Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ensenyament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ensenyament. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de desembre del 2023

PISA: Desastre educatiu!

 



Cinc consideracions al fil de l’Editorial del Ara:

La primera, l’alumnat nouvingut. Molts tenen un nivell molt baix de escolarització. La transició és fa han més bona voluntat per part del professorat d'acollida –parlo de l’ensenyament d’ESO-. És fa difícil incorporar l’alumnat a mig trimestre, i les dificultats de la llengua no ajuda. No tothom entén l'àrab, per exemple. Molts d’ells, parlen francès, i el professorat necessita coneixements que el Departament ignora. Un altra problema greu és a quin nivell educatiu comença. La regla era l’edat, però, això no és cap bona idea, és com si un tingués 15 anys i per això ha de calçar de sabata un 40. No hi ha regles fixes. Voler culpabilitzar del mals resultats PISA al alumnat nouvingut és no voler assumir que s’ha estan fent les coses malament. 


Segona. El mètodes d'aprenentatge. Això d'aprendre a aprendre i eslògans similars, valen per això. No pot fer-se generalitzacions. Els alumnats d’ESO, porten una dinàmica des de primària. Uns hàbits, unes rutines, una forma de treballar. Al institut, la transició era més o menys fluida, segons el professorat. Cada professor/ra, té la seva particular manera de fer. Si porta molts anys, ha sentit a dir moltes coses, però segurament, farà la seva, què és la que se sent segur, i anava a dir còmode. Sempre hi ha hagut professors/res més estrictes que d’altres. El to que doni a la classe, és reflectirà en ella.


La tercera, l’horari. No sé que dir, segurament, al batxillerat sigui més adient l’horari intensiu, mentre que a l’ESO, especialment a la primera etapa, aniria millor l’horari partit. Tenint en compte, les dificultats d'atenció i el seu correlat de concentració, desprès de quatre hores seguides, el resultat, és nul. Però això voldria dir, canviar estructures de centre.


Quart. L’avaluació dels docents. Un dels problemes és quins requisits cal valorar del professor/ra. Al batxillerat, una mesura era les proves de selectivitat. Un perill evident, és que si suspens massa, seràs assenyalat, llavors, la lògica et diu que tindràs que aprovar a tothom, com molts feien. Això dona peu a la distinció entre profes “guai” –no cal dir com avalua aquesta mena de professorat- i els “durs”. En tota la meva experiència d’ensenyament, mai cap inspector d’ensenyament va anar a parlar amb mi. I si, hi ha professors/res que son un desastre a l’aula i com expliquen i desenvolupen la classe. No tothom serveix per aquesta tasca. Potser seria hora de dir-ho. El problema de les direccions i sobretot la precarietat del professorat, interins, és que les direccions volen tenir un bon feelin amb el Departament, això fa que no siguin crítics, i acabi sent terminals del Departament. Sense crítica ni debat, la por a no renovar-te el contracte –interins- fa que el professorat en aquesta situació sigui molt dòcil. Vols un professor/ra gens problemàtic? Aprova a tothom, malgrat que a l’aula no puguis viure. 


Cinquè: La protecció del alumnat. Això comença a casa, segueix a l’escola i culmina al institut, on molts professors/res volen ser el “col•legues” dels alumnes. I així malament rai. Cal establir regles, simples, però clares sobre els límits, respecta al professor/ra, els companys/nyes, i anvers al material  i espai del centre. 


Definitivament, l’educació no és gens fàcil, perquè l’altre “escola”, al carrer, juga amb avantatge, així com la televisió i les xarxes socials a les que estan connectats. Hem creat una generació de egòlatres -propi de la adolescència-, però que s’eleva al rang de model deformat de la nostra societat. 


diumenge, 23 d’agost del 2020

El Covid-19 i l'escola

El Covid-19 y la escuela

La segona onada del covid-19 s’ha disparat amb el inici de les vacances, malgrat les mesures per evitar-ho. La por per l’inici del curs és evident. A quedat clar que tothom a l’ensenyament tindrà que fer-se proves PCR, però això sols serveix per dir que no tens el covid-19, ara, però potser desprès de fer-te’n les proves, et pots contagiar. Fins que no hi hagi vacuna, el problema serà persistent.

[La segunda ola del COVID-19 se ha disparado con el inicio de las vacaciones, a pesar de las medidas para evitarlo. El miedo por el inicio del curso es evidente. A quedado claro que todo el mundo de  la enseñanza tendrá que hacerse pruebas PCR, pero esto sólo sirve para decir que no tienes el Covid-19, ahora, pero quizás después de hacerte las pruebas, te puedes contagiar. Hasta que no haya vacuna, el problema será persistente].



Jo no tinc clar que al Departament d’Ensenyament, vulguin fer proves a tothom, alumnes, professors, personal no docent.  O potser si, les propers dies ja sabrem el què.

