divendres, 29 de gener del 2021

Sostenella y no enmendalla: TSJC


El TSJC, fa mala política, des de quan el TSJC pot fer judicis polítics? Si el Decret de la Generalitat era un nyap, llavors, tenia l’obligació de dir-li en què s’ha havia equivocat, se suposa que hi ha juristes per fer aquesta feina, no poden ser tots tan dolents, no? En tot cas, l’argument definitiu era què no és podia ajornar ni un dia més les eleccions, per la incertesa que produïa a la vida política catalana. Es a dir, l’argument, no va de si s’ aplicat be la llei, sinó d’un judici d’intencions absolutament, improcedent en el seu àmbit de competència. El problema de tot plegat, és que el TSJC, fa política contínuament a Catalunya. Si observem les dades de la Covid, quan el TSJC suspèn –dia 19 de gener-,  el Decret per traslladar les eleccions del 14 de febrer al 30 maig, si bé alguns indicadors van a la baixa molt lentament, les UCI, han pujant el 19 de gener de 613 a 718 per Covid, el total, tant de Covid com sense, de 995 a 1098 malalts. És possible que el TSJC no està gens interessada en les qüestions sanitàries, perquè si fos el cas, un altra actitud hauria pres. Recordin que al País Basc i Galicia és van posposar sense cap entrebanc judicial. Tornem a repetir, les motivacions del TSJC no son jurídiques sinó polítiques, volen fer un favor els del art.155. El TSJC manté les eleccions del 14-F, sostenella yno enmendalla!


dijous, 28 de gener del 2021

¡ Más vacunas, es la guerra !

 


Faltan vacunas. No hay en las cantidades que se esperaban. Las farmacéuticas, siempre atentas al bienestar de la sociedad, han decidido que es mucho mejor venderlas al mejor postor. ¡Son negocios ! Como vivimos en el mejor de los mundos posibles, las farmacéuticas, ha pensado que ellos que son los filántropos de esta película, pueden permitirse algunas licencias. Por ejemplo, ¡ vendérselas a cualquiera que pueda pagarlas más caras, claro! Después nos quejamos del sistema, pero éste es ideal. Las vacunas darán y salvarán muchas vidas, pero los accionistas, necesitan los beneficios como el aire que respiran. Del egoísmo de las farmacéuticas podemos sacar beneficios para la salud de todos - ¡los que lo puedan pagar !- y una cuenta de resultados que hagan resplandecer a los accionistas. Así es nuestro sistema, por si algún despistado lee estas líneas.

 

La ley del embudo sigue su curso: Villajero-1- Pablo Hasél -0







 

Anuncios piratas

 



Vivimos tiempos donde todo tiene cabida. La instantánea recoge un anuncio de venta de piso, el cartel invita a la sonrisa, pues, una cara conocida, al menos, para quien tenga una cierta edad, nos invita a seguir el consejo del Sr. Jordi y llamar a un número de teléfono. Se puede intuir que el Sr. Jordi, es un avispado vendedor que quiere triunfar en el mundo inmobiliario. Además, nos dice que GARANTIZADO, y eso nos debería calmar. Pero, ¿lo garantiza el Sr. Jordi ?, que nos pone la cara de alguien que cantaba alegremente aquella canción que dice: 

Y es que yo (na-na-ra, na)
Amo a la vida y amo el amor (na-na-ra, na)
Soy un truhan, soy un señor

Así que si quiere hacer negocios con un señor, lo mejor es hacer caso de este simpático anuncio y llamar al Sr. Jordi para solucionar la venta de tu piso, el problema es que si sale truhan, entonces podrás cantar:

Pero he de confesar que otras también me hirieron
Pero de cada momento que yo he vivido
Saqué sin perjudicar el mejor partido


dimecres, 27 de gener del 2021

Estadísticas en el país de mediocristán

 Leyendo el libro de Nassim Nicholas Taleb, Cisne Negro. El impacto de lo altamente improbable, te das cuenta de lo inadecuado que son las estadísticas. Habla de dos territorios Mediocristán y Extremistán. Al primero, le gusta la campana de Gauss, donde todo aparece en el lugar que le corresponde. Mientras que Extremistán, es el mundo de lo improbable, que se hace realidad, en forma de crisis económica, como el 2008 o bien la actual pandemia. Sucesos que no tenían que ocurrir, según Mediocristán, pero que están aquí. Es evidente que con Mediocristán, no podremos hacerle frente. Sin embargo, la tendencia “natural” es mirarlo todo desde la perspectiva cómoda de Mediocristán.



