Recomendaciones musicales

 

Art i música: John Sloan

 

John Sloan (1871-1951

Però que és això del halfpipe !

 

Una medalla de plata els JJOO de Pequín! Una catalana, de Sabadell, Queralt Castellet, s’ha penjat aquesta medalla en halfpipe que justifica tota una vida al esport. Amb 32 anys era la mes veterana. Ella va començar amb 16 a les Olimpíades d'Hivern de 2006 a Torí. A plogut molt des de llavors. Ara sembla que les Federacions s’apunten a aquest èxit que res mes te en  ella mateixa l’únic artífex del seu èxit. Amb una especialitat molt difícil i arriscada. Ara els comentaristes esportius fan preguntes tòpiques per omplir el expedient. Malauradament, no hi ha haurà masses medalles per l’equip olímpic espanyol. La transició de edat adolescent a adult requereix invertir molt de temps i diners, a més de moltes renuncies personal que no tothom està en condicions de assumir. He vist a les pistes d’esquí molt nois/noies competint en campionats infantils i juvenils baixar per les portes dels eslàloms. La pregunta es si podran donar el següent pas: la professionalització. Uns jocs olímpics a casa nostre, potser donaria l’oportunitat per fer aquest pas. En tot cas, aquesta medalla de plata de la Queralt Castellet és una fita històrica en els esports d’hivern. 

Ressenya: El Regne de Jo NesbØ

Ressenya:  Jo NesbØ, El regne. Trad. Laura Segarra Vidal. Proa. A tot Vent. Barcelona, 2021.

Un llibre potent, una historia on els personatges ho son tot, i uns girs narratius sorprenents. Llegint la contraportada ja tens una idea del context més general. Però el problema es quan comences a anar el cas concret. Les històries que cadascun te, el comptes pendents, allò que no es perdona, allò que es cou a foc molt lent i que acaba a la superfície.

NesbØ dona una lliçó on els personatges adquireixen autonomia pròpia, on tothom te coses per amagar. I especialment, els germans Opgard, Roy i en Carl. 

Sis-centes vint-i-vuit pàgines de novel•la negra, crònica de somnis, de furors assassins, de morts, molts,  de com els somnis es transformen en malsons. I sobretot, la pregunta per què en puc identificar amb un assassí en sèrie?  Vides fetes per l’atzar i circumstàncies, que fan que allò que potser havies somiant esdevinguin impossibles.

Un protagonista de la novel•la es la carretera, millor dir, un revolt de carretera anomenat  de les Cabres. Allà hi ha el cos del delicte, anava a dir, en plural. I també els cotxes son protagonistes. Això és així, perquè en Roy es mecànic i regenta una gasolinera. En Carl, el germà petit, torna dels EEUU, per sorpresa i a més no ve sol, també ve la seva dona, la Shannon Alleyne. Semblen la parella perfecta. El gran home torna a casa. Però per què torna a casa? Torna per fer un somni, construir un hotel a la muntanya. Vol fer-se ric i vol a més, que tothom del poble, es faci ric amb ell. Això si que es gros!

La seva arribada capgira la vida de tothom a Os. Carl te presa per enllestir el seu projecte. La seva facilitat per fer amics, la seva brillantor, el seu optimisme, la seva capacitat per crear bones vibracions, fa que tothom volguí escoltar-lo. Però en Carl, fa temps que va marxar del poble a estudiar els EEUU. En canvi en Roy s’ha quedat, es reservat, però tothom s’han recorda dels cops de puny que anava repartint per defensar el seu germà petit. Tots en algun moment u altre havia rebut els punys d’en Roy. I això no s’oblida fàcilment. 

Revols perillosos, cotxes i música. A la novel•la hi ha un grapat de noms de musics com de temes musicals. Què passa quant comences a matar gent perquè creus que s’ho mereixen? A partir d’un moment determinat, deus pensar que si hi ha problemes el millor es fer-los desaparèixer. No gens fàcil anat fent desaparèixer gent en un poble petit.  Però això es el que passarà. 

Per què va marxar en Carl, el petit del Opgard? I la resposta es terrible: el pare abusava d’ell, mentre en Roy no podia fer res. I aquesta impotència va generar a dins seu una ràbia continguda que acabarà explotant. En Carl va poder marxar, desprès del accident terrible que els pares van patir el revolt de les Cabres i el seu cotxe un Cadillac DeVille es va estimbar. Dos pobres orfes que van ser acollits per l’oncle Bernard, però van viure a casa dels pares sols, fins que va marxar en Carl i en Roy va aprendre del oncle Bernard mecànica. 

A l’època d’en Carl, va desaparèixer el policia rural Sigmund Olsen. D’allò tothom s’havia oblidat, excepte el seu fill, també ell policia, Kurt Olsen, tenia sospites que van ser els Opgards qui van matar el pare, però no entenia proves concloents.  

La idea d’en Carl era que tot el poble participes del projecte amb una SC. Una SC permet diu en Carl “ no cal que aportin ni una corona per participar en aquesta aventura.” (pàg.46) Com podríem fer que el poble si poses be? La resposta tenia dos noms: L’Aas exalcalde i home fort del poble. L’Aas tenia una filla la Mari que havia festejat amb Carl, abans de marxar precipitadament a estudiar a Amèrica del Nord. En Roy havia fet coneixences. Malgrat el seu posat adust i poc comunicatiu, havia mantingut en secret, es clar, una relació tòrrida amb la dona del tot poderós Willum Willumsen, que tenia un negoci, Vehicles de Segona Mà i Deballestador Willumsen. La dona es diu Rita. Havia sexe i cap complicació, excepte, si s’assabentava el Willumsen.

