"El filòsof i professor Javier Muguerza (Màlaga, 1939), creador de l'Institut de Filosofia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i considerat un dels responsables de la modernització de la filosofia espanyola, el 1990 va funda la revista de filosofia moral y poliítica Isegoría, ha mort aquest dimecres als 82 anys a Madrid.
(...)
"Va ser, segurament, l'intel·lectual espanyol més influent de la segona meitat del segle XX, un gran mestre", afirma el degà de la Facultat de Filosofia de la UNED, Jesús Zamora. (...)
Al CSIC, Muguerza va contribuir durant 40 anys a la modernització del pensament espanyol, donant a conèixer la filosofia analítica, la teoria crítica i els corrents morals i polítics anglosaxons i alemanys. Va publicar diversos llibres i assajos sobre filosofia, entre els quals destaquen 'La razón sin esperanza' (1977), 'Desde la perplejidad. Ensayos sobre la ética, la razón y el diálogo' (1990), 'La concepción analítica de la filosofía' (1974) i 'Ética de la incertidumbre' (1998)." (Ara.act 10/4/2019)
Javier Muguerza, ha ser un filòsof atípic. En el pròleg a "La razón sin esperanza" escriu el següent: "Nuestro gremio no se halla en este país demasiado acostumbrado que digamos al ejercicio de la crítica, y mucho menos a su aceptación. (...) la filosofía analítica debería haber servido por lo menos para hacernos desconfiar de que con los problemas filosóficos quepa aspirar a tanto como resolverlos. mas conste que tampoco me entusiasma la demasido cómoda terapia, no menos analítica, que nos invita a contentarnos con disolverlos. Si de mí dependiera, yo diría que a lo más que podemos aspirar -y con lo menos que nos podemos contentar- es a absolvernos de seguirlos tratando después de haber bregado honradamente con los mismos [problemas] hasta donde nos lo hayan permitido nuestras fuerzas". (1976)
Muguerza introdueix el pensament analític, -especialment, gràcies al seu treball com a traductor, d'obres d'ascendència analítica-, a una Espanya dominada per un pensament domesticat a les universitats, malgrat algunes honroses excepcions. El llibre La razón sin esperanza, està dedicat a Manuel Sacristán, repressaliat per el franquisme, juntament amb Aranguren, mestre de Muguerza.
En el seu llibre "Desde la perplejidad**" (1990) demostra el seu domini conceptual i lingüístic a l'hora de establir diàlegs amb les diferents corrents del pensament filosòfic: Wittgenstein, Weber, Toulmin, Sòcrates, Rousseau, John Rawls, Rorty, Popper, Plató, Pierce, Ortega y Gasset, Nietzsche, Nozick, Mill, Marx, LLedó, Kant, Kolakowski, Horkheimer, Hobbes, Hegel, Habermas, Ferrater Mora, Bloch, Benjamin, Bell, Aristòtil, Aranguren, Apel, Karl-Otto, Adorno. Una nomina variada, que permet copsar un ventall del que es fa a filosofia.
El subtítol, ho diu tot, "Ensayos sobre la ética, la razón y el diálogo". De fet aquestes temes han estat una constant en el pensament d'aquest autor, poc conegut per les audiències. Esperem que és puguin editar les seves obres completes, perquè bona part de la seva producció estan disperses en multitud de revistes.
