Art i musica: Frederick Carl Frieseke (1874-1939)

 

Frederick Carl Frieseke 

Sicília (4) : Agrigent-Piazza Armerina-Caltagirone (II)

 

Desprès hem agafat l’autocar i ens hem endinsat al interior de Sicília. Deixàvem Agrigent sense haver vist tot el que dona de si el seu museu al aire lliure (parc arqueològic).  Paisatges amb camps verds i turons de tota mena, no hi espai planers, l’orografia sense ser abrupta, no permet veure l’horitzó molt llunyà. Camps conreats, vinyes, el color verd del terreny, donen un cromatisme  ple de matisos que impugna la idea d’una Sicília seca i desèrtica. Les carreteres son sinuoses, a la par que el paisatge.

A prop de dues hores des d’Agrigent per arribar al nostre segon destí del dia, a Piazza Armerina on es sitúa la Villa Romana del Casale.

 

Mapa de situació

Praefurnia

(la part de les termes que corresponen al sistema de calefacció 

Peristil

 

"La Vila és el centre d'una important finca, amb una funció administrativa, residencial i representativa. Els seus més de 3000 metres quadrats de mosaic responen a un precís programa tant de representació com indicatiu de la cultura del propietari de la casa. La identificació del propietari de la Vila no és, fins ara, segura; segons els estudis més recents, s'atribueix a un alt exponent de l'aristocràcia senatorial romana, potser un Praefectus Urbi (responsable de l'ordre públic a la ciutat de Roma).

Descripció:

La residència tardana està construïda en diferents nivells i dividida en quatre grans àrees:

1. Recepció oficial;

2. Administració, sales de banquets no oficials, sales de culte;

3. Unitats d'habitatge amb sales de servei connectades;

4. Zones de trànsit i serveis.

L'alt perfil del seu client es celebra, eloqüentment, a través d'un programa iconogràfic, estilísticament influenciat per l'art dels mosaïcistes africans que van ser cridats a crear-lo i que es desplega, amb riquesa compositiva, en multitud d'entorns públics i privats. L'estructura actual, la construcció de la qual es remunta a la primera meitat del segle IV dC, amb ampliacions després del terratrèmol del 361-363, s'alça sobre una vil•la anterior, datada entre finals del segle I i el segle III dC.

Durant els segles V i VI. dC les estructures de la Vila es van adaptar amb finalitats defensives en un precís programa de fortificació posat de manifest, durant les campanyes d'excavació, per l'engrossiment en diverses parts dels murs perimetrals i pel tancament dels arcs supervivents de l'aqüeducte connectat amb les termes. Així, es va determinar un procés inicial d'abandonament i transformacions funcionals de les estances que van ser reocupades, en els segles següents, per noves estructures d'habitatge superposades a la capa de destrucció dels murs preexistents o fora del perímetre de l'edifici tardoimperial. El posterior assentament medieval, durant la dominació islàmica, va prendre el nom de "Palàtia", Blàtea o Iblâtasah, tal com va definir Ibn Idrisi, geògraf àrab del segle XII, fins que va prendre el nom de Plàtia.

La ciutat, considerada entre les més grans i complexes del centre-sud de Sicília, va ser destruïda el 1161, durant el regnat de Guillem I. El 1163 es va fundar una nova ciutat fortificada, a l'actual emplaçament de Piazza Armerina, poblada per colons llombards. que va arribar a Sicília seguint els normands. La persistència d'assentaments a la zona pertanyent al jaciment, on hi havia la vil•la romana, es va constatar, de nou, al segle XV, amb la presència d'un petit grup de cases, conegudes amb el nom d'Antico Casale dei Saraceni, de que vaig prendre el nom*.”

Escenes d'animals i el seu embarcament al Circ Màxim

Mosaics de unes atletes

Eros i Psique (1)

L'aigua i la pedra

Com sempre cal fer cua, hem esperat una eternitat per que tothom anés els lavabos. Sempre insuficients per acollir a tanta gent. El tresor de la Vila Romana son els seus mosaics o ens representen la vida quotidiana dels romans del segles IV d.C. Hi ha mosaics  on es representen escenes de infants, animals, dones fent esport (palestra). La llum per contemplar els mosaics no es gens bona. Per acabar-ho d’arreglar, la gentada era molt gran per poder contemplar amb tranquil•litat les diferents escenes i espais massa estrets. No hi ha mesures per la gent amb mobilitat reduïda. Hem vist una noia en cadira de rodes que no a pogut accedir a un dels espais perquè cal pujar per unes escales. Turistes per tot arreu. La guia que ja no recordo el seu nom, s’ha fet un tip de parlar, però d’allò que ha parlat no queda res! Sort de la Wikipèdia. El mosaics tenen el seu origen amb els artesans nord africans. Crida l’atenció que malgrat que el Cristianisme era la religió del Imperi, la decoració sigui pagana. 

