Recomendaciones musicales

 

Estampes nadalenques (III)

 

Els mitjans de comunicació s'han fet reso d'una festa "il·legal" a Llinars del Vallès. La denominació "rave" no és més que una festa, però dir què és una festa sembla poc, però afegir què és una festa "rave" llavors, la imaginació, s'enfila ves a saber on!

A la TV ja tenim una estona per fer safareig, fins què arribi un altra noticia. Són irresponsables? És clar què si. Segons fonts de la policia municipal, hi pot haver arribat fins a 1500 persones. Llavors, la pregunta és, què hi feien aquests policies? Deixen entrar a la festa? El barraven els pas? I el Mossos d'Esquadra quan va arribar? Varen arribar a la nit, però sembla que no tothom va marxar. 

Això de la festa és un acte irresponsable, repeteixo, perquè expandeix la possibilitat de infectar. M'imagino tot el dia a les TV en imatges del lloc de la festa. Les Autoritats, ja volen sancionar a tothom. Potser altres noticies, deixaren de ser-ho. Aquesta farà de pantalla, per exemple, aquella què diu què el portaavions Juan Carlos I, té un món de problemes  per poder ser viable en les noves tecnologies què es volien aplicar. 

Cal molta munició per defensar-nos!

El govern "més progressista de la història" (sic) s'esforça a dinamitzar la industria armamentista. Sempre hi ha diners per aquesta mena de coses. Diuen uns: cal protegir les empreses, ni què siguin de mort. Però, fa mal de dir-ho. Les ajudes no arriben, però sempre hi diners per matar gent. No decebran, perquè aquestes alçades de la pel·lícula, els governs son tots cínics de mena. Però cal denunciar-ho. A tots els que pateixen les conseqüències del covid-19, sense ajudes o en promeses què son contes de nadal, deurien de saber que hi prioritats, i les primeres són sempre aquelles que van destinades, no al benestar de la gent, sinó a altres objectius, en fortí les interessos de els de sempre. 

En els Pressupostos és pot llegir: "la política de Defensa para el ejercicio 2021, cuenta con una dotación de 9.072 millones de euros." (LIBROAMA-RILLO2021.pdf). Això és molt més que en Educació (4.893 milions d'euros) i Sanitat (7.330 milions d'euros). Com potser què la partida més grossa sigui Defensa? Si jo fos cínic, diria que estem en guerra, no ?

 

Recomendaciones musicales

 

 

A la memoria de los que se han ido en silencio y la soledad

 por el covid-19

Feliç Any Nou 2021

 

Feliç Any 2021

 

2020: fi d' etapa

 A falta de dues hores per acabar aquest interminable 2020, voldria felicitar a tothom perquè el 2021 sigui millor. Masses coses han passat aquest any que sempre estarà associat a la pandemia del Covid-19.  El Covid i el estat d’alarma, retallades de llibertats a canvi de un bé, la salut que ha començat a cotitzar a l’alça. Més de 47.000 morts a Espanya.

Les Autoritats, han sigut incapaces de gestionar de forma coherent la pandemia. Quadrar el cercle viciós de salut i economia ha estat una missió impossible. I per acabar-ho de arreglar, la falta de ajudes a la població més afectada, ha generat un pou de misèria i ressentiment que ja veurem com s’ha arregla.

En aquestes situacions límits, molta gent a fet el possible perquè les conseqüències siguin menys greu, per exemple, el personal sanitari, mal pagat i menyspreada, ha posat el llistó molt alt. No és suficient els aplaudiments. Cal que a les nomines dels sector sanitari hi hagi el agraïment de tota la societat. Les residències de gent gran han patit els estralls de la pandemia. Caldrà revisar a fons la seva problemàtica, perquè el que ha passat clama al cel.

Tota la gent ha patit els embats d’una pandemia global i el sistema econòmic, ha trontollar d’una manera imprevisible. Caldria repensar aquest sistema que crea unes desigualtats sense precedents. Xina ha sortir més enfortir que els EEUU. El adéu de Trump es una bona noticia. Països com Espanya, no tenen res a dir al concert internacional, i sort en tenim de pertanyé a la UE. Les vacunes son la bona noticia d’aquest quart trimestre ple d’ensurts. A Espanya ja veurem quan finalitzarà la vacunació de la gent amb més riscos (la gent gran i els sector sanitari). Serà llarg i tediós.

El PSOE i Podem, segueixen governant, malgrat els entrebancs d’una dreta i extrema dreta que no deixa treva a les seves ànsies de poder mal dissimulades. L’artilleria mediàtica segueix els seu joc brut. Les instàncies judicials segueixen la seva venjança contra el independentisme. El pitjor és que el govern “més progressista de la història” no és capaç de posar punt final al problema català, o almenys mitigar-ho. La por els poders fàctics els té paralitzats. A Catalunya, la governança, després de la destitució del President Torra, sembla que carregar-se la voluntat de la ciutadania no sigui cap problema, segueix el desgavell habitual entre els dos socis què estén condemnats a entendres, ERC i Junts per Catalunya. Queda clar una cosa, la independència, s’ha allunyat per molt de temps. Cal en tendra que ampliar la base requereix temps i molta paciència. La gent ho entén. Però a canvi, vol una gestió més eficaç del que hem tingut. L’exemple de les ajudes els autònoms, és un tast, de què les coses és podem fer millor.

L’actual autonomia i el seu permanent dèficit fiscal, fa què les aspiracions d’anar més allà, estiguin llastrades. No hi ha marge de maniobra. Això vol dir, que s’ha de repensar com fer què els recursos que necessita la societat catalana, tota la societat, és puguin obtenir d’uns governs què tenen la mala costum de no fer el que diu que faran.

Per si tot això no fos suficient, està la monarquia i els estirabots del rei emèrit a Abu-Dhabi, i els milions d’euros que volten a reu del món, segons determinades fonts. Una monarquia, què en Felip VI, no despertà cap entusiasme, més enllà de la dreta nostàlgica què entén que és la millor garantia que rés es pugui moure. Exemplaritat i ètica son paraules buides què aquesta monarquia caduca i tronada no entén ni compren.