diumenge, 13 de febrer del 2022

Espanyol-Barça: empatant en el descompta!

 


I

Primera part força avorrida, un gol matiner de Pedri a passada d'Alba, ha fet que el partit, malgrat les puntades de peu de Aleix Vidal a  Gavi, el millor de tots,  transcorregués sense rematades a porta a les àrees de els dos equips. Una groga per Keidi Bare del espanyol per una puntada de peu  a la cama de Araujo, ha pogut deixar-lo fora del partit. Massa tensió i massa sobreactuació, especialment per part del Espanyol.

La millor oportunitat del Barça ha sigut al minut 37 amb una gran aturada de Diego López amb una rematada a estripar d'Adama Traoré, molt incisiu a la seva banda dreta. En la mateixa jugada Ferran Torres podria haver marcat el gol amb un xut col·locat  a la porteria de Diego López. I com això es futbol, si perdones et passa que Darder ha pogut rematar a l'escaire i marcar el empat amb un gran gol. Tot plegat un empat que beneficia més al Espanyol que no pas al Barça.


II

La segona part ha tingut de tot, l'Espanyol s'ha possat per davant, gracies a l'errada monumental d'Eric Garcia. Aquest gol a desfermant a l'afició espanyolista. Un Barça que jugava a contrarellotge feia que la pilota no tingués cap possibilitat d'entrar-hi. Canvis per els dos equips, Dembélé ha jugat, ha desbordat un parell de vegades, però res més. Gavi ha sortit per Nico i s'ha notat la seva absència. També ha entrar Luuk de Jong per Pedri. Expulsió de Piquer i Melamed; l'arbritre a afegit 6'  i al minut 94 Luuk de Jong marca de cap l'empat a dos. Sembla que es dels pocs que veu porteria. Un empat que no fa servei a ningú. L'espanyol ha tocat amb els dits la victòria, però no ha tingut sort. Al Barça els seus defenses penalitzen molt l'equip. Adéu a l' eufòria de la setmana passada. 


De Kevins també hi ha a casa nostre: Elx

 


Notícia esfereïdora que trasbalsa a tothom. Com a les pel•lícules –Tenim que parlar de Kevin-, la realitat sempre acaba sent més impactant que a la ficció. Hi ha poques dades. Caldrà temps perquè l’equip de psicòlegs  i psiquiatres puguin examinar al noi (15 anys) que ha matat –presumptament- els pares i el germà (10 anys). Caldria per començar deixar treballar els equips que s’han de carregar d’aquests assumptes. No serà fàcil la seva tasca. El mitjans de comunicació buscant com sempre sang i fetge ja es freguen les mans, la morbositat està servida. 

Però mirem el context per un moment. A la televisió a les sèries, els jocs d’ordinadors o plataformes, la quantitat de morts que apareixen com objectius per eliminar s’ha fet crònica. Ningú s’escandalitza perquè els morts es vagin amuntegant. A més, el score del teu videojoc, a de pujar de nivell. Una pel•lícula d’acció necessita morts en quantitats surrealistes. Llavors, tothom és fa el ofès si algú passa del àmbit virtual al real. Ja sé que hi ha un abisme entre un i altre. La clau perquè poguí passar es tenir un arma a casa. Ningú sap del cert que va passar a aquella casa. Potser ni el noi pugui saber el que va fer. Si ho sabia, encara es pitjor. Què s’ha de fer en aquests casos extrems? Segur que els de sempre ja volen canviar el Codi Penal. Ara cal solidaritat amb els familiars de les víctimes. I ser molt curosos amb el noi. 


Recomendaciones musicales

 






divendres, 11 de febrer del 2022

Però que és això del halfpipe !

