Deu ser que en faig vell, perquè en desperto a hores intempestives, i desprès costa molta tornar a dormir. Dutxar-se i anar a esmorzar a les 7.45h, res més havia al petit menjador dues persones més, companys de viatge –com les paraules van rodolant, adquirint noves significacions-. El bufet del ApartaHotel era molt discret, he mirat incrèdulament, per trobar una torradora de pa, però no hi havia. Això si, hi havia dues màquines de fer cafè molt modernes, en diferents opcions. M’he pres dos caputxinos. Hi havia dos safates per el pa, tallades molt finament, i un molt discret assortits d'embotits.
A les 9h ha vingut la nostra guia què es diu Galatea. La nostra guia no ha començat en bon peu la seva entrada al grup, massa contundent, li semblava què era una idea brillant què cadascú tingués un número per identificar-nos. Tal com arribat l’idea, ha marxat per la cara de tothom. L’autocar no a anat davant del hotel, hem sigut nosaltres que hem anat a trobar-lo, no estava lluny, ens hem passejat per un carrer tret on venia gent què ens creuàvem. Hem passat al costat de la estació de trens i metro, una plaça força espectacular i molt amplia, la Plaça de la Gare, i la Bd. de Metz, al costat de la Lufhansa Bus Spot, hi havia el nostre autocar. Avui, si anàvem ben abrigats. Un autocar molt gran i còmode. A enfilat cap la A35 al nostre destí què era el castell Haut-Koenigsbourg.
Un trajecte què al principi anava força aturat perquè havia un accident de tràfic. Molta cua cap Estrasburg, efecte tafaner, i al nostre carril hem pogut veure una ambulància, el cotxe grua i els dos cotxes sinistrats. Una vegada hem superat l’accident hem anat més ràpid. Un paisatge en camps conreats i obres en acció, volen fer una altra autovia. Feia fred, sort que lluïa el sol, la Galatea hi posava el so de fons. Galatea és argentina que viu des de fa molt a Alsàcia. Va estudiar arqueologia, però com tanta gent, si dedicada al turisme. Ha parlat sense interrupció tot el dia. Ha explicat que Alsàcia es el producte de forces geològiques que han creat aquesta planaria, molt fèrtil. Ens ha parlat que la regió és habitada des del neolític. Ella ha anat explicant tot el que sap, malgrat errades històriques sobre els romans. No calia ser una Mary Beard o un Paul Veyne, per adonar-te que el segle VIII a.C, els romans encara no eren cap imperi. Una dada significativa: mentre ella parlava de segles passats, no era capaç d’explicar de què viu la gent per aquestes conrades. Tenia més una mirada arqueològica que no pas turística. Hem passat a prop de Sélestat –a la tarda hem anat-, hem agafat el desviament de la D159 cap el castell. Hem passat per un parc temàtic Cigoland Parc, Kintzheim, hem passat per La Volerie des Aïgles, el paisatge estava nevat, la carretera en perfectes condicions, feia un contrast molt espectacular entre les voreres plenes de neu, el bosc tot blanc, i la carretera que no parava de donar voltes i més voltes, fins arribar a les portes del castell. No estàvem sols! Lluïa el sol, i el contrast del blau del cel i el blanc de la neu, permetia ser optimista de cara a les fotografies que tothom a fet.
Hem gaudit d’aquesta arquitectura “hibrida”, una barreja de segles i d’un eclecticisme que deu fer les delícies del crítics en arquitectura i per descomptat el caprici del seu arquitecte. El Castell va inspirar a John Howe (1990) la ciutadella de Minas Tirith, al la saga del Senyor dels Anells de Peter Jackson, entre d’altres pel•lícules.
-----------------
https://fr.wikipedia.org/wiki/Ch%C3%A2teau_du_Haut-K%C5%93nigsbourg
https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ch%C3%A2teau_du_Haut-K%C5%93nigsbourg
