Heine viatge per el Harz (1824)
Ecologista avant la lettre:
(...) Així també aguanten a la vida aquells grans homes que s'enforteixen i s'aferren justament amb la superació de les dificultats i dels obstacles. Per les branques dels avets s'enfilaven esquirols i al dessota passejaven els cérvols grocs. Quan veig un aquests dolços i nobles animals, no arribo a comprendre com és que persones instruïdes troben gust a caçar-los i matar-los. Un animal d'aquests va tenir més bon cor que els homes i nodrí el lànguid regne de dolor de santa Genoveva." (pàg.47)
" Adesiara veieu com l'aigua regalima argentina de sota les pedres i rega les arrels i els filaments nus. Si us deixeu portar per aquest tragí, us semblarà escoltar les secretes històries didàctiques de les plantes i els batecs reposats de la muntanya. (...) Tot és un mormol i xiuxiueig deliciós, els ocells canten trencades melodies d'enyorament, els arbres murmuregen com amb mil llengües de noies, com amb mil ulls de noies ens miren les rares flors de muntanya, s'estiren cap a nosaltres des de les fulles meravellosament amples, graciosament dentades, enjogassats pampalluguegen els alegres raigs de sol, les enginyoses herbes s'expliquen històries fresques, tot és com encantat, cada vegada es fa més i més misteriós, un somni antiquíssim es fa realitat, l'estimada apareix... Ai, llàstima que desaparegui tan de pressa!" (pàg.47)
*Heinrich Heine. Quadres de viatges. Trad.Joan Fontcuberta. Les millors obres de la literatura universal 25. Edicions 62 i la Caixa. Barcelona, 1983.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada