Pagodes
A les 8:45 era l’hora de sortida per conèixer la capital d’aquest país que ha patit l’ocupació francesa com nord-americana*. No hauria dit mai que visitaria Hanoi. Bona part dels noms de la geografia vietnamita la vaig conèixer, com molts de la meva generació a la TV, mentre es desenvolupava la guerra del Vietnam.
Pagoda Tran Quoc
A l’hora prevista agafàvem l’autocar per fer el circuit establert. Primer hem anat a la pagoda de Tran Quoc, al costat del llac que sembla un mar. Hi havia boirina i els edificis llunyans semblaven figures retallades i difuminades, millor dit, semblaven fantasmagòriques, com sinó volguessin destacar.
“Situat a la vora del Llac de l'Oest de Hanoi (Vietnam) i amb un llegat de més de 1.500 anys, la Pagoda de Tran Quoc ostenta la distinció de ser el més antic de la capital. Establert inicialment com Khai Quoc, que significava “Fundador Nacional”, durant el govern de l'emperador Ly Nam De al segle VI, va adquirir més tard el seu nom actual, Tran Quoc, durant la dinastia Tran al segle XIII.
L'arquitectura de la Pagoda de Tran Quoc, adornada amb tons daurats i ocres antics, emana un aire de grandesa a temporal, i la seva característica més cridanera és la majestuosa torre de lot de 11 pisos. La Pagoda de Tran Quoc no és només una fita històrica; també és venerat pel seu profund significat espiritual que ha perdurat durant mil•lennis, el que ho converteix en un destí de visita obligada per als viatges que busquin submergir-se en el ric patrimoni cultural del Vietnam**.”
“També hi ha molt simbolisme budista al temple de Trấn Quốc. La roda de vuit radis és el símbol del budisme perquè representa el Noble Camí Òctuple. A la pagoda de Trấn Quốc, hi ha moltes estàtues de flors de lotus. Aquestes simbolitzen la puresa de la ment, el cos i la paraula. La flor de lotus també simbolitza la il•luminació i l'assoliment. El mur de pedra al costat de la pagoda té múltiples talles de flors de lotus gravades a la pedra. Les talles expressen la bellesa de la natura al Vietnam***.”
A la Pagoda hi havia una pila de turistes. És el preu de la democratització dels vols low cost i les diferència del nivell de vida entre nosaltres i la gent d’aquests països. Què sabem nosaltres de Buda, del que això representa? En un món on els déus s’han ocultat, en el millors dels casos, quina mena de sentit pot tenir pensar comprendre la religiositat de la gent d’aquestes conrades? Eric Fromm(1), va populaitzar la diferència entre l’Occident i l’Orient en l’expressió de Tenir o Ésser*. Aquestes dualismes son sempre simplificadors, però toquen una veritat en forma d’enfrontar-nos al món i a nosaltres. Per descomptat, nosaltres hem optat per la primera opció. Ens hem venut l’ànima.
Temple de la Literatura (un nom sorprenent).
“Văn Miếu ( vietnamita : Văn Miếu , chữ Hán : 文廟[ 1 ] [ 2 ] ), traduït literalment com a Temple de la Literatura , és un temple dedicat a Confuci a Hanoi , al nord del Vietnam . El temple va ser fundat i construït per primera vegada el 1070 en l'època de l'emperador Lý Thánh Tông , i va acollir l' Acadèmia Imperial ( Quốc Tử Giám ,國子監), la primera universitat nacional del Vietnam, del 1076 al 1779. El 1803, l' acadèmia es va traslladar a la nova capital de la dinastia Nguyen a Hue.
El Văn Miếu és un dels diversos temples del Vietnam dedicats a Confuci , savis i erudits. El temple està situat al sud de la Ciutadella Imperial de Thăng Long . Els diversos pavellons, sales, estàtues i esteles de metges són llocs on es duen a terme cerimònies d'oferiment, sessions d'estudi i els estrictes exàmens del Đại Việt . El temple apareix al revers del bitllet de 100.000 đồng vietnamites . Just abans de la celebració de l'Any Nou vietnamita de Tết , els cal•lígrafs es reuneixen fora del temple i escriuen desitjos en Chữ Hán . Les obres d'art es regalen o s'utilitzen com a decoració de la llar per a ocasions especials(4).”
Al Temple, hi havia un acte social, noi i nois d’uns quinze anys feien una mena de fotografies de grup i també individuals, tots amb vestits per l’ocasió. Una cerimònia de final de curs. Al lloc era adequat en extrem, al ser la seu de la primera universitat del Vietnam. Tota l’estructura de l’edifici té una simbologia especifica. L’explicació que es dona a la wikipendia és suficient per fer-se’n una idea. Com La universitat era preparar els futurs mandarins (funcionaris) calia aprendre de memòria Els Quatre Llibres. Al tercer pati, hi ha cinc, està les esteles de pedra, construido sota el reginat de Le Thanh Tong. Hi havia 116 esteles de tortugues de pedre. “ La tortuga (Quy, 龜) és una de les quatre criatures sagrades de la nació; les altres són el drac (Long, 龍), l'unicorn (Lân, 麟) i el fènix (Phượng, 鳳). La tortuga és un símbol de longevitat i saviesa. La forma i la mida de la tortuga van canviar amb el pas del temps.”. Sota el domini colonial francès, el Temple va enregistrat com a Monument Històric al 1906. Entre el 1945-1954, els francesos van destruir parts del temple, per fer-ne un hospital, el Saint Paul. Una part considerable d’esteles van ser destruïdes.
Tots els patis estaven plens de jovent amb vestit de gala i també escolar. Una barreja de modernitat, tots i totes fent-se selfies, els pares, pel mig. Al quart pati és on es feien les fotografies, imagino de les classes. Tots riallers i eufòrics. Tenint en compte el que va dir en Tu, el nostre guia, devien ser l’elit de partit així com pròspers nous rics.