[Yo no tengo claro que el Departamento de Enseñanza, quieran hacer pruebas a todos, alumnos, profesores, personal no docente. O quizá sí, las próximos días ya sabremos el qué].

Què passa quant hi hagi contagis a la classe? Tindràn que tornar a fer les proves del grup-classe, dels professors i de el seu entorn. Enviar els alumnes a casa durant quinze dies. I si hi ha més de dos o tres grups classe? Tancar les portes de les escoles o els instituts? O hi haurà escoles on portar els nens al confinament-escolar? Masses incògnites per respondre ara mateix, malgrat el to de seguretat que volen transmetre les Autoritats.

[¿Qué pasa cuando haya contagios en la clase? Tendrán que volver a hacer las pruebas del grupo-clase, de los profesores y de su entorno. Enviar los alumnos en casa durante quince días. Y si hay más de dos o tres grupos clase? Cerrar las puertas de las escuelas o los institutos? ¿O habrá escuelas donde llevar a los niños al confinamiento-escolar? Masas incógnitas para responder ahora mismo, a pesar del tono de seguridad que quieren transmitir las Autoridades.]

diumenge, 20 de febrer del 2011

Morralla política..

En cuanto a la política nacional, estamos en una deriva cada vez preocupante. No hay manera de establecer nexos de unión entre España y Cataluña. Recursos de inconstitucionalidad a propósito de cualquier ley empañan una relaciones cada vez más difíciles. Después de la polémica sobre la capacidad para endeudarse de las CC.AA, CiU ha manifestado su intención de replantear la cuestión del financiamiento. Para empezar se trata de plantear el Concierto económico. Hay que recordar que dos CCAA ya tienen dicho concierto. Cataluña se siente maltratada, y la percepción ciudadana en Cataluña es que se nos está maltratando, pues, no se recibe lo que aportamos. Cada vez hay más voces que asumen la inevitabilidad de las propuestas independentistas. La masa crítica aún está lejana, pero al ritmo actual no es descartable nada para los próximos años.

Una de las noticias más llamativas ha sido el anuncio de la suspensión de pagos de Nueva Rumasa. Los inversores que han sido tentados por la abeja están aterrorizados. Pues, el dinero que fácilmente deberían haber ganado se evaporiza. El gobierno debería ayudar a esas empresas, algunas muy significativas. Al igual que se dan ayudas a empresas, y especialmente, a los bancos, se debería ayudar, mediante créditos para poder salir a flote de la crisis. Hay que apostar por el tejido productivo y no por el especulativo, y esa idea directriz debería marcar las políticas de empleo. Es mucho más fácil ayudar a esas empresas que dejarlas hundir y pretender crear nuevas empresas. ¿Y qué hacemos con esos inversores accionistas? La Ley Concursal, los pone en la cola.




En un ámbito más doméstico, la Conselleria d’Ensenyament, está recortando la asignación presupuestaria a los centros de enseñanza público del orden del 20%. La calefacción, la luz serán piezas a reducir. Más por menos. Ese es uno de los eslóganes del CiU. Otro dato interesante es que buena parte del organigrama de la Conselleria d’Ensenyament está nutrida desde las filas de la dirección de colegio privados. Enseñanza y empresa es otra de las características que siempre ha destacado CiU. Otro adicional es que la familia siempre es lo primero. Por eso el nombramiento del hermano de Felip Puig como responsable del servicio meteorológico de Cataluña, Oriol Puig. 





Las primarias del PSC se salda con la derrota de todos, excepto de CiU y su eterno candidato que debe de visualizar una plaza Sant Jaume por fin de CiU. La derrota del PSC aparece en clave de primarias. ¿Quién las quería?, y ¿para qué? La ejecutiva ha vuelto a calibrar mal. Montilla a pesar del fracaso electoral aún no ha dimitido del cargo de secretario general del PSC. La estrategia parece indicar la demolición del propio PSC para mayor gloria de CiU. Desde el PSOE esa debe ser la máxima propuesta como antídoto contra las próximas elecciones generales previstas para el próximo año. Antes, por supuesto habrá municipales y autonómicas en muchas de las CC.AA. Los analistas del PSOE deben contar con la idea que si el PP no logra una mayoría absoluta, la aritmética parlamentaria puede serle favorable. Es decir, cuenta con un posible pacto entre PSOE y CiU. Ya veremos.... Pero de momento en Cataluña, el papel del PSC es simplemente de desorientación y vacío de ideas. Suerte que la crisis es tan profunda que CiU también se verá arrastrada, como todos, a hacer lo que desde otras instancia les indiquen. La sensación es que ahora mismo, la Generalitat tiene un valor puramente simbólico, más que real y efectivo, pero en las condiciones que estamos CiU debe pensar que ese simbolismo puede serle de mucha utilidad.