França en flames, podria ser un titular interessat per explicar perquè hi ha a França manifestacions massives que acaben en aldarulls. A la crònica que fa Víctor Sanz Guerrero sobre el que està passant aquest dies a França diu al final de la seva crònica: El seu executiu està atrapat en una disjuntiva similar a la que afronten altres països europeus: promet més inversió en serveis públics i, alhora, ha de complir amb els objectius d’augment de la despesa militar exigits per l’OTAN i acostar el dèficit fiscal al límit del 3% que marca la Unió Europea mitjançant un pressupost d’austeritat. (Ara.cat. 19/10/26)
Macron volia ser l’home providencial i acabarà el seu mandat demanant l’hora perquè Marie Le Pen s'alci en les properes eleccions generals a la Presidència. I què volen aquests manifestants?
Per començar volen que s'investigui l’actuació policial, Macron no ha dit res, com tots els polítics sobrepassats, diu que escoltarà la gent. Ha tingut molt de temps per fer-ho, i no ho ha fet. Educació, l’alça dels preus, les dificultats per tenir una vida digna i un futur. El model Trump voldria imposar-nos a tots un horitzó on els perdedors siguem legió. Davant d'aquesta situació que li queda a la ciutadania? Cremar contenidors o calar foc a oficies de turisme o l’Ajuntament son arguments de pes perquè les Autoritats reaccionin. Però, l’experiència diu que l’únic que farà serà augmentar les plantilles de policia i endurir el CP.
“Guerra Civil Molecular”, expressió de Han Magnus Enzensberger, vol explicar perquè la violència esclata amb la ràbia que s’expressa. Byung-Chul Han, ho explica en el seu últim llibre, Sense respecte. Una crisi social. Aquests fenòmens en la societats polaritzades en les que vivim, aquestes explosions de ira i ràbia expressen la precarització de la vida, dins del primer món. I què manen les forçes què dominen el nostre món? Demanen sacrificis eterns, augmentar la despesa militar a costa dels serveis socials. Eliminar qualsevol possibilitat de canvi. Macron s’ha convertir com tots els governants d'Occident en engranatges necessaris d’aquest model que manté en la població fora de les decisions que afecten a les seves vides. Què hi ha grups que aprofiten per destruir-ho tot? Per descomptat, però la violència estructural del nostres sistema és molt més persistent que les flames que la televisió ens mostren com preludi de la fi del món.
