterosos, donde la velocidad se confunde con el progreso, estamos inundados de información, pero nos falta saber, falta ese momento imprescindibles que es la reflexión, la introspección, la necesidad de tomar distancia de las cosas, antes que nos devore esa anarquía de propaganda que nos dice como debemos vivir, en medio de una tecnología que quiere controlarnos. ¿Cómo resistir esos embates? ¿Cómo construir una sociedad más humana, más libre, más fraternal y equitativa?

Lledó trata de darnos pistas. El lenguaje, el logos, la intersubjetividad, el diálogo real, la pasión, la racionalidad son elementos necesarios para resistir esa invasión de lo tecnológico en el espacio del “mundo de la vida”. Nada no es ajeno a cuanto acontece en nuestro mundo. 

Unos textos que dan que pensar y permiten reflexionar sobre lo que somos y sobre todo queremos ser. Una de las pistas que se remite y remite en sus reseñas es el saber leer. Puede parecer una obviedad, pero el tema no es menor. Leer es conectarse con el autor del texto, y si ese autor hace siglos que escribió, es evidente que no escribió para nosotros, sino para sus conciudadanos. Esa capacidad de conectarnos con el pasado, permite que ese pasado traspase la barrera del tiempo y se haga presente en nuestro presente. Los clásicos, son esos autores que nos hacen reflexionar sobre nuestro presente, por eso, nunca caducan. Platón se enfrenta a los sofistas, pero toda su obra es una grandiosa reflexión sobre nosotros mismos, por eso, su lectura, aún puede ayudarnos a pensar sobre temas que siguen aún en pie: la justicia, la bondad, el amor, el saber, las paradojas del lenguaje, la política, la demagogia, la tiranía, no buscamos soluciones en Platón, sino que a través de su lectura, nos da un punto de lucidez para solventar esas cuestiones que encadenan nuestras sociedades. 

El libro le falta un índice analítico que resultaría muy útil, dada la cantidad de nombres y corrientes que se manejan. Esto no es culpa de Lledó, sino de la editorial.


Ayuso se li va l'olla!

 




Malgrat la propaganda dels mitjans patriòtics, la manifestació contra els indults, va fer figa. Molta calor, i ganes de estar a una terrassa prenent unes canyes, va deixar la plaça Colon més buida del què haurien volgut els seus organitzadors. 

                                 

Cadascú al seu nivell


Segur que a la plaça no hi havia cap odi ni cap exaltació neofranquista, però les paraules de Rosa Díaz, que res més es representa a ella mateixa deixa un regust antidemocràtic. Quan ja estàs amortitzat en política, llavors, les teves aparicions sempre son de gratis. Cap compromís i molta demagògia per dir que hi ha bons i dolents, espanyols i independentistes. No tenen cap escrúpul democràtic anant de bracet amb l’extrema dreta que representa el pitjor d’una Espanya que no s’acaba de marxar mai, perquè mai ha marxat de les seves institucions. 

PD: Les declaracions de Ayuso plantejant una mena d'ultimàtum al Rei, no haurà caigut massa be en molts cercles del nepotisme madrileny i espanyol. Potser va ser que amb l’ambient tropical –per la calor-, és va deixar anar. Ayuso que segur se sap de memòria la Constitució, deu saber, que el Rei ha de referendar el que digui el govern, si es negues a firmar, llavors entraríem en una nova dimensió desconeguda. La figura del Rei és simbòlica, però en el discurs del Rei el 3 de octubre del 2017, va trencar aquest simbolisme, i va anar més enllà de la Constitució amb la aprovació de tothom!.


                                


Ernesto Ekaizer: "Felip VI va fer el discurs del 3-O mentre era beneficiari de fons a l'estranger" (Ara.cat. 12/6/2021).  Tothom donant lliços de patriotisme i l'únic que volen es defensar els seus privilegis i prebendes sense que ningú posi límits els seus afers, per això s'embolcallen amb la bandera, que sempre queda bé. O si no que li preguntin al emèrit!


dilluns, 14 de juny del 2021

Martínez-Almeida: la vox de su amo

 


La fotografia de l’Alcalde de Madrid, te una escenografia força estranya. Què fa un paó al seu voltant? Es casa seva? O està al zoològic? En màniga de camisa, però amb corbata amb la calor que deu fer a Madrid! Les seves declaracions amb un requadre son munició contra el PSOE i sobretot per Pedro Sánchez, el intrús a la Moncloa. La cara de bon nen de Martínez-Almeida, el fa molt susceptible de fer el que li  manen per seguir a la cadira. Al seu partit, hi ha molt més llops que estan disposats a tot per asseure's a la cadira de l’alcaldia de Madrid. Sembla que encara no han paït la catàstrofe de la moció de censura (2018). La victòria electoral del 2019, no ha fet més que confirmar la malvolença del PP i la extrema dreta al president de govern.


