Sicília (4): Agrigent-Piazza Armerina-Caltagirone (i III)

III

 S’ha fet les 14h. Segurament, la guia segur que no, que feia hores que no menjàvem res, i amb l’estomac buit, el cervell comença a concentrar-se no en explicacions dels romans del imperi roma d’Occident. Hi havia gana. 

Hem anat a un restaurant a uns 15-20’ de la Villa Romana del Casale. El dinar ha estat un altre fiasco culinari. Uns plats on la quantitat suplia la qualitat. El restaurant es diu Al Ritrovo (Aidone). No ens retrobarem mai més, això és segur. Desprès amb la decepció del dinar hem anat a la capital de la ceràmica, Caltagirone, centre productor d’objectes decoratiu, plens de colors, no exempt de gràcia.

Caltagirone

En aquests viatges organitzats, sempre hi ha un lloc on et fan anar. El lloc era un laboratori de ceràmica. No he anat, preferia fer un volt per el poble. R. m’ha acompanyat. Hem parat a una botiga d’artesania, el taller era a la vista de tothom i el seu artesà ha estat molt amable per vendre’ns algunes peces de ceràmica. El viatges cal portar sempre maletes grans, perquè poc a poc vas ficant objectes, o llibres o roba, i al final, falta espai.   

Ajuntament (Comunales)

Chiesa San Guiseppe 

El dia no era especialment radiant, hem anat a la Piazza del Municipi, hem pres un cafè. He pujar les famoses escales (124) de  Santa María del Monte, malauradament,  estava en obres. La ceràmica està per tot arreu. 

Perspectiva des de les escales

Destaca les figures que formen part de la llegenda del moro: “Explica la llegenda que cap a l'any 1100, durant la dominació àrab de Sicília, vivia a Palerm una bella donzella a qui li agradava cuidar les plantes al balcó Un matí un jove moro la va veure, se'n va enamorar i el va declarar. el seu ardent amor, que la donzella va acceptar.

Desgraciadament la passió es va convertir en ràbia quan ella va descobrir que el seu amant aviat l'abandonaria per tornar amb la seva dona a Orient. La donzella va esperar que arribés la nit i, quan el moro es va adormir, li va tallar el cap, fent amb ella un gerro on cultivaria la seva alfàbrega: d'aquesta manera ell no podria abandonar-la. Així va néixer la tradició d'utilitzar gerros amb forma de cap de moro, i amb el temps es van afegir també gerros amb trets femenins*.” 

Com estem a la Vall del Noto, el barroc es fa notar en el seus edificis i esglésies, però totes necessiten urgentment una neteja a fons, perquè l’aspecte que fa és de deixadesa. I aquesta falta de pulcritud fa encara més decadent aquest poble. Edificis singulars com Il Carcere Borbonico, a lato la chiesa di Sant'Agata, l’edifici del Ajuntament, Chiesa di San Giorgio,  Il palazzo delle poste in Corso Vittorio Emanuele, Chiesa di San Francesco d'Assisi (Caltagirone). Hem estat a la plaça del Ajuntament amb dues parelles de Mataró.  Tot el conjunt històric artístic queda difuminat per la falta de manteniment de tots aquests parcs temàtic que s’han convertit bona part d’aquests pobles.

Parrocchia Maria SS.del Monte 

Carcere Borbonico, a lato la chiesa di Sant'Agata

Chiesa di San Giorgio

A les 17:15h hem agafat un tren turístic que ens ha tornat al pàrquing mentre una musica cridanera i alegre advertia els turistes que marxàvem.

A les 18:05 hem arribat al hotel. A les 20:30 ens espera el sopar, les expectatives son molt baixes. El sopar sense ser una meravella almenys era comestible, però endevinin què teníem de primer plat? Exacte, pasta. Pel que hem vist d’aquesta cuina siciliana, és una cuina de pobre. Vull dir que ací tot és recicla, una cuina aprovexategui (sic) que permet explicar perquè es fa servir la pizza (sobretot a la nit).  El xivarri al menjador era simplement infernal. El nostre amics argentis, tenien necessitat de fer-se escoltat més enllà del que les normes d’urbanitat exigeix. Sembla mentida com podem arribar a fer tant de soroll, devíem estar sobre 90 decibels com a mínim.  Hem d’arreglar les maletes. Demà a les 8:00 sortim cap el nostre proper destí: Noto-Siracusa-Catània. Un altra dia maratonià.