divendres, 30 de juliol del 2021

La paella indigesta


La imatge, la GC i el CNI potser, estan esbrinant on és fa fer la fotografia. Hi ha els sospitosos habituals: Puigdemont, Comín, Puig, la mediàtica Rahola. La fotografia no seria res del altra món, excepte, que hi ha tres persones al exili, per causa del 1-O. El problema rau, que estem dins d'una pandèmia interminable, i els "retratats" no porten mascareta. L'oposició  ha posat el crit al cel, estem al estiu, cal fer-se visible. Desprès dels sermons de les mascaretes, tots els de la paella, semblen que son immunes. Les explicacions son d'un tecnicisme absurd, perquè deurien de saber que la instantània acabaria a les xarxes. No pots dir a casa una cosa i fora d'ella la contraria, no?

 

dijous, 29 de juliol del 2021

Es necessita ballarí per fer anuncis!

 

Vale, aquest és molt bó!


Per què hi ha tants anuncis que fan ballar a la gent que surt? Per qualsevol bajanada comencen un festival de moviments gratuïts, sense solta ni volta. Algú en dirà que són precisament anuncis, res a veure amb la realitat! Però cansa veure tants actors fent de Aster i Kelly o Ginger i Debbi. S’imaginen al Mercadona agafant un esprai per mosquits, començar a ballar per els passadísos ruixant amb l’esprai, mentre fas saltirons i cridant la felicitat què et dona Relec? Sortiries al TN i potser encara  encapçalaries el trending topic a les xarxes, o potser, et faran fora del establiment, o trucarien a la policia, ves a saber, tot, per emular el que veus a la TV.

[¿Por qué hay tantos anuncios que hacen bailar a la gente que sale? Para cualquier tontería empiezan un festival de movimientos gratuitos, sin ton ni son. Alguien dirá que son precisamente anuncios, nada que ver con la realidad! Pero cansa ver tantos actores haciendo de Aster y Kelly o Ginger y Debbi. Se imaginan en el Mercadona cogiendo un spray para mosquitos, comenzó a bailar por los pasillos rociando con el spray, mientras haces saltitos y gritando la felicidad que te da Relec? Saldrías en el telediario y quizás aún encabezarías el trending topic en las redes, o tal vez, te expulsarán fuera del establecimiento, o llamarían a la policía, a saber, todo, para emular lo que ves en la TV.]

dimecres, 28 de juliol del 2021

La CUP fa ombra a Vox

 



La CUP i Vox tornant a fer el mateix. El tòpic de què els extrems es tocant és fa pales una vegada més. No cal que desprès diguis què es per X motius, el resultat es el mateix. Llavors, podem preguntar els de la CUP, quin sentit té els seus vots? Quant fas maximalismes, l'acció esdevé estèril. I aquest es el soci principal de ERC! 


PD: Posaré un marcador per veure quantes vegades coincideixen en les seves votacions amb Vox.


Xixon (Gijón): Juliol 2021 (i III)

 Parque Isabel la Católica









Anem al Molinón

(El Molinón - Enrique Castro Quini)




Río Piles/Riu Piles















dimarts, 27 de juliol del 2021

Xixon (Gijón): Juliol 2021 (II)

 




Fumarola inquietant










Leonardo da Vinci en Xixon/Gijón




Gavines/Gaviotas







Humo para apuntalar la Unidad de España



Aquesta portada val per totes des de Madrid. La caverna mediàtica no veu cap necessitat de dir una paraula sobre els incendis que assolen el territori català. En canvi, si posen com a noticia -estem al estiu- fonamental, la imatge apostòlica i romana del cap d'estat veient com es mou el botafumeiro, com si de Franco es tractes. Cap novetat, però la Unitat d'Espanya, és l'únic que compte, malgrat que tot Catalunya estigui en flames. Algú deu pensar que millor així!


PD: Per qüestions de respecte no diré el nom del insigne pensador, però va ser director de La Vanguardia Española (9-6-39). Res més cal buscar-ho al Google!


 

dilluns, 26 de juliol del 2021

Hay cosas que no quieren cambiar

 "Si queremos ser dignos de esa redención y honrar a quien nos ha redimido, todos los españoles debemos hacer estas tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que, hablando, naturalmente, en el idioma nacional, ha impuesto la victoria".


Si jugásemos al juego de los despropósitos, podríamos pensar que este panegírico vomitivo es de rabiosa actualidad. 

¿Quién podría decir estas palabras sin ruborizarse:

a) Pablo Casado,

b) Santiago Abascal,

c) Isabel Díaz Ayuso,

d) Cualquiera del TS,

e) Cualquiera del TC,

f) La vieja guardia del PSOE.


