IMSERSO: Fuengirola-Nerja-Frigiliana

 Dia 4

Fuengirola-Nerja-Frigiliana

Avui el plat fort del dia eren les coves de Nerja. Dutxar-se, anar-se a esmorzar, sempre trobés els habituals a aquelles hores. Ben alimentats hem agafat el cotxe i hem anat per l’autovia cap a Màlaga, havia cua compacta anant cap a Fuengirola. Hem fet el desviament cap a Almeria fins arribar al trencall a Maro on hi ha una rotonda que et porta fins els espais habilitats per aparcar a la cova. Les senyalitzacions per anar a les coves era molt bona, impossible despistar-se. Hi ha un aparcament de pagament, tot molt cuidat i en perfecta estat de revista. Com era a primera hora (9:50) no hi havia massa gent. Hem pagat l’entrada i hem baixat a les coves. Pensava que serien més humides, però res d’això. Tot molt funcional amb baranes per assegurar les baixades amb una llum a peu de terra que permet seguir el recorregut. No hem agafat “audio”, però hem comprat un llibre que és diu “Guía de la cueva de Nerja*”.

Quant entres a la cova hi ha un volum de 300.000 m³ esperant al turista. Hi ha diferents gelaries, en concret tres. La Galeria Turística, les Galeries Altes y les Galeries Noves. Hi ha més de quatre-cents escalons en el recorregut. La temperatura interior és de dinou graus, així que és un lloc ideal tant al hivern com sobretot al estiu. Per fer-se una idea sobre la història i la importància del lloc.

 consultar: https://es.wikipedia.org/wiki/Cueva_de_Nerja. 

Es fa molt difícil explicar l'efecte de les coves, on el temps i l'agua han fet aquestes escultures colossals. Una mena de boscos de pedra com si tot el conjunt fos orgànic, amb les estalactites i estalagmites jugant un joc d' asimetries  esbojarrades, donant formes inversemblants. A la Sala del Cataclisme hi ha una gegantina columna de 32 m d'alçada i 18 m. de diàmetre, inclosa en el llibre Guinnes com la major del món. La cove te el seu origen al pliocè fa uns 5 milions d'anys. Al pleistocè succeeixen una sèrie d' esdeveniments, com son l'aixecament de la serra, la cova queda per sobre del nivell del aigua subterrània (2 ma), un terratrèmol va sacsejar la cova fa 800.000BP**. Sobre el 50.000BP -el paleolític- apareixen les primeres notícies del esser humà a la cova. Les primeres manifestacions artístiques és daten fa 20.000BP. Hi ha un període en el que neandertals i sapiens varen ocupar les coves. 

Coves de Nerja

Dins de la cova hem trobat a un professor de fotografia nord-americà, m’ha vist amb la meva càmera i m’ha donat un parell de consell en situ. Augmentar la ISO. Bona idea!  La cova està molt domesticada perquè els turistes pugem visitar-la sense cap problema, 458 escalons et permet visitar totes les galeries obertes al públic general.   

Desprès de les tenebres, la llum. Hem passat per la tenda de records, i he comprat la “Guia” i una samarreta. Hem anat a prendre al restaurant que hi ha al costat, un  cafè amb llet. La terrassa era ampla i podia contemplar el mar, una imatge molt bella i fotogènica, llàstima que el dia no fos radiant, esclar, que no pot tenir-ho tot.

