Croàcia: Split-Dubrovnik (7.2)

Agafar l’autocar i sortida cap a Dubrovnik.  Però, la via directa no existeix, abans teníem que recórrer altres indrets, dubtosos, almenys vist el que hi ha, però això ve amb un paquet tancat. L’objectiu era anar a Ston i dinar a un lloc molt pintoresc què es diu Mali Ston. Hem sortit de Split per la via 1 per agafar la 65 cap a Vina, Vrojorac. En el trajecte la Rosa Maria ens ha explicat el ascens de Tito fins a la seva mort i la posterior Guerra Civil. La seva visió de la Guerra es molt pro croat. Potser massa.

Camí a Dubrovnik

Hem passat per el Pont Peljesic, va ser construït per els xinesos, i van portar a presoners de la Xina (China Road and Bridge Corporation) per fer-ne la construcció. Ma d’obra esclava, amb el vist-i-plau de la democràtica Croàcia i la mirada a un altra costat per part de la UE que ha finançat el projecte amb el 85% de l’obra. El pont te la peculiaritat de saltar-se el veí del costat, Bòsnia, on abans passava la carretera. Semblava mentida com tot pot ser vulnerat els drets humans per a major gloria de la globalització. S’omplen la boca de drets humans, però, no es més que retòrica i cinisme de la pitjor espècie. Xina -l’empresa estatal xinesa Cosco- és l’operador principal del port del Pireu (Grècia) i vol ampliar-ne el seu abast. 

* Luis Miguel

Hem passat per el delta del riu Mala Neretva, on es cultiven, entre altres, cítrics. Hem arribat a Ston per Brijesta, Prapratono. Un paisatge que podia semblar al Delta d’Ebre. No hem parat a Ston on es pot veure les muralles (s.XV). Els terratrèmols han fet que els murs estiguessin que reconstruir. 

*Luis Miguel

Hem arribat a Mali Ston, un pintoresc poblet dedicat al cultiu de la piscicultura –peix i marisc-. Al costat del petit port hi ha dos restaurants. He menjat músculs i peix espasa, tot força bo. Potser no calia anar fins allà, però la guia també hi mana. Desprès de dinar, el servei ha sigut molt lent, hem agafat l’autocar per anar a Dubrovnik per la carretera que passa per Zaton Doli (414), Zatin, Lozica, Sustjepan i Dubrovnik (hotel Valamar Lacroma). La nostra guia, Rosa Maria, ens va dir que l’hotel es de 4 estrelles perquè les de 5 no poden fer Congressos, ni altres esdeveniments, i per això molts hotel prefereixen tenir 4 per les possibilitats de negoci que ofereix.  

Les vistes des de la carretera que voreja la costa es força espectacular, amb un mar blau, reialment magnífic. Ple de un costa força retallada molt semblant a la Costa Brava. Hem arribat al hotel (18h). Un complex hoteler enorme, no he pogut veure la posta de sol, per molt poc. Hem vist la piscina, però no hem anat. Ara son les 19.32h moment que escric aquestes notes. A les 20h hi ha el sopar. Sembla que a les 21h anem a Dubrovnik amb la línia 6 a fer una visita nocturna, ja veurem que fem.

Puente Franjo Tuđman

Lozica

El restaurant és molt gran, un self service on cadascun pot menjar fins que no li entri més. L’exhibició de tot tipus de menjar es excessiva. Què faran amb tant de menjar? Ningú hauria de passar gana!

*Luis Miguel

Finalment, no hem anat a Dubrovnik. Les nostres piles s’havien esgotat. Hem vist  sèries. Demà veurem l’escenari de Joc de Trons, Dubrovnik.

Recomanacions musicals

 

Barça-Almeria: Adéu a Piqué

 

Partit que demostra que la Lliga Santander es molt fluixa. Un Barça que ha jugat un partit correcta, és capaç de guanyar a un Almeria que ha tingut la seva oportunitat, però que no ha pogut resoldrà. Un Barcelona que segueix jugant anàrquicament, ha tingut moltes oportunitats de marcar gol, inclòs un penal fallat per un Lewandowski que no ha tingut la seva nit. Tot molt fàcil i còmode. L'únic moment especial ha sigut el adéu de Piqué. Algú, sap perquè marxa? Ja sé que hi ha moltes explicacions del seva marxa del Barça. El barcelonisme, es sobretot sentimental. També extravagant. Xiulen a Piqué i el dia del seu comiat el Camp Nou s'omple de gent perquè Piqué juga el seu últim partit. Qui pot entendre aquestes contradiccions? Calia que marxés ara i no a final de temporada? Xavi no pensa dir-li a Dembélé que practiqui més hores per llançar el corners que a hores d'ara no en sap! El Barça no sap acomiadar els seus jugadors icònics, jo mateix podria fer aquesta feina, no sembla tant difícil, o si?