 


Una medalla de plata els JJOO de Pequín! Una catalana, de Sabadell, Queralt Castellet, s’ha penjat aquesta medalla en halfpipe que justifica tota una vida al esport. Amb 32 anys era la mes veterana. Ella va començar amb 16 a les Olimpíades d'Hivern de 2006 a Torí. A plogut molt des de llavors. Ara sembla que les Federacions s’apunten a aquest èxit que res mes te en  ella mateixa l’únic artífex del seu èxit. Amb una especialitat molt difícil i arriscada. Ara els comentaristes esportius fan preguntes tòpiques per omplir el expedient. Malauradament, no hi ha haurà masses medalles per l’equip olímpic espanyol. La transició de edat adolescent a adult requereix invertir molt de temps i diners, a més de moltes renuncies personal que no tothom està en condicions de assumir. He vist a les pistes d’esquí molt nois/noies competint en campionats infantils i juvenils baixar per les portes dels eslàloms. La pregunta es si podran donar el següent pas: la professionalització. Uns jocs olímpics a casa nostre, potser donaria l’oportunitat per fer aquest pas. En tot cas, aquesta medalla de plata de la Queralt Castellet és una fita històrica en els esports d’hivern. 


dijous, 10 de febrer del 2022

Ressenya: El Regne de Jo NesbØ

Ressenya:  Jo NesbØ, El regne. Trad. Laura Segarra Vidal. Proa. A tot Vent. Barcelona, 2021.




Un llibre potent, una historia on els personatges ho son tot, i uns girs narratius sorprenents. Llegint la contraportada ja tens una idea del context més general. Però el problema es quan comences a anar el cas concret. Les històries que cadascun te, el comptes pendents, allò que no es perdona, allò que es cou a foc molt lent i que acaba a la superfície.

NesbØ dona una lliçó on els personatges adquireixen autonomia pròpia, on tothom te coses per amagar. I especialment, els germans Opgard, Roy i en Carl. 

Sis-centes vint-i-vuit pàgines de novel•la negra, crònica de somnis, de furors assassins, de morts, molts,  de com els somnis es transformen en malsons. I sobretot, la pregunta per què en puc identificar amb un assassí en sèrie?  Vides fetes per l’atzar i circumstàncies, que fan que allò que potser havies somiant esdevinguin impossibles.

Un protagonista de la novel•la es la carretera, millor dir, un revolt de carretera anomenat  de les Cabres. Allà hi ha el cos del delicte, anava a dir, en plural. I també els cotxes son protagonistes. Això és així, perquè en Roy es mecànic i regenta una gasolinera. En Carl, el germà petit, torna dels EEUU, per sorpresa i a més no ve sol, també ve la seva dona, la Shannon Alleyne. Semblen la parella perfecta. El gran home torna a casa. Però per què torna a casa? Torna per fer un somni, construir un hotel a la muntanya. Vol fer-se ric i vol a més, que tothom del poble, es faci ric amb ell. Això si que es gros!

La seva arribada capgira la vida de tothom a Os. Carl te presa per enllestir el seu projecte. La seva facilitat per fer amics, la seva brillantor, el seu optimisme, la seva capacitat per crear bones vibracions, fa que tothom volguí escoltar-lo. Però en Carl, fa temps que va marxar del poble a estudiar els EEUU. En canvi en Roy s’ha quedat, es reservat, però tothom s’han recorda dels cops de puny que anava repartint per defensar el seu germà petit. Tots en algun moment u altre havia rebut els punys d’en Roy. I això no s’oblida fàcilment. 

Revols perillosos, cotxes i música. A la novel•la hi ha un grapat de noms de musics com de temes musicals. Què passa quant comences a matar gent perquè creus que s’ho mereixen? A partir d’un moment determinat, deus pensar que si hi ha problemes el millor es fer-los desaparèixer. No gens fàcil anat fent desaparèixer gent en un poble petit.  Però això es el que passarà. 

Per què va marxar en Carl, el petit del Opgard? I la resposta es terrible: el pare abusava d’ell, mentre en Roy no podia fer res. I aquesta impotència va generar a dins seu una ràbia continguda que acabarà explotant. En Carl va poder marxar, desprès del accident terrible que els pares van patir el revolt de les Cabres i el seu cotxe un Cadillac DeVille es va estimbar. Dos pobres orfes que van ser acollits per l’oncle Bernard, però van viure a casa dels pares sols, fins que va marxar en Carl i en Roy va aprendre del oncle Bernard mecànica. 

A l’època d’en Carl, va desaparèixer el policia rural Sigmund Olsen. D’allò tothom s’havia oblidat, excepte el seu fill, també ell policia, Kurt Olsen, tenia sospites que van ser els Opgards qui van matar el pare, però no entenia proves concloents.  