Il·lustracions per a nens

Sicília (4): Agrigent- Piazza Armerina-Caltagirone (I)

 Dia 4

Agrigent-Piazza Armerina-Caltagirone

I mentre aquests s'ajuntaven, Odi a l'extrem s'instal·lava*

Ara estem a Caltagirone. Des de la finestra del hotel es veu una piscina orfe de nedadors, i un hospital que està a uns 15’ del poble. S’ha  fet fosc i amb els núvols grisos encara dona una sensació de més foscúria.

Hem tingut que llevar-nos a les 6h, gràcies al mòbil que fa d’alarma cridanera. Esmorzar a les 7h hi havia la cua habitual. Els nostres companys de viatge argentins prenien posicions per entrar-hi primers. Nosaltres també hem entrat en la primera onada. He anat directament a la màquina de cafè. Hi havia dues màquines una d’elles posava al panell digital ERROR. Sort que hi havia una noia del hotel que havia pres el control de la màquina bona i ha posat una mica d’ordre en la cua que s’ha format instantàniament. Els croissants no eren els clàssics, sinó que tots ells tenien guarnició de fantasia, de xocolata, de melmelada de diferents sabors. El nivell de sucre i colesterol semblava que s’havia abolit per obra i gràcia del xef de cuina. Desprès hem tornat a l’habitació i agafar les maletes i baixar a recepció i portar-les a l’autocar.  Una vegada posades a lloc per el xofer, i per el nostre guia Matteo , hem anat a la Vall del Temple, a uns 8’ de distància del hotel.

L’autocar ple d’argentins i nosaltres, s’ha dirigit cap l’entrada del recinte, l’autocar no podia estar-hi, hem baixat i fent les cues corresponents hem tingut que passar per el control amb l’escàner de rigor. 

Allà esperava el nostre guia de la Vall del Temple. Si comences per la nit del temps, per explicar història, la lògica explicativa es fa feixuga. És una tasca molt difícil, uns 45 oients parats, mentre el guia il•lumina amb el seu coneixement d’història antiga. Tothom sap que l’atenció és fa fonedissa al cap d’una estona. Sobretot, perquè davant teu hi ha un temple grec, i el guia està explicant les bases arquitectòniques del art grec. Però l’atenció de la que parlava feia un moment, focalitza en les pedres, el paisatge, amb els companys que educadament escolten la conferència històrica. I fa que sense adonar-te, o potser amb intenció, desconnectis de la conferència campestre.

Agrigent vist des de la Vall del Temple

Temple d'Hera/Juno

Enmig d’oliveres més que centenàries, hi ha algunes amb 800 anys! Empèdocles (s. V a.C) devia passejar-se per aquests paisatges i potser feia ofrenes dins dels Temples. Els jaciments arqueològic daten del la fundació de la ciutat d’Akragas el any 580 a.C, per colons de Gela i Rodes. En el moment més esplendorós va arribar a tenir 200.000 habitants. Tenia una muralla defensiva, encara és visible, de 12km de llarg i 9 portes que permetien accedir-hi a la ciutat. 

El nostre recorregut històric-turístic s’ha centrat en dos llocs: el Temple d’Hera o també de Juno (versió romana d’Hera):

“El temple de Juno es troba a l'esperó rocós més alt del Turó dels Temples, prop de l'extrem est.

Com passa amb la majoria dels temples d'Agrigent, no és possible saber a quina deïtat estava dedicat.

La seva atribució a Juno deriva d'una mala interpretació d'un passatge de l'escriptor romà Plini el Vell, que en realitat fa referència al temple de Juno al promontori Lacinio a Crotona, a la Magna Grècia.

L'edifici de l'ordre dòric es pot datar cap a mitjans del segle V aC i té una base de quatre graons, sobre els quals descansen sis columnes als costats curts i tretze als llargs. A l'interior, el temple està dividit en vestíbul, cel•la i compartiment posterior, el primer i l'últim amb dues columnes entre les portes.

La porta s'obre entre el vestíbul d'entrada i la cel•la, flanquejada per dos pilons amb escales interiors d'accés i manteniment de la coberta.

A quinze metres de l'entrada del temple, a la banda de llevant, hi ha l'altar amb una escala de deu graons.

Potser el temple va ser greument danyat durant la conquesta cartaginesa l'any 406 aC, per un incendi del qual queden restes a les parets de la cel•la.

L'edifici potser va ser restaurat en època romana.

Es van realitzar nombroses restauracions a partir de finals del segle XVIII, quan es van aixecar les columnes del costat nord, fins a les últimes intervencions estàtiques i conservadores a les superfícies de pedra realitzades pel Parc Arqueològic de la Vall dels Temples*.”

Vistes cap el mar

Molts turistes com nosaltres, amb el seu corresponent guia, fèiem torn per contemplar allò que un dia varen ser Temples vius, ple de fidels en un altre món completament allunyat del nostre. Queden les pedres i la història, i ara les selfies. 

Vistes al Temple de la Concòrdia

El Temple millor conservat és el Temple anomenat de la Concòrdia:

“L'edifici deu el seu nom tradicional a una inscripció llatina de mitjans del segle I dC amb una dedicatòria a la “Concordia degli Agrigentini”. La inscripció va ser vinculada erròniament al temple per l'historiador i teòleg Tommaso Fazello cap a mitjans del segle XVI.