Art i musica: Pablo Picasso

 

Pablo Picasso

Croàcia: Split-Dubrovnik (7.1)

 Dia 7

 Split- Ston-Dubrovnik

Ara estem a Dubrovnik (18:40h). El dia s’ha fet llarg, perquè els programes de viatges no fan un horari massa racional. A les 9h hem sortit a fer la ruta turística –amb la nostre guia, Rosa Maria- per Split.

Ens hem llevat molt d’hora (6:45h). Dutxa i esmorzar. Al hotel hi havia un grup de joves xinesos, tots molt atlètics i grans amb els cabells revoltats i amb xancletes. Algú a dit que eren jugadors de waterpolo, però no sé d’on ha tret aquesta informació. És cert que hi hagut el Campionat Europeu (setembre), però el grup de xinesos no competia en aquest campionat. 

A l’hora 9h, sortíem del hotel amb l’autocar conduit per en Leo, cap el centre històric de la ciutat. El dia era esplèndid i amb una temperatura molt agradable per passejar  per els carres que ahir van veure de nit i avui amb un sol mediterrani. 

La novetat respecta ahir a la nit, ha sigut que hem pogut entrar al Palau de Dioclecià. Un lloc que evoca un altre temps. Hi ha una escultura del emperador, queden poquíssimes estàtues amb la seva imatge. Dioclecià encarà viu va deixar el poder i s’han va anar a Split com a lloc de jubilació. Però potser no va ser una bona idea. Va veure com Constatí, va acabant establint el Cristianisme com a religió del Imperi i això va fer que tot allò que tenia a veure amb Dioclecià, fos esborrat de la memòria. El temps va acabar de fer la resta.  

Dioclecià

Aprofitant el Palau hi ha tendes – una mena de basars- i estàncies on un dia hi havia activitat d’un emperador romà. Ara els espais serveixen perquè nosaltres, el turistes, puguem ser il·lustrat sobre aquell passat. Cal recordar que la nostra visió del passat és molt borrosa, perquè el cinema que creat les estereotips que inconscientment s’han ficat al nostre cervell. Reialment, Dioclecià era com nosaltres? Quant més lluny en el temps, més difícil es fer-se a la idea de com eren. La natura humana, això és una expressió equívoca, no ha canviat tant com per fer d’aquests personatges incomprensibles, però nosaltres, hem perdut la capacitat de veure’ls tal com eren. Dit d’un altra manera, Dioclecià no era pitjor que els actuals governants que tenim ara.

Marko Marulić

Hem passejat per els carrers que ahir a la nit tenien un encant diferent al d’avui. El Peristil del Palau on vàrem escoltar musica, ara era ple de turistes per tot arreu. L'estàtua colossal de Gregur Ninski: ”Líder religiós, bisbe medieval de Nin que és va oposar al Papa, els cercles oficials de l’Església i va introduir la llengua croata als serveis religiosos al 926”. Aquest colós segueix l’estètica del socialisme real –estalinista-.

Gregur Ninski

Split és una ciutat amb encant, ple de llum i gràcia. Un potent competidor del turisme massiu a Espanya. Split pot competir amb Barcelona. No te modernisme, ni Gaudi, però te molts atractius. Els preus son per turistes- al proper gener (2023) el kuna serà substituït per l’euro-, és el que té de viure en poblacions costaneres on tot va cap el turisme estrènyer. Ens hem parat a la parada de la gelateria que també hi era a Hvra, una franquícia, probablement. 

Croàcia: Split-Hvar-Split (6.2)

 A la nit hi ha una visita per Split de 21 fins a les 23h. Hem sopat, potser més del que calia. Hi havia futbol i jugava la selecció de casa (Croàcia) amb Dinamarca, sembla que finalment va guanyar la selecció croata. Hem sortit a les 21h i l’autocar ens ha deixat a prop del centre històric, uns 8’ de trajecte. El preu de l'autocar era massa car, però som turistes, i això vol dir milionaris. Com sempre que pugem a l'autocar, la nostra guia Rosa Maria M, ens demana que ens enumeren amb croat, jo per exemple soc el četrnaest. Al carrers hi havia moltes botigues obertes, perquè l’hora de tancar son a les 22h i en altres les 23h, excloent-hi les restaurants que tanquen tardíssim. 