Ejemplo del desaguisado de la estadística. Sean dos personas, A y B ambos tienen 100.000€. Según la distribución de Gauss, ambos poseemos 50.000€. La cuestión es, ¿es cierta esa distribución? La realidad, más bien podría decirnos que A posee 20.000 y B 80.000. Así, ¿por qué se empeñan en hacer distribuciones tan “platónicas”, tan ideales como irreales? Una de las características de la economía es que sigue jugando a la campana de Gauss. La estadística lo encubre todo.


Bisbes, polítics i militars, els primers a posar-se les vacunes

 Hem vist últimament com les Autoritats, saltar-se el protocols per les vacunes. Allò què es dieu, primer el petits i desprès les dones, s’ha anat al cubell de les escombraries. Ara, amb la pandèmia, hi ha uns protocols  que fan referència a la vulnerabilitat –una paraula que és fa servir per qualsevol cosa-, en primer lloc, les persones més grans què son qui més a patit la mortalitat d’aquest virus.




Què militars, polítics de tota mena, bisbes i vés a saber qui més, han passat per davant de la gent què més ho necessita, siguin a les residència d’avis, i les persones de més de 70 anys. És lògic què els sanitaris siguin els primers, el ser la primera barrera, per evitar què és col•lapsi el sistema sanitari. El nostres polítics, experts a dir paraules grandiloqüents, buscant sempre un titular, van dir què la prioritat era la gent gran i el sanitaris i tots aquells grups imprescindibles per frenar el virus. 

Però, l'allau de persones i grups que ni li pertoca la vacuna, ha passat a un altre nivell. En el cas, del anterior JEMD, qui li va donar la vacuna? A Múrcia, qui va donar el vist-i-plau per endur-se les dosis, per ell, i els esforçat funcionaris? Sembla què no hi ha massa control efectiu sobre les vacunes. El fet és que aquesta mena de conducta irresponsable, diu molt de nostres com a societat. La exemplaritat no és un dels nostres punts forts. I amb la gestió pública, aquesta deuria de ser un virtut imprescindible. Si hi ha hagut dimissions, però, no perquè s’hagin donat compte de la seva conducta, sinó, perquè ha estat denunciada per el mitjans de comunicació i les xarxes socials. 


dimarts, 26 de gener del 2021

Estampas fotográficas

 


Miguel Iceta ha salido del infierno catalán, para alcanzar el paraíso en Madrid. Esa es la foto que todos estábamos esperando. Es una fotografía extraña. Ese coche que aparece en primer plano, ¿es el que espera para llevar a Iceta a algún lugar indeterminado? No hay perspectiva en la fotografía. Lleva mascarilla, lo cual no es poca cosa, aunque sea para figurar. Una maleta de viaje y una bolsa azul para llevar, ¿una ensaimada como las de Mallorca?, ¿un traje azul príncipe para jurar un alto cargo en la Administración central? 

La instantánea parece obra de una emboscada que espera la llegada de alguien, que saben que ha de pasar por ahí [estación de Atocha]. Iceta ha sido en los últimos treinta años, el fontanero mayor del PSC. Ha visto pasar a todo el mundo. Ha dicho muchas cosas, según la tendencia oficial, ha cambiado de opinión las necesarias para mantenerse a flote. Es como el corcho. Siempre flota. Ahora, se le requiere en Madrid para un nuevo servicio al partido (PSOE). Será el premio a la fidelidad al partido. El mensaje será bien recibido. Hay premio al final del túnel.