In Memòriam : Desmond Tutu

 

Desmond Tutu

(1931-2021)

El temps és inexorable, també per Desmond Tutu, un dels referents de la lluita contra el apartheid a Sud-Àfrica. La seva mort, no ha sigut en va. La seva lluita i determinació va ajudar a fer desaparèixer un règim polític avalat per totes les nacions occidentals que va donar suport al règim racista de Sud-Àfrica. El aliat més ferm va ser EEUU. Que sempre va fer tot el possible e impossible per mantenir en el poder a aquella colla de racistes. El seu coratge i capacitat per dialogar amb tothom, va ajudar a canviar el seu país. 

Recomendaciones musicales

 

Arte y música: William Hogarth

 

William Hogarth

(1697-1764)

"He intentado -declaró- tratar mis temas como un escritor dramático; mi cuadro es mi escenario, y los hombres y mujeres mis actores, los cuales, mediante ciertas accones y gestos, deben representar "un espectáculo mudo*"

Bon Nadal, malgrat tot!

 

La rifa de Nadal arriba a Pachà !

 

"(...). El dret inalienable del poble és l'enveja i, gràcies a l'enveja, tota la democràcia civilitzada rutlla! D'aquesta manera el poble somnia, i la gent es presenta als concursos, i compren números  de totes les loteries i rifes, estatals, nacionals i comarcals... El poble ha de tenir les seves fantasies, sí senyor, i creure fermament que un dels seus, potser un dia i gràcies a la sort, serà un privilegiat. Per això els mostrem, en imatges, tanta bellesa*...(pàg.176) (...)"

El Covid torna a guanyar la rifa d'aquest any !

 Ahir va haver la rifa de Nadal. Un impost què surt de gratis al Estat, en aquests temps pandèmics. Un Nadal que sembla que ja no serà el que volíem. Restriccions. Sembla que las vacunes no acaben de immunitzar a la població. A les UCI hi ha molta gent que no s’ha vacunat. Però malgrat el “passaport Covid” molta gent no acaba de vacunar-se, ja sigui per conviccions i altres per pors. El resultat es un nou rebrot que es tradueix en un augment de malats els hospitals i a les UCI. 

Rifa de Nadal (2021)

Bones paraules dels Governs, però no arriben les ajudes per els sectors més sensibles a aquests tancaments preventius. La restauració especialment, però també a tots aquells que veuen com aquestes restriccions comporten menys clients i per tant menys facturació. Sense mesures addicionals, rebaixa d'impostos, ajuts directes que no arriben o be son molt restrictives, aquest final d’any pot ser un polvorí social què els únics beneficiats seran l'extrema dreta i la dreta extremada.

Per què, quina diferència hi ha entre els negacionistes de les vacunes i aquells que no s’ha la volen posar perquè addueixen tota mena de explicacions –racionalitzacions- per no  posar-se-la? Si parlem de drets, per què el dret de qui no vol posar-se-la ha de prevaldre per de munt d’aquell que si s’ha la posada? En un cas, posa en risc la salut dels que l’envolten i a ell mateix. No s’ha de fer res, en aquests casos? Ja sé que això es molt delicat. La llibertat ha de tenir prioritat, però també la salut. Com vivim en societat, i no en una illa aïllada, s’ha de posar en valor el be més ampli, potser això es una visió molt utilitarista (J.S.Mill), però no es menor les conseqüències de cridar llibertat a costa que la resta es posin en risc, perquè un volgui gaudi de la seva llibertat.

Sevilla-Barça: El Sevilla dona una mica d'oxigen al Barça

 

Ahir un partit devaluat, amb dos equips molt diferents i amb trajectòries desiguals. Un Barça que va ser capaç d'empatar a un camp difícil com es el Sevilla. Però aquest empat, molt valuós per l'estat anímic del equip, va ser possible per l'expulsió de Koundé. El Sevilla sent el segon de la classificació de la Lliga, ja li va anar be aquest empat. 

El Barça va poder guanyar el partit, però està negat per el gol. Un tir al pal de Dembélé els últims instants va poder capgirar el partit. Al final empat. Si veiem la fotografia sembla que hagin guanyat no sé sap què. Injecció de moral. 

Un altra cop l'heroi del equip es diu Gavi, un noi tot cor, ganes i ambició, precisament, el que falta a bona part del equip.  Luuk de Jong, va tornar a sortir quant quedava uns minuts per acabar el partit. No sé quin sentit té això. Així, és molt difícil que un jugador que no té minuts, que va ser fitxat, no sé ben be perquè, té que estar a la banqueta veien com juguen els juvenils del Barça. Deu ser molt depriment i poc engrescador per ell. 

Un cas a part va ser l'àrbitre Del Cerro Grande. Sense cap criteri, va deixar que els jugadors del Sevilla repartissin estopa sense mirament, mentre l'àrbitre s'ho mirava tranquil·lament. Quan eren els joves del Barça, falta immediata. Va treure una vermella a un jugador del Sevilla, merescuda. Quant deixes de castigar entrades a destemps, sense ensenyar la groga, el llisto mental puja a nivells estratosfèrics. Un autèntic disbarat d'arbitratge. Un camp moll, i unes sobreactuacions del jugadors -de totes les bandes- generen teatre i confusió. Aquest tipus de comportament, tindrien que castigar-se, per exemple, amb el VAR.