Espurnes de saviessa: Epicur

 

"L'ésser feliç i perdurable no té maldecaps ni en provoca als altres –llegim en aquestes últimes–. O sigui que no està sotmès a arravataments ni reconeixences, que tot això és cosa dels fluixos". 

"El límit de la magnitud dels plaers és l'eliminació de tot dolor. A tot arreu on hi ha plaer, i tant de temps com n'hi hagi, no hi ha dolor ni pena ni cap barreja d'aquestes dues coses".

"que neixen totes les altres virtuts, des del moment que ens ensenya que no hi ha vida feliç si no es viu amb seny, amb honestedat i amb justícia, i que no es viu amb seny, amb honestedat i amb justícia si no es viu amb plaer".

 "El just és el més impertorbable. L'injust va ple de la màxima pertorbació".

“A nosaltres la mort no ens afecta: perquè el que s'ha dissolt es torna insensible, i el que és insensible a nosaltres no ens afecta"

https://filosofiaenlahistoria.blogspot.com/2018/06/filosofia-helenistica-epicuro-iii.html

Epicur, Sobre la felicitat, trad. Jordi Cornudella, ed.Vibop, col•lecció Envinats, 2018. 

El miedo global

 El miedo global*

"Los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo.

Los que no trabajan tienen miedo de no encontrar nunca trabajo.

Quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida.

Los automovilistas tienen miedo de caminar y los peatones tienen  miedo de ser atropellados.

La democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje tiene miedo de decir.

Los civiles tienen miedo a los militares, los militares tienen miedo a la falta de armas.

Las armas tienen miedo a la falta de guerras.

Es el tiempo del miedo.

Miedo de la mujer a la violencia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo.

Miedo a los ladrones, miedo a la policía, miedo a las puertas sin cerraduras, al tiempo sin relojes, al niño sin televisión.

Miedo a la noche sin pastillas para dormir y miedo al día sin pastillas para despertar.

Miedo a la multitud, miedo a la soledad.

Miedo a lo que fue y a lo que puede ser. Miedo a morir, miedo a vivir..." (p.107)

*Eduardo Galeano, Patas arriba. La escuela del mundo al revés,  Grabados de José Guadalupe Posada, Galeano bolsillo, siglo XXI, 2005

Madrid altaveu de Vox (l'altra)

 

Recomendaciones musicales

 

1 de Maig: Manifestar-se en pandèmia és inconstitucional !

 

"Chicago és plena de fàbriques. N’hi ha fins i tot al bell mig de la ciutat, al costat de l’edifici més alt del món. Chicago és plena de fàbriques, Chicago és plena d’obrers. En arribar al barri de Haymarket, demano als meus amics que m’ensenyin el lloc on varen ser penjats, el 1886, aquells obrers que el món sencer saluda cada Primer de Maig.

—Deu ser per aquí —em diuen. Però ningú no en sap res.

Cap estàtua s’ha erigit en memòria dels màrtirs de Chicago a la ciutat de Chicago. Ni estàtua, ni monòlit, ni placa de bronze, ni res de res.

El Primer de Maig és l’únic jorn veritablement universal de la humanitat sencera, l’únic dia on coincideixen totes les històries i totes les geografies, totes les llengües i les religions i les cultures del món; però als Estats Units el Primer de Maig és un dia qualsevol. Aquest dia la gent treballa normalment, i ningú, o gairebé ningú, no recorda que els drets de la classe obrera no han brotat de l’orella d’una cabra, ni de la mà de Déu o de l’amo.

Després de la inútil exploració de Haymarket, els meus amics em porten a conèixer la millor llibreria de la ciutat. I allà, per pura curiositat, per pura casualitat, descobreixo un vell cartell que està com esperant-me, barrejat entre molts altres cartells de cinema i música rock. El cartell reprodueix un proverbi de l’Àfrica: «Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera continuaran glorificant el caçador»". (Eduardo Galeano, Citat per David Fernández, Ulleres vermelles, Ara.cat, 30/4/2021)

Arte y música (XII)

 

     

Tamara de Lempicka

Ull clínic de Ferreres

 

'A la contra', per Ferreres 29/04/2021