PD: La próxima entrega daré el nombre del insigne pensador. El insigne pensador declaró la siguiente frase: «Todos los catalanes son una mierda». ¿No es enternecedor?

 


Xixon (Gijón): Juliol 2021 (I)


                           








 

diumenge, 25 de juliol del 2021

Casado el lelográfico



Pablo Casado exhibeix ignorància doctrinal. El castellà es suficient para aquest insigne acadèmic de llengües pardes. En el Estatut d'Autonomia de les Balears, es diu que la llengua que es parla és català. Però ell, no ho deu saber. Odia el català perquè no es la llengua què parla, ni vol parla del tema, ni vol què els de més en poguí parlar.

 



 

Recomendaciones musicales

 


dissabte, 17 de juliol del 2021

Clàssics del humor: el Perich (VII)

 



Des de el 1975 fins el 2021, ha plogut molt (això es un dir amb el canvi climàtic!), però amb l'àmbit de la política espanyola hi ha coses que no canvien. El què està passant a Catalunya, amb als independentistes, és tan actual, com la situació d'Espanya de fa 46 anys! Franco ja no hi és, però la seva ombra habità amb nosaltres! Si hi ha dubtes, pregunteu a Casado! També a Pedro Sánchez, no cal dir que els de Vox, ho prohibirien tot!



*El Perich, Diálogos entre el poder y el no poder, Ediciones de bolsillo, Editorial Laia. Barcelona, 1975



Música y arte: Leonardo da Vinci

 


dilluns, 12 de juliol del 2021

Cuba: El desig de una vida bona

 




Cuba torna a la actualitat, arran de les protestes contra l'escassetat de medicament i queviures. Una societat ofegada per un règim  dictatorial que sempre busca enemics a fora. Una societat esgotada de tanta mentida i repressió. L'altra vegada que van haver protestes, al noranta, ho van solucionar, deixant a anar a tots de la illa cap a EEUU.

El problema es la pròpia estructura econòmica, incapaç d'oferir el que la societat demanda: consumir. Una economia oficialment "comunista", es a dir, el propietari del mitjans de producció es l'Estat, fa que sigui ineficient. Aquesta economia conviu amb una mena d'economia paral·lela de treballadors autònoms. El pes del sector serveis es el mes important en el país, desprès ve l'industrial i per últim, l'agricultura. A més la pandèmia tampoc ha ajudat gaire.





L'índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador creat l'any 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU amb l'objectiu de mesurar el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món. Històricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte únicament un sol criteri, que podia ser de tipus econòmic (com per exemple el nivell de renda o PIB), sobre l'educació (com ara l'analfabetisme) o bé que avalués variables de salut (cas de l'esperança de vida, taxes de natalitat i de mortalitat, entre d'altres) (ca.Wikipedia.org)


El pes del exercit es enorme, es un dels motius del perquè estant on estan. I malgrat tot, encara tenen actius importants. Però la societat cubana no vol viure de idees i valors que ja ningú creu. Demanen llibertat i amb un règim dictatorial això sempre es molt difícil. 



divendres, 9 de juliol del 2021

Clàssics del humor: el Perich (VI)

 



Des de el 1975 fins el 2021, ha plogut molt (això es un dir amb el canvi climàtic!), però amb l'àmbit de la política espanyola hi ha coses que no canvien. El què està passant a Catalunya, amb als independentistes, és tan actual, com la situació d'Espanya de fa 46 anys! Franco ja no hi és, però la seva ombra habità amb nosaltres! Si hi ha dubtes, pregunteu a Casado! Hi ha problemes, com el del Sàhara que no s'ha acabant mai, perquè no és va fer el que calia.

L’esquerra demanava un referèndum d’autodeter-minació del poble saharaui, eren altres temps. El Marroc, al 1975, va posar un peu en l’antiga possessió espanyola del Sàhara occidental, la famosa Marxa verda (6 de novembre de 1975), va fer impossible la consulta avalada per l’ONU, mentre Franco es moria. Va ser un cop molt intel•ligent per part de Hassan II. L’esquerra entenia l’autodeterminació, però si era molt lluny. En el cas de Catalunya, el que s’ha demanat per activa i per passiva, ha sigut un referèndum, per saber el que vol la ciutadania de Catalunya. 


*El Perich, Diálogos entre el poder y el no poder, Ediciones de bolsillo, Editorial Laia. Barcelona, 1975


Barcelona: La Sagrada Família (i IV)

 

La Sagrada Família

Visita Virtual






(Casa conoidal)


Detall de la Porta de la Caritat a la façana del Naixement 



Tortuga de mar


Tortuga de terra





Pastors "japonesos"



Detalls dels Pinacles



Voltes de les naus del temple
(invertit)



Sudoku eclesiàstic

Façana de la Passió