Desprès a Frigiliana. Un poble que sembla un parc temàtic per turistes. Un lloc pintoresc, on tots els tòpics es donen la ma perquè el viatger pugui contemplar una icona d’Andalusia i per extensió Espanya. Tot molt cuidat, almenys la part que hem visitat. Cases blanques per lluitar contra la llum sempre present a aquest poble.  Orografia poc apta per persones de mobilitat reduïda, un puja i baixa permanent. Difícil per trobar aparcament, sempre fora del poble. No en puc imaginar al estiu com serà intentar-ho. La temperatura era massa bona per l’època del any, però ja se sap que estem en ple canvi climàtic, malgrat els que diguin que no. Carrers estrets i costeruts conformen els carrers. Tendes d’artesania, ocupaven antigues cases. Hem pres l’aperitiu en un lloc privilegiat amb vistes on podies veure el reflexa del mar.  Porten el bar llatinoamericans. Desprès hem tornat agafar el cotxe, més autocars arribaven a una petita esplanada per aparcar. Sortia gent sobretot, jubilats, i molts estrangers. 

Hem arribat a Nerja, molt a prop de Frigiliana. És un lloc molt turístic, plena de gent. Una de les atraccions és un passaig que dona a una balconada de ferro que dona vistes al mar. El dia no era ideal per fer fotografies, però la panoràmica era esplendorosa. Hem anat a buscar un lloc per dinar, s’havia fet tard. Hem entrat a un lloc que ha resultat molt deficient, és diu “El Rincón del Sevillano”. Una sípia duríssima a espatllat el dinar. Li hem dit al cambrer, i com a resultat no l’hem tingut que pagar. Estava ple de turistes, també nacionals. Mala sort! Per compensar m’he menjat un petit pastís de fruita que almenys et treia al mal gust de boca del restaurant. A Nerja és va fer molt popular gràcies a una sèrie televisiva dels anys 80, “Verano Azul”, això va projecta el poble a tota Espanya i posteriorment, a molts països que va emetre la sèrie. Deia que hi ha un “monument” dedicat a Chanqueta, personatge principal de la sèrie i el seu vaixell, “La dorada 1”. El trio: Verano Azul-Nerja-TVE era imbatible per atreure estiuejants de Madrid i la resta d’Espanya.

Desprès hem anat cap a Fuengirola i el hotel. Al sopar tenien sípia! Hem pujat a l’habitació. Hem vist sèries, i he pogut escriure les impressions del dia. He estat llegint el llibre de F.Phol, “El dia que llegaron los marcianos”. Un llibre, com tots d’aquest autor de SF excel•lent i inquietant.

Art i musica: Joaquin Mir Trinxet (1873-1940)

Joaquin Mir Trinxet

Barça-Osasuna: demanant l'hora!

 

Barça-Osasuna (1-0)

Un altre partit agònic on el Barça demanava l'hora. Un partit que sembla una copia dolenta de bona part dels partits al estadi de Montjuic. Avui Ferran Torres s'ha lesionat. No sembla normal que hi hagi nou jugadors lesionats. La nova nova ha sigut Vitor Roque què per fi ha marcat un gol d'oportunisme i anticipació. Ha substituït a Fermí el millor del partit que havia entrat per el lesionat Ferran Torres. Una sortida estranya, per mantenir a Lewandowski al camp, molt imprecís. L'Osasuna s'ha quedat amb deu jugadors i és quan més perill ha tingut davant un Barça nerviós i precipitat. Els últims instant el porter del Osasuna, Aitor Fernández ha anat a rematar a la porta d'Iñaki Peña que ha tingut poca feina, però que podia haver encaixat un gol  de Darko Brasanac si la pilota que ha sortit fregant el pal hagués entrat. La defensa deixa massa espai que és aprofitat per els rivals. Una victòria minse, però que permet un mínim respir fins el proper dissabte. Així és ara mateix el Barça, un equip petit.

IMSERSO: Fuengirola-Màlaga (III)

 Dia 3

Avui, hem tornat a Màlaga. La possibilitat de agafar el tren, des del hotel estem en 8’ és una motivació molt gran, perquè et deixa al centre. A la ciutat hem fet un recorregut tranquil, allunyat del dia anterior, massa estressant. Hem anat des de l’estació Màlaga-Alameda fins el carrer Marqués de Larios. Al ser un dia feiner hi havia l’activitat habitual. 

