Cuba torna a la actualitat, arran de les protestes contra l'escassetat de medicament i queviures. Una societat ofegada per un règim dictatorial que sempre busca enemics a fora. Una societat esgotada de tanta mentida i repressió. L'altra vegada que van haver protestes, al noranta, ho van solucionar, deixant a anar a tots de la illa cap a EEUU.
El problema es la pròpia estructura econòmica, incapaç d'oferir el que la societat demanda: consumir. Una economia oficialment "comunista", es a dir, el propietari del mitjans de producció es l'Estat, fa que sigui ineficient. Aquesta economia conviu amb una mena d'economia paral·lela de treballadors autònoms. El pes del sector serveis es el mes important en el país, desprès ve l'industrial i per últim, l'agricultura. A més la pandèmia tampoc ha ajudat gaire.
L'índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador creat l'any 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU amb l'objectiu de mesurar el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món. Històricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte únicament un sol criteri, que podia ser de tipus econòmic (com per exemple el nivell de renda o PIB), sobre l'educació (com ara l'analfabetisme) o bé que avalués variables de salut (cas de l'esperança de vida, taxes de natalitat i de mortalitat, entre d'altres) (ca.Wikipedia.org)
El pes del exercit es enorme, es un dels motius del perquè estant on estan. I malgrat tot, encara tenen actius importants. Però la societat cubana no vol viure de idees i valors que ja ningú creu. Demanen llibertat i amb un règim dictatorial això sempre es molt difícil.