La temperatura era fresca (17-16º), però la gent havia conquerit les terrasses de cafeteries i restaurants. La nostra guia, ens portava per els carrers, però sense explicacions, això ho deixava per demà. Així que hem pogut mirar i veure el que passava per els carrers de Split per la nit.   

*Joaquim

A partir del Passeig Marítim ens endinsem dins dels carrers, per anar descobrint monuments romans, venecians, renaixentistes. Hem arribat a les portes del Palau de Dioclecià i el costat un monument anava a dir monumentals d’un colós anomenat Gregur Ninski, la seva figura la glosaré en el seu moment. Restaurants, cafès plens de gent de la ciutat, molta gent jove i per descomptat turistes.

Hem anat recorregut carrers estrets a la part antiga, en algun  local si podia escoltar musica. I hem anat a parar a un escenari magnífic. Amb la Torre del Palau de Dioclecià al peristil, una plaça on un molta gent escoltant musica d’una veu femenina i un guitarrista tocaven diferents temes de folk i rock anglès i també cançons italianes. Tothom assegut a les petites grades on la gent jove i no tan jove prenia alguna copa. Un espai màgic, on per un moment ens hem incorporat a escoltar aquesta musica i prenent “marasquino” (licor típic de la zona). El lloc, la veu càlida de la cantant i el acompanyament de la guitarra acústica plena de matisos i precisió  i elegància, donaven un aire eteri dins d’un espai històric difícil de superar. Una de les companyes a invitat a ballar a una noia i molts la van imitar, però nosaltres, turistes, teníem que anar a l' hotel, com si fóssim la ventafocs –no podíem fer esperar al xofer de l’autocar- així que la màgia a desaparegut ràpidament, però aquell moment hi queda en la memòria, ara es diu experiència. Algú ha dit que hem tingut el “moment zen”, potser no ho diria així, precisament, perquè el zen rebutja de pla aquesta mena d'experiències; però ja m’ha està bé.

Hem arribar a les 23.15h a l' hotel, encara ens ha donat temps de veure un altre episodi de les nostres sèries preferides, encarà amb el so de les cançons del musics que tocaven arrecerats i patrocinats per el restaurant/ cafeteria Luxor. Demà hi tornarem a Split per veure el Palau de Dioclecià de dia.

Tots Sants: La memòria dels morts

¿Dónde están Elmer, Herman, Bert, Tom y Charley,

el abúlico, el forzudo, el bufón, el borracho, el peleador?

 Todos, todos están durmiendo en la colina.

Uno se fue por una fiebre,

uno se quemó en una mina,

uno fue muerto en una pendencia,

uno murió en la cárcel,

uno se cayó del puente donde trabajaba para sus hijos

 y su mujer;

todos, todos están durmiendo en la colina....*

Edgar Lee Masters

(1868-1950)

+++++++++++++++++

Resurrecció**

 Que després d'aquesta vida ens haguem de despertar un dia aquí

a l'estrèpit terrible de trompetes i clarins?

Perdona, Déu, però em consolo

pensant que el principi de la nostra resurrecció, la de tots els difunts,

l'anunciarà el simple cant d'un gall...

Aleshores ens quedarem encara estesos un moment...

La primera a aixecar-se

serà mare... La sentirem

encendre silenciosament el foc,

posar silenciosament l'aigua sobre el fogó

i agafar amb sigil de l'armari el molinet de cafè.

Estarem de nou a casa.

[Resurrección

¿Que después de esta vida tengamos que despertarnos un día aquí

al estruendo terrible de trompetas y clarines?

Perdona, Dios, pero me consuelo

pensando que el principio de nuestra resurrección,

la de todos los difuntos,

la anunciará el simple canto de un gallo...

Entonces nos quedaremos aún tendidos un momento...

La primera en levantarse

será mamá... La oiremos

encender silenciosamente el fuego,

poner silenciosamente el agua sobre el fogón

y coger con sigilo del armario el molinillo de café.

Estaremos de nuevo en casa.]

Vladimir Holan (1905-1980)