El coronavirus se hace fuerte en España

(Las Ramblas de Barcelona)

Cataluña se adelanta al resto del Estado, declarando el confinamiento de los ciudadanos. El Presidente del gobierno, ha declarado el estado de alarma. En ningún caso, se han reunido ni el Parlament ni el Congreso de los Diputados. Un virus, es capaz de realizar el milagro de obviar las formalidades parlamentarias que se suponen a un régimen democrático. Que el gobierno chino utilizase esa vía, es propio de una dictadura. Pero en Europa, lo menos que se debiera hacer es que sea la sede de la soberanía popular quien decidiese.

La salud es un bien público, y los gobernantes han de ser capaces de garantizar su funcionamiento. Estamos en un estado de desconcierto. Las autoridades van a remolque de lo que dicta la enfermedad. ¿Por qué se ha esperado tanto, visto lo sucedido en China e Italia? Ahora todo son prisas, se quiere dar la impresión que todo está controlado. 

¿Seremos capaces la ciudadanía de ser respetuosos con la salud de nuestros conciudadanos? ¿Seremos capaces de sobreponernos ante esta crisis? ¿Nos traicionara nuestras tendencias insolidarias e incívicas? Hemos visto y oído a irresponsables políticos hacer declaraciones que descali-ficarían para poder seguir gobernando.  Toda nuestra ciudadanía tiene ante sí un reto sin precedente, pues, no podemos esperar que las instituciones pueda solucionar el problema. Es un deber ciudadano preservar el sistema sanitario que está ante el reto más importante desde su creación.

Joan Fuster: Aforismes (IV)

Aforismes de Joan Fuster*:

31.- “EL perill de ‘dominar l’ofici’ és que l’art sigui simplement ‘ofici’”.

32.- “PERLES DEL DICCIONARI.- ‘Filosop (phil-, filosof)..., 2. orinal de malalt” (Diccionari Aguiló, vol.IV, pàg.57)”

33.-“DIALÈCTIC o no –de moment , això és secundari-, materialisme. En tant que filosofia, ni arriba a semblar filosofia. Què més podríem demanar?”.

34.- “NOMÉS els arqueòlegs saben què és el temps”.

35.- “NECESSITES un rival per a afirmar-te. No el destrueixis! Preserva-te’l, subvenciona’l, si cal!”.

36.- “NO facis versos sobre la mort: és inútil. Fes testament, 

que resulta molt més pràctic”.

37.- “NO dubta qui vol, sinó qui pot. Esforça’t a dubtar, tanmateix”.

38.- “NO tinguis més conviccions que les decididament imprescindibles”.

39.- “DEFINEIX-TE, si vols. Però no perdis de vista que definir-se és ensenyar les vergonyes”.

40.- “EN  el temps de la cibernètica, l’important és saber parar una màquina”.

41.- “T’EXHORTO a practicar l’equitació. En la pròxima societat sense classe no en tindràs l’oportunitat. Ara tampoc, és cert. Tanmateix, t’hi exhorto. Fa bonic”.

42.- “ HAS de llegir Henry Miller, perquè, vertaderament, Rabelais ja no el suportaries. I, al cap i a la fi, amb l’un o amb l’altre, et trobaràs amb la inesgotable, alliçonadora epopeia de la bragueta”.

43.- “ET tracten com si fossis una cosa. I és que ets una cosa, quantificable i cotitzada. La teva obligació és saber-ho”.

44.- “LA renda sexual per capita! Això també ho haurien de precisar les estadístiques!

45.- “EL que mana vol que els manats siguin dòcils. Tota filosofia de la història ha de partir d’aquesta obvietat”.

Nota:

Los textos son escritos dentro de Consells, proverbis i insolències [Consejos, proverbios e insolencias](1968). Una vez más hay que recordar que el objetivo de estas páginas, es el ir a las fuentes y leerlos.

* Joan Fuster , Indagacions i propostes. Assaig, diaris, aforismes (1981), 4ª ed.Edicions 62, Barcelona, 1998.

L'apocalipsi arriba...als supermercats [El apocalipsis llega... a los supermercados]

He anat a comprar (avui). Tan al Consum, com el Mercadona, hi havia massa gent comprant. Una mena de histèria dissimulada planava per el ambient. Prestatges vuits, carros plens de queviures com si l’apocalipsi estigues a tocar. La por genera més por. Sembla que finalment, les escoles tancaran a partir del dilluns. Al final acabarem com a la Xina, tothom a casa fins a nova ordre.  Les autoritats fan com si tot estigués controlat, però ja sabem com va tot això. Caldrà esperar els propers dies com es desenvolupa tota aquesta història.

[He ido a comprar (hoy). Tanto al Consum, como al Mercadona, había demasiada gente comprando. Una especie de histeria disimulada se cernía por el ambiente. Estantes vacíos, carros llenos de comestibles como si el apocalipsis estuviera cerca. El miedo genera más miedo. Parece que finalmente, las escuelas - en Cataluña- cerrarán a partir del lunes. Al final acabaremos como en China, todo el mundo en casa hasta nueva orden. Las autoridades hacen como si todo estuviera controlado, pero ya sabemos cómo va todo esto. Habrá que esperar los próximos días cómo se desarrolla toda esta historia.]