La idea d’en Carl era que tot el poble participes del projecte amb una SC. Una SC permet diu en Carl “ no cal que aportin ni una corona per participar en aquesta aventura.” (pàg.46) Com podríem fer que el poble si poses be? La resposta tenia dos noms: L’Aas exalcalde i home fort del poble. L’Aas tenia una filla la Mari que havia festejat amb Carl, abans de marxar precipitadament a estudiar a Amèrica del Nord. En Roy havia fet coneixences. Malgrat el seu posat adust i poc comunicatiu, havia mantingut en secret, es clar, una relació tòrrida amb la dona del tot poderós Willum Willumsen, que tenia un negoci, Vehicles de Segona Mà i Deballestador Willumsen. La dona es diu Rita. Havia sexe i cap complicació, excepte, si s’assabentava el Willumsen.

El miracle es produeix a Os, i el poble està a favor del hotel i les cabanes. L’Ajuntament, també ho veu ve, tothom sembla molt content. Les obres començaren aviat. No sembla que hi hagi cap entrebanc. El marit de la Mari, en Dan Krane, es periodista i vol saber que hi ha de veritat amb aquesta història.

La Grete havia somiat a ser la xicota d’en Carl, però ell, preferia a la Mari Aas. I això no ho podia suportar. La Grete era la llengua pèrfida que escampa totes els pitjors xafarderies. L’ obra podríem resumir-la amb les paraules de J.L.Borges quan diu: “Es una obra abarrotada de destinos humanos, casi todos trágicos¨ (pág.783)” (Miscelánea, ed. Debolsillo, Barcelona, 2011). 

NesbØ, sembla que li fa cas, en aquesta novel•la coral, on tots tenen comptes pendents. Un incendi provocat crea nous conflictes i més morts. I tots va a parar el mateix lloc. No puc explicar tota la trama, perquè aquesta és un dels punts forts de la novel•la. Domini dels personatges, de les situacions, d’allò que no és diu, però que s’entén. Una obra on les personalitats psicopàtiques s’han surten prou be, en una societat que no és capaç de detectar aquestes mostres que pul•lulen per tota reu. Aquests personatges no tenen cap brúixola moral, res més tenen olfacte per detectar avantatges sinistres. 

En resum, una novel•la que demostra que NesbØ és un mestre en la narrativa fosca d’un país, Noruega que sembla que també, allà hi ha foscor.    


dimarts, 8 de febrer del 2022

El Parlament de paper

 


El Parlament de Catalunya te menys pes que qualsevol consell d'administració d'una empresa. Si, té el DOGC, però es converteix en paper mullat quan qualsevol negociat del Estat vol posar-hi cullerada, sigui el JEC, que no es cap instància jurídica, i el Parlament plega veles i no lluita amb les armes del propi Estat, via jurídica. Va deixar caure ni més ni menys que al President de la Generalitat, per tenir un llaç groc a la balconada del Palau de la Generalitat, amb el cas de Juvillà (CUP) per els mateixos motius, ni hi cap instància del Estat que volgui emparar el drets dels catalans i pel que sembla tampoc al Parlament.

El cas de Juvillà es d'allò més extravagant. Desobeir una resolució de la JEC, suposa donar com bona, una decisió simplement, prevaricadora. Si hagués tingut el retrat de Franco, per exemple, no hauria passat res de res, però estem, encara, en mode "¡A por ellos!". Així que carregar-te un diputat electe és molt fàcil, si es independentista.  Les declaracions de la Presidenta del Parlament son indignes. Son indignes totes les forçes independentistes que contínuament es tiren trets el peu. No hi ha uns serveis jurídics? Llavors cal lluitar amb les lleis disponibles, ja sabem que es retorçaran per fer venir be el relat, però això donaria raons, a la UE.

Una última reflexió. Si Juvillà, si no fos independentista, no hi hauria cap cas Juvillà; sabia que no podria continuar exercint de diputat per la seva malaltia, calia fer aquesta posada en escena? O volia fer que tothom caigués en el parany de la CUP?.