Febre dissabte a la nit

 Hi ha límits els aldarulls de cada vespre? On posar la ratlla de fins aquí? Com ha d’actuar la policia? Preguntes molt difícil de respondre amb força cura. És evident, què el contenidors cremats son obra d’una minoria què s’ha aprofita de les manifestacions pacifiques, però que al final acabant com el “rosari de la aurora”. La policia no té controlat aquests grups què tenen com objectiu crear el caos? Quina mena d’actuació cal per evitar què una jove acabi perden el ull? No val dir què es quedi a casa. Qui llança una pilotada d’aquesta mena, la tira a la cara. Està permès? Si hem de creure els portaveus de la policia tot és fa d’acord amb els protocols, però sembla que això no sempre va així, ho van veurà amb el què va passar amb l’Esther Quintana. 

La extrema dreta mediàtica està gaudint moltíssim de la crema de contenidors. No els interessa per res, el perquè de tot això. Hi ha violència? Es evident que si. Aquesta violència és minoritària, però real, a més és amplificada por aquests mitjans fins al deliri. La millor manera és aïlla a aquest grups què en mig de la multitud, pot gaudir dels seus happening particulars. No donaré idees a la policia de com ha d’actuar, per això ja tenen experts. Criminalitzar és fàcil, si a més i fiques a tots els què no t’ha agraden, llavors pots fer propaganda fàcil, per alimentar a la extrema dreta, aquest com saben, son gent d’ordre.

Com tot, les manifestacions violentes acabaran per desfer-se. Però la sensació de què estem al costat d’un polvorí social, seguirà estan, perquè les causes del malestar hi son vives. No és pot combatre amb lleis mordaces, ni fent retòrica de pre-guerra. El polítics tenen la obligació de buscar solucions els problemes real de la gent, inclosos els joves.

Recomendaciones musicales

 

Día Internacional de la Lengua Materna

 

Si et un contenidor del cel et cauran els claus!

Emissor d'amor a distància

Imatges virals per els mitjans de la extrema dreta mediàtica. Suposo què ells mai han anat a cap manifestació què no hagi estat convocada per el PP. I el PP li costa fer manifestacions, excepte per protestar contra les mesures del PSOE. Mai van anar a cap manifestacions en l'època franquista. 

Mai havien donat importància què mig milió de persones o un milió, és manifestessin el 11-S a Catalunya. Cap interès per els seu lemes. Però ara si, si crema un contenidor llavors posen el crit al cel, mai criden si el rei emèrit sen va amb les butxaques plenes a un país exòtic, on sempre fa sol i no és preocupen del drets humans.

Mai aquest mitjans volen esbrinar perquè passa el què passa. Ells, tossuts volen rei i ordre, res més, la resta sembla què tant li fa. Què un raper, força d'estripat digui el que diu i per això el fiquin a la presó és per ells normalíssim. Què el foc d'un contenidor és per ells, la prova de càrrec contra l'independentisme, això si és una veritat sagrada. Al món del espectacle, no hi ha millor manera de començar un telediari què amb foc consumint un pobre contenidor, o una motocicleta o un cotxe, això si que ven. Milers de manifestants amb lemes incomprensibles com "Llibertat Presos Polítics", o "Autodeterminació del pobles" o "Som una nació", això no cal ni esmentar-ho, excepte si s'ha trencat una paperera.

Per això, la gent que surt els happening del vespre, sap què sortiran a la televisió. Ja saben que res es mou, si no poden fer-ho un milió de persones, menys cent o dos centes o cinquanta. Hasél és un símptoma del que passa a la societat. Un rei emèrit què se'n en fot de tothom, una Monarquia de cartró pedra, apuntalada per la guàrdia pretoriana del PSOE, i la resta de forçes hiperconstitucionals, amén de l'elites del pensament únic, fan què la Monarquia almenys a Catalunya sigui vista sense un bri d'entusiasme. Un Rei què sortia amb els papers de Panama no diu massa d'ell. Ah si, va dir que rebutjava l'herència, però quina? Sense responsabilitats de res, som més a prop de Marroc què de Dinamarca, per posar dos extrems de monarquies.

Sense habitatge, sense perspectives de emancipació real, les seves frustracions, això si, en mòbils i xarxes social traient fum, aquesta generació no sembla que tingui massa futur. Veient a Josep Borrell, què no vol jubilar-se, malgrat que ja té una edat que oficialment tindria que anar-se a casa, els joves tenen què esperar a casa, sense què ningú doni respostes de futur. Estem encara amb mode pandemia. La gent gran encara espera la vacunació. Tenim un país  del qual no podem decidir si quedar-no-si o marxar, la hipersocialista Carmen Calvo, diu que ni amb el 99,9% de la població catalana volgués la separació això seria impossible. 

Un contenidor val menys que l'ull de la noia què la perduda per anar a una manifestació?. La pobre policia està deprimida, i per això si tens la mala sort de topar-te amb ells, sortiràs ven calent dels cops de porra. Al maig francès, hi van haver ferits, però ningú va perdre l'ull. Ningú vol contenidors cremats, però els nostres polítics tindrien que fer els deures.

 

El arte y la musica (III)

Cornelis De Heem

(Vanitas)

                               

A.Vivaldi 

(Estaciones: Invierno)

Día Mundial de la Justicia Social

 

Si avui és divendres, és perquè estem a Mart

 

Ahir a la nit vaig veure com s’ha arribava a Mart. El Perseverence va aterrar a les 21.56h i la primera imatge apareix a les 22h. Sembla mentida què des de 200 milions de Km de la Terra, és poguí fer totes les maniobres a distància. Hi ha 11 minuts entre el fet i la nostre recepció del què ha passat. Una tona de pes, una velocitat de 20.000 km/h que arriba, una atmosfera molt tènue, això vol dir que té què desacce-lerà moltíssim, necessita coets retropropulsors i un paracaigudes de 20 metres de diàmetre què s’obra a 12 km de la superfície, tot, per reduir l’impacte de la nau. Tot això és extraordinari. La ciència és capaç de fer meravelles com portar imatges d’un planeta com Mart. I malgrat tot, hi haurà gent què no és capaç d’acceptar que hem anat a la Lluna. Si no hem anat a la Lluna, llavors, tampoc a Mart.