Museu Picasso

Nosaltres hem anat al Museu Picasso. No és fàcil pair el cubisme i les peces exposades. No hi havia l’etapa primerenca ni la  blava del autor.  Hi havia alguna peca com “Retratro de Lola” (1884), quan tenia 13 anys. S’ha exposa “Les senyoretes d’Avinyò” (1907, un quadra de transició cap a l’etapa cubista. No deixen fer fotografies. Però a la pàgina del Museu, pots copiar-les. Hi havia gent amb el mòbil fent-les d’amagat. Tot plegat una mica surrealista, llàstima que Picasso no fos d’aquest moviment, perquè hauria quedat brodat el rodolí. 

Hi ha moltes peces Picasso va anar fent per perfeccionar la seva manera de fer –cubisme-, però acostumats al art figuratiu –des de Altamira fins al final del segle XIX- costa d’empassar-se les figures cubistes, sobretot, les humanes. Hi havia força gent al Museu, sobretot, estrangers. Màlaga està plena de turistes, però no semblen  els de Barcelona. 

Desprès hem anat a la plaça de la Constitució, hem descansat una estona prenent un tallat dolentíssim. Posteriorment, hem anat cap a la Catedral. 

“La història de la Catedral està íntimament relacionada amb la Mesquita Major sobre la qual va ser construïda, emplaçada a l'interior del recinte emmurallat àrab. El seu origen se situa el 1487, any en què la ciutat de Màlaga va ser conquerida per les tropes castellanes. Va ser llavors quan la Mesquita Aljama es va convertir en Catedral, vestint-se de cristiana amb elements decoratius del gòtic tardà i consagrant-se sota l'advocació de Santa Maria de l'Encarnació. (...)

El 1768 el temple catedralici s'obriria al culte tal com el coneixem avui. Només faltaria per acabar les torres i l'exorn de les capelles de la nova zona. La invasió napoleònica i les successives desamortitzacions després impedeixen que les obres continuïn al llarg del segle XIX. El 1862 la reina Isabel II visita Màlaga i impulsa de nou la idea de concloure el temple, propòsit que finalment no es va materialitzar.*” 

Què passa quan construeixes una edificació gegantina? No és fàcil de competir amb ella, columnes gegants que amaguen la seva fragilitat, sinó fos per els arcs arcbotants del exterior del edifici. Un exercici d’exaltació de Déu al servei de l’església. A partir d’ella, es va construint les altres edificacions. No és una edificació memorable com és la Sagrada Família de Barcelona.

Al sortir de l’església la nostre fe o falta d’ella no havia canviat gaire. Hem anat a dinar cap el port, al Passeig de la Farola, a un restaurant que és diu Divino (al Google li dona un 4,8). Hem menjat molt be, croquetes (1/2) i llobarro amb verdures, molt bo un cafè i una copa de vi màlaga. Desprès hem tornat cap a  l’estació de Renfe. Hi havia molta gent. A Torremuelle han pujat noi i noies amb uniforme d’escola anglesa, s’han fet sentir Ara son les 17:10h i estic escrivint aquestes línies. A les 19:20h hem anat a sopar. Estava ple de gent. He agafat dos bocins de peix  -panga-. Hem sortir al passeig Marítim, direcció cap el sud. Tot estava força parat, és nota que la segona residència ara mateix estan buides. Aquesta combinació de turisme intensiu i totxo és letal per la gent que viu tot l’any. L’especulació fa tirar els preus cap a munt de manera imparable. Sembla difícil lluitar contra aquesta febre d’especulació i diners ràpids, contra la falta d’habitatge social. L’estat tindria que disposar del sol i construir-hi un volum suficient per satisfer les necessitats d’una població en expansió –immigració, però també el jovent- que no pot accedir-hi per la combinació de la precarietat laboral i el sous baixos i els preus estratosfèrics dels habitatges. Demà anirem a les coves de Nerja.

Recomanacions musicals