Des de la Terrassa dels Elefants veien un espai immens, i davant nostre teníem les dotze Torres de Prasat Suor Prat (segle XIII), no hem anat fins allà. Teníem presa per anar a l'altre lloc del dia. Hem passat al costat d'un arbre immens, molt companys han volgut envoltar-lo fent una baula humana. Començava a fer calor. Necessitaries molt dies per fer una visita complerta aquest complex de temples d'Angkor. I nosaltres els turistes no tenim aquest temps. Així que tot ho veus una mica a correcuita, si desprès veus fotografies, t'adones de les moltes coses que et passen per alt. El nostre guia Son, anava explicant però no anava al costat del llocs on hi havien els murals del Rei Leprós. Quin sentit té que el guia expliqui una muntanya de dades que no pots retenir i en canvi allò que pot veure no s'ha acostí?
Hem anat amb un minibus per fer el trajecte de 4,2 km. A travessant per una carretera interior del Temple d'Angkor Thom, fins a el Temple de Ta Prohm. Tot ple d'arbres, que ajuden a suportar millor la calor.
Temple de Ta Prohm (construït cap al 1186)
Ta Prohm va ser construït durant el regnat de Jayavarman VII, un gran rei que va reconquerir l'imperi khmer dels invasors Cham (els veïns tailandesos, l'antiga Siam) entre els anys 1177 i 1181. No cal dir que la guerra va causar grans danys a l'antiga capital d'Angkor. L'ambiciós rei va decidir convertir-la en una seu de poder adequada ordenant la reconstrucció de diversos temples. Ta Prohm va ser la peça central del seu pla director, situat aproximadament al centre de la capital. Tot i que el temple cobreix amb prou feines 2,5 acres, les seves muralles i fossat abasten 148 acres, que haurien protegit una ciutat annexa al temple. Segons una estela trobada aquí al lloc, 12.640 persones vivien al temple, amb una població de 79.365 que treballaven en pobles propers per proporcionar aliments i subministraments. En la seva pròpia època, el temple era conegut com a Rajavihara, el "Monestir Reial".
Ta Prohm albergava la deïtat Prajnaparamita, la "perfecció de la saviesa". Va ser consagrada el 1186. Com molts reis khmers, Jayavarman la va fer esculpir a semblança de la seva mare. L'estàtua de Prajnaparamita estava envoltada de 260 divinitats menors, allotjades als seus propis santuaris.
Curiosament, el temple també era la seu d'una vasta xarxa hospitalària creada pel rei. Des de Ta Prohm, els subministraments es filtraven a 102 hospitals situats per tot l'imperi. Els reis khmers semblen haver pres a les seves pròpies mans la crida de Buda a la misericòrdia*."
+++++++
Si la informació històrica és impressionant, l'actualitat, és molt més prosaica. Hi ha nous invasors, però s'anomenen turistes. Els seus estris, son càmeres digitals. Som molts i no hi ha recó que s'ha salvi del nostre escrutini. A més, com vivim en un món globalitzat, aquest indret té l'afegit d'haver estat immortalitzat per una pel·lícula molt dolenta, però que gràcies a la actriu Angelina Jolie -amb passaport cambodjà-,l'ha fet lloc de referència.
El temple està envaït per l'arbre spung -tretrameles-, l'abandonament fa que la naturalesa torni agafar protagonisme. Sembla inversemblant com les arrels d'aquests arbres siguin capaços de colonitzar tots els espais possibles. L'aparença de dits monstruosos que envolten aquestes pedres dona un aire surrealista el temple.
Desprès d'aquesta immersió cinematogràfica, on l'arquitectura és desbordada per el regne vegetal, hem enfilat la sortida enmig d'un camí on els arbres ens donaven l'adeu per anar a dinar.
