Dia 3
M'ha despertat els galls, qui necessita mòbil? Desprès m'he tornat a dormir. A les 6:45, l'auxiliar dels galls, el mòbil s'ha assegurat que estàvem desperts. Esmorzar a les 7:35h. Hi havia molta gent.
A l'hora senyalada la nostre guia Maria ha donat la senyal de sortida cap a l'autocar (95) i el xofer de nom Vicente preparat per posar en marxa el motor.
Hem fet un recorregut a primera hora del matí per Palma de Mallorca, sense massa trànsit. No té cap sentit aquestes voltes que fan sense poder parar a cap lloc! Demà és el dia de la CCAA Balear governada per el PP i Vox.
Hem entrat a la Catedral, hem contemplat al Rosassa: "Té un diàmetre de 13,3 m, per la qual cosa és gairebé tan ampla com la nau central i arriba fins a la volta, i amb 97,5 m² és la rosassa gòtica més grossa del món (juntament amb la de la catedral d'Estrasburg, que té un diàmetre de més de 15 metres)*". Asseguts els bancs ha donat una explicació tant llarga com sobrera.
Mentre ella anava explicant, el fons hi havia La Capella de Miquel Barceló (la antiga capella de Sant Pere) , que segons ella, no li agrada i en canvi li agrada més el retaule del Corpus Christi (s.XVII), exemple de barroc. Per descomptat, hi havia un altre grup assegut davant de La Capella**, nosaltres hem passat com un llamp.
"La capella de Sant Pere (dita també del Santíssim) fou renovada per Miquel Barceló durant cinc anys (2001-2006)[18] i ha esdevingut un nou atractiu turístic. L'obra de Barceló representa l'eucaristia a través la multiplicació dels pans i els peixos, la qual li permet mostrar la fauna marina, i les noces de Canà al voltant de Crist ressuscitat.
La capella de Miquel Barceló
El cobriment de les parets de la part inferior de la capella fet de ceràmica pintada té una superfície de 300 metres quadrats i s'elaborà al taller del ceramista Vincenzo Santoriello, a Vietri sul Mare, prop de Nàpols. Barceló també és l'autor del mobiliari litúrgic: l'altar, l'ambó, la cadira presidencial i dos pedrissos. Tant la destrucció de la capella anterior com el nou disseny, sobretot la representació de Crist, fou motiu d'una forta polèmica. També foren objecte de discussió la foscor dels vitralls, de 12 metres d'alçada, pintats amb grisalla per recrear la llum submarina, i els honoraris de l'artista. Els principals defensors de la nova capella foren el bisbe Teodor Úbeda i Gramage i el canonge liturgista Pere Llabrés i Martorell i la reforma fou duta a terme per la Fundació Art a la Seu, amb el finançament de diverses institucions públiques i entitats privades. A hores d'ara l'anterior reixa artística de la capella resta desmuntada a la reixa del portal del Mirador exposada des de fa anys al temps.*"