L'edifici d'ordre dòric es pot datar cap a la segona meitat del segle V aC i té una base de quatre graons, sobre els quals descansen sis columnes als costats curts i tretze als llargs. Únic entre els temples d'Agrigent, conserva gairebé íntegrament els elements de l'entaulament i els dos frontons dels costats est i oest.

A l'interior, el temple està dividit en vestíbul, cel•la i compartiment posterior, el primer i l'últim amb dues columnes entre les portes. La porta de la cel•la està flanquejada per dos pilars dins dels quals hi ha una escala de servei que porta a la teulada.

Segons la tradició, el temple es va transformar en església cristiana cap a finals del segle VI dC, quan Gregori, bisbe d'Agrigent, va consagrar l'antic temple als sants apòstols Pere i Pau després d'expulsar els dimonis  Eber  i  Raps .

Els dotze arcs oberts dels murs de la cel•la es remunten a l'ús de l'edifici com a església cristiana, fet que en garantia un estat de conservació excepcional.

Finalment, la dualitat dels dimonis pagans i la doble dedicació de l'església cristiana han portat a la hipòtesi que originàriament el temple era propietat d'una parella de divinitats gregues (entre les diverses hipòtesis, els Dioscuri). La divinitat, a la qual es va dedicar originalment el temple, és, però, encara desconeguda en absència de proves arqueològiques i epigràfiques*.”

La fotografia tòpica

Escultura de Icar (Igor Mitoraj, 2011) 

La fotografia més icònica

Si els habitants grecs del segle V A.C veiessin la gentada de turistes contemplat els Temples, no donarien crèdit els seus ulls. La postmodernitat i amb ell, la indústria del turisme global, dessacralitza tot quant toca, desconeixen el significat i valor de les pedres que mirem, perquè per ells, no eren simplement pedres, forma part de les seves vides. Pedra i temps fa que el que devia ser per ells diví, sigui per a nosaltres inabastable. Un paisatge  d’oliveres, el mar a prop, devia ser un lloc on els deus encara existien, nosaltres que hem vist tota la història que ha anat passant, no podem copsar el significat que per aquella gent devien encomanar-se els deus. Avui, literalment, el “Deus absconditus”, fa sentir-se'ns orfes, tal com volia Nietzsche. 

Sicília (3): Palerm-Erice-Trapani-Agrigent (i II)

 Des de el monument a Garibaldi – a Sicília, la seva figura és contemplada amb ambigüitat-  perquè la unificació dels estats italians, va suposar la imposició des del nord de la llengua italiana envers del sicilià. Hem vist edificis barrocs, l’església sense massa valor artístic, hem arribat fins a la bora del mar. Havia moments que el sol volia treure el cap, llavors la llum adquiria vida i els colors omplien de contrastos el paisatge.

Statua di Garibaldi

Cattedrale di San Lorenzo

Palazzo Cavarretta

Trapani 

(Vídeo promocional)

Desprès hem anat a donar al costat d’unes salines, però quedaven molt lluny de Trapani. Si la idea era menjar bé, l’objectiu no s’ha aconseguit. Hem estat a prop de 45’ per arribar-hi, però la veritat és podia haver estalviat el trajecte. Un plat de pasta, una mica millor que el dia anterior i un segon plat que no sé encara que hi havia dins, era un arrebossat sense cap interès i sobretot una incògnita   els seus ingredients. I de postra un granissat de llimona. Les salines on estava el restaurant era únic espai interessant. I desprès un altre cop a la carretera fins arribar a Agrigent.

Mura di Tramontana

Chiesa del collegio del gesuiti

Parrocchia di San Pietro

Saline Genna

El nostre guia Matteo, va parlar de personatges il•lustres i va explicar que el Comissari Montalbano, de Andrea Camilleri, és una de les principals atraccions turístiques, perquè molta gent vol veure la casa de Montalbano, una casa que Matteo ens va dir que la seva construcció era il•legal. La casa a Santa Croce Camerina, província de Ragusa, s’ha reconvertit en un petit hotel. Si Montalbano és un personatge imaginari, qui va imaginar personatges per les seves obres teatrals, va ser Luigi Pirandello (1867-1936), guardonat amb el Premi Nobel de Literatura al 1934. L’altre personatge nascut a  Akragas (Agrigent) fou el filòsof Empèdocles (494-434 a.C). 

Agrigent

Detalls de decoració del hotel

Hem arribat a Agrigent cap les 18:20h. El hotel esta entre la platja i Agrigent nou. No podem anar a cap lloc, més enllà d’un supermercat (Lyder). Per descomptat no hem pogut anar veure la casa natal i tomba de Pirandello. A les 20:30h hi ha el sopar que va dins del paquet de viatge. El sopar ha estat igual d’oblidable que el dinar. Demà ens espera un altre marató d’autocar. Visitarem la Vall del Temple, més tard veure la vila romana de Casale i finalitzarem a Caltagirone.