[La fotografía del Alcalde de Madrid, tiene una escenografía bastante extraña. ¿Qué hace un pavo real a su alrededor? Es su casa? O está en el l zoológico? En mangas de camisa, pero con corbata con el calor que debe hacer en Madrid! Sus declaraciones en un recuadro son munición contra el PSOE y sobre todo para Pedro Sánchez, el intruso en la Moncloa. La cara de niño bueno de Martínez-Almeida, lo hace muy susceptible de hacer lo que le manden para seguir en la silla. A su partido, hay mucho más lobos que están dispuestos a todo para sentarse en la silla de la alcaldía de Madrid. Parece que todavía no han digerido la catástrofe de la moción de censura (2018). La victoria electoral del 2019, no ha hecho más que confirmar la inquina del PP y la extrema derecha al presidente de gobierno.]

diumenge, 13 de juny del 2021

No vaig poguer agafar l'autobús a Madrid

 



La fotografia comprometedora no s'ha fet, qui no volia? La manifestació del trifachito ha sigut un èxit, han anat els què volien anar. El Santi, Pablo e Inés han anat, però, o bé el fotògraf no ha vingut, o algú no volia sortir a la foto.  També han anat les forçes vives, Savater, cada dia més patriota canyí, Rosa Díaz que viu d'aquests moments de gloria efímera, Maria San Gil, que ja no té massa a dir, ETA fa temps que va desaparèixer, però molts del patriotes voldrien que hi fos, per això han projectat l'ombra terrorista al moviment independentista, hi alguns han dit barbaritats sense cap mena d'escrúpol. Sempre surt de gratis! Altres participants, Andrés Trapiello s'han adherit, per principis democràtics, se suposa. També s'ha apuntant el liberal per antonomàsia, Vargas Llosa.  És evident que es pot ser un escriptor immens, però ser un assa en qüestions polítiques.

Com sempre hi ha una guerra de xifres al voltant d'aquestes manifestacions. La xifra de 25.000 participants, segons la Delegació del govern, contrasta amb els 200.000 dels organitzadors. Vox es predemocràtic, però tothom sembla que vol blanquejar-los, tot sigui per la pàtria.  

Demà a les portades del diaris fatxendes de Madrid sortiran les fotografies dels manifestants, sempre queda molt fotogènic i dinàmic. Veus contra l'indult, tindrien que canviar la Constitució per eliminar aquesta figura, però sobretot, veus contra Pedro Sánchez, que es el veritable objectiu de la dreta extrema i la extrema dreta.      

Recomendaciones musicales

 




El vídeo ilustra el racismo de la sociedad norteamericana



dissabte, 12 de juny del 2021

On puc agafar l'autobús per anar a Colon (Madrid)?

 "La organización Unión78, de la que forman parte Fernando Savater, María San Gil o Rosa Díez ha convocado la concentración, a la que ya han confirmado su asistencia Isabel Díaz Ayuso, Pablo Casado y Santiago Abascal, entre otros políticos."(Antena 3)




Tothom sap que Unión 78, sembla un grup de nostàlgics d’un passat molt passat, volen impulsar una manifestació contra els possibles indults a un CRIMINALS sense ànima! El crim, es contra la Unidad de España. Per això s'apleguen personatges com Savater, San Gil i Rosa Díez. Volen salvar Espanya, i tenen tot el dret de fer-ho, però no és obligatori adherir-se. Parlen malament del independentisme, “separatismo” diuen ells, ideologia que  l’equiparen al nazisme perquè a Catalunya l’odi i la xenofòbia està al ADN dels nacionalistes, diuen. En canvi ells, son la gent inclusiva, menys per els independentistes, que volen una Espanya UNA Y GRANDE, però que segons ells, això no es nacionalisme espanyolista. Volen justícia diuen, però no son creïbles, les seves dèries les volen inocular -en temps de pandèmia, potser la paraula no és la més oportuna- hi ha partits que s'afegeixen ràpidament, el PP i especialment VOX, ara si ve o no Cs és irrellevant. Es faran la fotografia a Colon, molta bandera patriòtica, és pot portar la senyera? La quantitat de gent que anirà a la manifestació serà un baròmetre de la catalonofobia que hi ha aquests sector de l' Espanya UNA y GRANDE.  Serà una exaltació de l’Espanya de la que vull marxar! Gràcies per donar-me encara més raons.