La Mitja no defrauda mai. Una hora de sortida una mica estranya 10.45 (massa tard), força gent per el temps en què estem i moltes ganes de passar-s'ho be corrent. Quant el nostre fragment de les dues hores passava per el quilòmetre 4,5 en Hagos Gebrehivet ja enfilava el últim tram de carrera, és formidable veure aquests super-cracks del atletisme mundial. Com sempre hi havia molt ambient al carrer, musica i espectacle. Res més per això val la pena anar-hi a la cursa.
M'han adono que cada any hi ha més dones corrent, és un signe del temps, i constatar-ho es de justícia. El fet que al dorsal posa el teu nom ajuda al públic molt entusiasta a animar-te per el nom. Grups de timbalers per donar ànims els corredors, tot ple de festivitat i alegria. El recorregut s'ha modificat una mica, deixan-t'ho un pel més suau. Ni havia tant grups musicals com l'any passat, però tot i així, ambient excepcional. En definitiva, una cursa molt dura, a la tornada no paro d'escoltar gent que et va cridant "ara tot es baixada", però no ho es, hi ha alguna pujada poc amable. I si, els últims quilòmetres fa baixada, però jo ja no tinc massa esma. Un reconeixement a tots el voluntaris d'aquesta cursa excepcional. Gràcies a tots.