PD: Ara  els supervisors/res del supermercats podran comprovar el que la gent no li interessa comprar. Una mena de hit parade per saber el que volen i no volen els clients. Malgrat les fotografies, hi havia molta cosa per comprar.

[PD: Ahora los supervisores /ras de los supermercados podrán comprobar lo que la gente no le interesa comprar. Una especie de hit parade para saber lo que quieren y no quieren los clientes. A pesar de las fotografías, habia muchas cosas para comprar]

Aniversario del 11-M: La ignominia persistente

11/3/2004

Vox es tóxico por si alguien aún no lo sabía

El portavoz de Vox en el Congreso, está afectado del Coronavirus. Estuvo en el festival españolista infectando a diestro (no existe siniestro) a pesar que no se encontraba bien. Pero por el bien de España, haría lo que fuera. En este caso, saludando y dando la mano a quien quiso dárselas. Ser irresponsable no cuesta nada, y menos en la órbita de Vox.

¿Se imaginan a un inmigrante con el coronavirus? El propio Ortega, hace gala de un eterno cabreo con relación a todo lo que no le gusta. Ahora podríamos cabrearnos con él por su falta de respeto por todos, empezando por aquellos que lo votan - ¿no tenían al PP?-.

Joan Fuster: Aforismes (III)

Aforismes de Joan Fuster*:

Joan Fuster (1922-1992)

16.- “TOT això que jo ara penso i escric, ho han pensat i ho han escrit molta, moltíssima gent, abans que jo. Si no fos així, no tindria mèrit”.

17.- “EL pitjor de ser vell és que tothom té, d’entrada, la intenció de respectar-te”.

18.- “ET discuteixen? Doncs ja comptes amb alguna probabilitat de tenir raó”.

19.-  “TOTS passem per moments en què ens agradaria ser uns perfectes idiotes”.

20.- “ÉS probable que m’equivoqui. De tota manera, he de córrer aquest risc”.

21.- “COSTA mot d’aconseguir una certesa, i encara sempre és interina”.

22.- “LA idea de “reciprocitat” resulta astutament egoista. I explica l’existència dels “bons samaritans”, de més a més”.

23.- “THOTOM és subaltern d’algú”.

24.- “PENSAR  és deformar. Com pintar o fer poesia, però d’una altra manera”.

25.- “EN realitat, de respecte per la filosofia, només en tenen els filòsofs, i encara no tots”.

26.- “QUAN el pintor pinta, el món creix”.

26.- “LA màxima creació humana és el triangle equilàter”.

27.- “ALGÚ va inventar l’art per suplir les deficiències de la veritat”.

28.- “NOMES l’evident és raonable. La raó, en bona part, depèn de la ‘vista’”.

29.- “HISTORIA DE LA PINTURA.- Non saturatur oculus visu [L'ull no està satisfet] (Ecc I,8)

30.- “EN art, la forma més justa de realisme és la caricatura”.


Nota:

Los textos son escritos dentro de Consells, proverbis i insolències [Consejos, proverbios e insolencias](1968). Una vez más hay que recordar que el objetivo de estas páginas, es el ir a las fuentes y leerlos.

* Joan Fuster , Indagacions i propostes. Assaig, diaris, aforismes (1981), 4ª ed.Edicions 62, Barcelona, 1998.

Joan Fuster: Aforismes (II)

Aforismes de Joan Fuster*:

Joan Fuster (1922-1992)

1.- “...Huma, massa humà...” No hi ha res que sigui massa humà”.

2.- “Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser mal educat”.

3.- “L’HOME no ha fet res més, d’encà que és home: corregir la creació, esmenar l’obra de Déu –tot allò que Déu havia fet i que, segons el Gènesi, considerava bo...”

4.- “La dona és un home tan absolutament alienat, que ni tan sols és una dona”.

5.- “NINGÚ no pot viure sense fer una víctima. O sense fer-se víctima de si mateix”.

6.- “I la castedat, què? No és una forma de l’avaricia?”

7.- “EN última instància, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem”.

8.- “ELS desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil•la”.

9.- “ SÍ, en efecte, el món està mal fet... Diguem-ho, almenys, de tant en tant”.

10.- “NOMÉS hi ha una manera incruenta de viure: dormir”.

11.- NO la nuesa, el vestit és impúdic. Però passa que ja ens hi hem acostumat, i de més a més, el clima no permet res més”.

12.- “AL capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat”.

13.- “SÓC optimista: tanco els ulls”.

14.- “LES meves contradiccions són les meves esperances”.


15.- “ELS dèbils estem condemnats a ser deslleials, mentiders, envejosos, astuts. Que no ens ho reprotxin, doncs!”



Nota:

Los textos son escritos dentro de Consells, proverbis i insolències [Consejos, proverbios e insolencias](1968). Una vez más hay que recordar que el objetivo de estas páginas, es el ir a las fuentes y leerlos.


* Joan Fuster , Indagacions i propostes. Assaig, diaris, aforismes (1981), 4ª ed.Edicions 62, Barcelona, 1998.