El miracle es produeix a Os, i el poble està a favor del hotel i les cabanes. L’Ajuntament, també ho veu ve, tothom sembla molt content. Les obres començaren aviat. No sembla que hi hagi cap entrebanc. El marit de la Mari, en Dan Krane, es periodista i vol saber que hi ha de veritat amb aquesta història.

La Grete havia somiat a ser la xicota d’en Carl, però ell, preferia a la Mari Aas. I això no ho podia suportar. La Grete era la llengua pèrfida que escampa totes els pitjors xafarderies. L’ obra podríem resumir-la amb les paraules de J.L.Borges quan diu: “Es una obra abarrotada de destinos humanos, casi todos trágicos¨ (pág.783)” (Miscelánea, ed. Debolsillo, Barcelona, 2011). 

NesbØ, sembla que li fa cas, en aquesta novel•la coral, on tots tenen comptes pendents. Un incendi provocat crea nous conflictes i més morts. I tots va a parar el mateix lloc. No puc explicar tota la trama, perquè aquesta és un dels punts forts de la novel•la. Domini dels personatges, de les situacions, d’allò que no és diu, però que s’entén. Una obra on les personalitats psicopàtiques s’han surten prou be, en una societat que no és capaç de detectar aquestes mostres que pul•lulen per tota reu. Aquests personatges no tenen cap brúixola moral, res més tenen olfacte per detectar avantatges sinistres. 

En resum, una novel•la que demostra que NesbØ és un mestre en la narrativa fosca d’un país, Noruega que sembla que també, allà hi ha foscor.    

La Mitja: Espectacle total

 

Classificacions i temps de la Mitja Marató de Granollers 2022

Categoria Masculina:

Mike Boit (Kenya) 1h.00:40

Antenayeh Dagnachew (Etiòpia) 1h.01:01

Debelu Ede (Etiòpia) 1h.03:51

Ross Millington (Gran Bretanya) 1h.05:06

Dmitrijs Serjogins (Letònia) 1h.05:15

Categoria Femenina:

Purity Jemutai (Kenya) 1h.07:18

Ethlemahu Sintayehu (Etiòpia) 1h.09:35

Naomi Mitchell (Gran Bretanya) 1h.13:10

Lucy Reid (Gran Bretanya) 1h.13:49

Chloe Richardson (Gran Bretanya) 1h.15:21

++++++

 

La Mitja no defrauda mai. Una hora de sortida una mica estranya 10.45 (massa tard), força gent per el temps en  què estem i moltes ganes de passar-s'ho be corrent. Quant el nostre fragment de les dues hores passava per el quilòmetre 4,5 el Mike Boit ja enfilava el últim tram de carrera,  és formidable veure aquests super-cracks del atletisme mundial. Com sempre hi havia molt ambient al carrer, musica i espectacle. Res més per això val la pena anar-hi a la cursa.

M'han adono que cada any hi ha més dones corrent, és un signe del temps, i constatar-ho es de justícia. El fet que al dorsal posa el teu nom ajuda al públic molt entusiasta a animar-te per el nom. Vaig escoltar la Santa Espina, d'un grup que hi havia gralles. Cal recordar que aquest tema el tocava Los Relámpagos (1967). Va ser un moment inesperat. També la "torcida brasilera" resulta molt divertir, potser massa amagats, no? També hi ha havia rapes donant ritme i ganes. En definitiva, una cursa molt dura, a la tornada no paro d'escoltar gent que et va cridant "ara tot es baixada", però no ho es, hi ha alguna pujada poc amable. I si, els últims quilòmetres fa baixada, però jo ja no tinc massa esma. Un reconeixement a tots el voluntaris d'aquesta curs excepcional. Gràcies a tots.

El Barça troba un amic amb l'Atlètic de Madrid

 

Avui el Barça ha jugat un partit vibrant a la primer part, gràcies els encerts del Barça i els regals d'un Atlètic desconegut. Els dos gols del Atlètic ens recorda que la defensa del Barça es molt feble i especialment, a pilota aturada on els rivals sempre acabant marcant gol.

El gol d'Alba al cap de pocs minuts del gol de Carrasco, ha capgirat el partit. Tot li sortia be, especialment, Adama Traoré que ha jugat un partit impressionat  per la banda dreta que ha portat de corco a tota la defensa del Atlètic, i per on han vingut els gols. Gavi rematant de cap feia capgirar el marcador (2-1). Avui el porter Oblak també ha sigut un amic junt amb la defensa del Atlètic.

Araujo ha marcat un gol de davanter centre afusellant a Oblak dins l'àrea petita. I per arrodonir la tarda Alves que ha jugat al mig del camp, ha marcat un gran gol de xut fortíssim fent impossible l'aturada del porter. Desprès ha sigut expulsat. Un gol de Suárez -no ho ha celebrat- (4-2) ha fet patir al Barça l'última mitja hora de partit.   Però l'Atlètic no ha sapigut crear masses ocasions de gol. 

Podríem començar la fase maníaca on ja fem volar coloms,  però aquest Atlètic ha estat un equip amic que ha donat un cop de mà a un rival que encara li queda molta feina per fer. Però avui, podem somriure. Sempre quedarà l'altra fase, la depressiva  quant tornem ensopegar amb un altre equip. Estem amb zona Champions, això vol dir que la Lliga Santander es molt fluixa.

Recomendaciones musicales