La felicidad de las "almas bellas*"
* "Alhora, per tal de conservar la puresa del seu cor, ella defuig el contacte de la realitat efectiva i perservera en la impotència que consisteix a renunciar al seu si mateix refinat fins a la darrera abstracció, com també a otorgar-se substancialitat o a transformar el seu pensament en ésser i a confiar-se a la diferència absoluta." (pàg.192)
["Y, para conservar la pureza de su corazón, rehúye todo contacto con la realidad y permanece en la obstinada impotencia de renunciar al propio sí mismo llevado hasta el extremo de la última abstracción y de darse sustancialidad y transformar su pensamiento en ser y confiarse a la diferencia absoluta (Hegel)]
* G.W.F.Hegel, Fenomenologia de l'esperit. Vol.2, Trad. Joan Leita, edició a cura de Ramon Valls i Plana, Textos filosòfics. Editorial Laia, Barcelona 1985.
