Art i musica: William Russell Flint

 

William Russell Flint

(1880-1969)

Reseña/Ressenya: Volver a dónde (IV)

Reseña/Ressenya 

64

“Me he sentado en el balcón y he llamado a mi madre. (…) Los recuerdos de mi madre están inscritos en un idioma perdido y fragmentario que ya no entiende nadie más que yo: es ese núcleo de su vida, cuando ella era muy joven, antes de que mi hermana naciera, cuando tuvo su propia casa, por primera vez en su vida (…). Ha vivido confinada siempre en el círculo de la familia inmediata, hermanos, cuñadas, tíos, sus primos que emigraron a Barcelona, los que mandaban por Navidad paquetes con regalos, una botella de champán, un kilo de café molido, un salchichón de Vic, regalos alimenticios como de la época del hambre. (…) Sentado en el balcón, en la noche cálida de julio, me doy cuenta de que ahora mismo estoy habitando en la memoria de mi madre, en la casa de la infancia en la que se confunden mi memoria y la suya, en la que solo vivimos ella y yo” (pág.95-97) 

66

14 de abril.

“En esta contemplación estética que ni un parado, ni un enfermo, ni un sanitario puede permitirse, hay también una raíz política, una confirmación de que el mundo no puede seguir basando su prosperidad, poca o mucha, en un sistema económico que destruye la naturaleza y envenena el aire. Yo quiero que pare esto, que acaben los muertos, que los enfermos se curen y la gente pueda volver a ganarse la vida –pero también quiero que haya silencio y sosiego en las ciudades, y que la vida conserve algo de esta fraternidad que nos exalta a todos cuando salimos al balcón cada tarde a las ocho.” (pág.100-101) 

Urnes misterioses

 

111.003

 Voldria agrair a les 111.003 visitants d'aquesta pàgina. Vaig posar el comptador perquè tenia la sospita que ningú no mirava la pàgina. És cert que moltes d'aquestes persones tenen l'amabilitat d'entrar-hi per augmentar l'estadística. Sé que hi ha pàgines més inspirades que la meva. També sé que hi ha pàgines que destil·len tòxic és la seva pàgina i pel que sembla aquesta manera de fer els proporciona moltes persones que volen intoxicar-se. Cadascú és amo dels seus tòxics.

A tots aquells que tenen l'humor de passejar per aquest blogs els agraeixo sincerament que comparteixin la lectura d'aquestes reflexions. És tan difícil de dir alguna cosa que tingui sentit que agrairia sincerament que poguessin escriure les seves opinions, per poder compartir diferents punts de vista que ens ajudin a entendre el que està succeint a la nostra societat cada cop més accelerada i desarticulada.

Recomanacions d'estiu

 

Recomanacions d'estiu

 

Osasuna-Barça: Llei del mínim esforç

 

Osasuna-Barça (1-2)

Un mal partit del Barça que li costa moltíssim jugar amb un mur. Molta pilota i poca profunditat. L'únic important ha sigut el resultat, perquè de joc poca cosa. A la segona part i amb masses canvis de jugadors, el Barça encara ha estat més imprecís. Sort del gol de penal de  Lewandowski. Jugar amb els nous fixatges ha estat una frivolitat perquè  ha creat més confusió que claredat. I com sempre la defensa patint d'allò més per mantenir-la a zero. Sort de Ter Stegen que ha salvat un gol al 32'. Massa passivitat i desajustaments en els marcatges. Com sempre Gavi ha estat el revulsiu per accelerar les jugades, a vegades una mica massa.  Kounde s'ha fet un far de aturar els atacs d'Osasuna. Ell ha sigut qui ha marcat el gol inicial al 45'. El Var també ha estat protagonista. Cal millorar molt més si és vol fer alguna cosa a la Champions.