GR-1: 1.- La Farga de Moles a La Seu d'Urgell (2)

 GR 7 - Etapa 1: De la Farga de Moles a la Seu d’Urgell

Camins i paisatges

La Seu d'Urgell

Aigua

Riu Segre

Bèsties

Senyals

Planta i flora

Monuments i edificacions

*Javier

Monastir deSant Serni de Tavèrnoles

* Javier

La Seu d'Urgell

Barça-Athletic Club (1-0): Surrealista

 

El Barça com no pot fitxar jugadors de cert nivell, té que agafar del planter. I avui ha sigut la nit de Marc Guiu, jugador que havia sortit feia un minuto (80'). Els dos equips havien tingut ocasions clares, però els porters Unai Simón i Ter Stegen havien impedit els gols. Sense massa inspiració, i tot massa previsible el Barça topava amb la defensa i sinó amb el porter. Avui, els millors han estat Ter Stegen, João Félix i el jove Marc Guiu (17 anys) ha fet també història. Com potser que Oriol Romeu jugui amb el desencert que ho fa? Gündogan, massa tou, Ferran Torres desdibuixat. Al final, ha tingut que venir un juvenil per arreglar el partit i aconseguir els tres punts. Massa incertesa en el joc del Barça que té que tirar de juvenils per seguir al R.Madrid i el Girona. Tot plegat surrealista!

GR-1: 1.- La Farga de Moles a La Seu d'Urgell (1)

 

GR 7: D'Andorra als Ports

GR 7 - Etapa 1: De la Farga de Moles a la Seu d’Urgell

Camins

Aigua

riu Valira

Bèsties

Senyals

Planta i flora

Monument i edificacions

El búnquer

Efecte joguina

Recomanacions musicals

 

Art i Musica: Franz Marc

 

Franz Marc (1880-1916)

Ressenya: La crisi de la narració (i II)

 

Storyselling*

Una de les característiques d’aquest segle XXI és tot es converteix en mercaderia, inclòs la narrativa. Els storytelling “serveixen per instrumentalitzar i comercialitzar les narracions” (pàg.103). Segons Han, els veritables narracions tenen a veure amb el esser. Comptar històries volia ser una manera de donar sentit a les nostres vides, on el espai i el temps eren arrels que permetien fer-se almenys la il•lusió de saber qui som. Ara, els storytelling l’únic que volen és que compris la seva marca, més enllà de la historia –recordin la nena de l’escaiola- al final, sempre hi ha el missatge fonamental, comprar un producte del anunciant. Aquestes narratives son de utilitzar i consumir. Al parer de Han, aquestes històries –storytelling- tracten d’anar no al enteniment, sinó més aviat a les emocions. Aquestes tenen més potencia per influir en els nostres comportaments, almenys a un nivell pre-reflexius. Per això, por dir: “Com que el capitalisme s’apropia intencionadament de la narració, s’apodera també de la vida en un nivell previ a la reflexió. Així, eludeix el control conscient i la reflexió crítica” (pàg.104).

En un món on el capitalisme ha generat la necessitat de què el valor d’us es transformi en valor de canvi –el valor que li assigna el mercat-, també la narració s’ha convertit en un creador de valor, així s’ha transformat en l’storyselling –comprador de narrativa-. El somni d’aquest model seria que tinguéssim que pagar per respirar oxigen. I tal com anem,això sembla possible.  Amb aquestes tècniques, també l’storytelling arriba a la política. De ciutadans passem a consumidors. La història que venen és un present carregat de incerteses i pors. Una mena de versió del “això és el que hi ha”. Sense futur ni esperança. Avui, l’únic que sembla que et deixen és veure storitelling per anar corrent a fer l’storyselling. 

Anàlisi de Fotografia (i II)

 

Heu ací la interpretació què fa Narcís Comadira del poema fotografia*:

"El poema és meravellós, aquest salt entre present i el passat, la fotografia entesa com a sacrifici que paralitza el creixement i perpetua la bellesa. Empresonada, però, en l'emulsió de plata com en un bloc d'àmbar o, fòssil, dins del carbó. La bellesa perdurable a canvi de la mort. I la memòria de l'adolescència, el paisatge recordat i llegit en la fotografia, les citacions bíbliques (la història d'Abraham disposat a sacrificar Isaac, i l'oreneta i el lliri camperol, que tenen a veure, esclar, amb els ocells del bosc que Déu alimenta i amb els lliris del camp que ni Salomó amb tota la seva glòria va vestir mai com ells). I la barreja de les citacions bíbliques amb les referències clàssiques: la segona guerra persa en comptes de la Segona Guerra Mundial i el riu del seu poble anomenat amb el nom romà. I el salt tonal entre la tercera persona narrativa de les primeres estrofes i la segona persona de la darrera. El poeta que narra els seus records i que acaba per donar veu al seu pare que, com un Abraham incruent, sacrifica el moment dolç de la seva vida paralitzant-la en una fotografia..." (pàg.15-16)