diumenge, 7 de maig del 2023

Recomanacions musicals

 



Sens dubte el millor disc de musica pop





Coronació tronada

 



En plena globalització, la imatge de dos personatges que han sortit fins ad nauseam en el mitjans roses, ara es converteixen en heralds d'una legitimitat tronada i caduca. Semblen que vagin a un festival de disfresses, coronats per la gracia de déu. Però tot plegat, és un vestigi del passat, que no vol preguntar a les generacions actuals si encara té sentit. 

Marx ja va deixar clar el significat de la monarquia:

“ La sobirania, la dignitat del monarca, seria fruit del naixement. El cos del monarca en determinaria la dignitat. A la més alta cúspide de l'Estat decidiria, per tant, en comptes de la raó la simple physis [natura: biologia]. El naixement determinaria la qualitat del monarca, a la manera com determina la qualitat del bestiar*. pàg.346) ”

dimarts, 2 de maig del 2023

Barça-Osasuna: Alba és converteix en l'heroi accidental!




Barça i Osasuna (1-0) han protagonitzat un partir amb dues cares, una dolenta a la primera part i una segona molt millor i sobretot, molt estressant, perquè les oportunitats de gols no acabaven de materialitzar-se. Un gol d'Alba (85'), que havia sortit per Balde, ha capgirat els ànims, gràcies a un gol amb moltíssima fortuna, però que val els tres punts i sobretot deixa pràcticament sentenciada la Lliga. 

No sé perquè tothom diu que Pedri es tant bo, perquè la veritat pot fer jugades amb molta habilitat, però no és gens resolutiu ni és massa solidari amb l'equip, no puja a defensar com altres. El Osasuna ha jugat amb un home menys des de minut 27. Però s'ha defensat amb encert i el porter Aitor,  ha aturat un parell de ocasions claríssimes per obrir el marcador. L'heroi accidental, Alba ha pogut gaudir dels minuts de glòria que Xavi li ha donat (74') i que ha resol molt millor que la resta. 


Espanya el paradís de l'harmonia social



Las comparacions son sempre odioses. En primer lloc, perquè els països tenen cadascun la seva propia història. El seu passat, la seva idiosincràsia, la seva llengua. També la seva geografia. El filtre del pirineus. La Il·lustració malgrat el seu tarannà europeu, va tenir a França un dels eixos fonamentals.  I la Revolució que va canviar els signes del temps. Espanya no hi va arribar mai. Espanya sempre perifèrica (s.XIX) envers d'una França colonial (S.XIX-XX). Dictadura i Presidencialisme. Franco y de Gaulle. Una societat atemorida durant 40 anys envers d'una societat que va partir dos guerres mundials i una descolonització catastròfica. 

Dos països que encaren els reptes del segle XXI  de maneres molts diferents. Així, per exemple, aquest un de maig, els francesos surten al carrer  per reivindicar i rebutjar els plans de jubilació del govern de Macron. A prop d'un milió de persones. I això, contrasta amb Espanya -Catalunya inclosa- que amb una taxa d'atur de 12,8% enfront dels 7%, les manifestacions del 1 de maig han estat testimonials -excepte a Madrid on han sortit molta més gent que a Barcelona-, on sembla que els aturats no els preocupa massa aquesta situació, perquè prefereixen anar de cap de setmana a la platja o quedar-se a casa.