He llegit el llibre de Stanley G.Payne, Historia del fascismo. Col. La Línea del Horizonte. Trad. C.Boune y Víctor Alba. Planeta. Barcelona, 1995.
.jpg)
Excel•lent llibre de història sobre el feixisme i les seves dificultats analítiques i conceptuals per encabir les diferents cares que pot adoptar. El llibre fa èmfasi sobretot al feixisme italià i el nacionalsocialisme alemany. Mussolini i Hitler. Un llibre què intenta fugir de retòrica política i que vol copsar el fenomen en les seves característiques pròpies. L’autor utilitza un desplegament de bibliografia per donar-nos idea de la complexitat del fenomen. Fa un anàlisi molt acurat del feixisme italià i de les diferents fases que va anant passant. Analitza els partits i sobretot, la figura de Mussolini. Si Itàlia és per dir-ho així, el bressol del feixisme, l’alemanya de Hitler és una versió extremada del feixisme.
També analitza el feixisme europeu. Fent anàlisi dels diferents països que el llarg de finals del segle XIX i començament del XX varen protagonitzar la vida política de les diferents estats. Cal remarcar que el esfondrament del Imperi Austrohongar com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, va donar lloc a l’aparició d’un nou ventall de països, molt d’ells va abraçar la dreta radical i el feixisme. El cas de Hongria, Romania, els països Balcànics –Sèrvia i Croàcia-, permeten fer-se una idea de la posterior història.
Allà on hi havia règims democràtics sòlids, els moviments feixistes no van tenir mai força suficient per influir en el decurs dels esdeveniments. La invasió alemanya en la Segona Guerra Mundial, va generar que el nazis donessin prioritat els partits de dreta radical abans que els partits pròpiament feixistes. Una característica general és que els partits de dreta no moderaven al partits radical o feixistes, el què feien era escorar-ho encara més cap opcions feixistes. Això és el que va passar a França.
La descripció que fa del règim croata a la Segona Guerra Mundial, el moviment ústaixa de Ante Pavelić, no pot deixar indiferent a ningú. Al igual que va passar a Romania i Hongria Romania, Polònia, Txecoslovàquia, Bulgària, i t’ha a dones que allà mai han tingut règims democràtics, de cap mena, bona part d’ells, van néixer de les derivades de la Primer Guerra Mundial, i la destrucció de l’Imperi Austrohongarès. Amb la Segona Guerra Mundial, l’exèrcit roig va implantar el comunisme integrant a molts països membres dels moviments feixistes sense cap mena de problema. A Romania va haver el major extermini de jueus per obra i gràcia del dictador Antonuscu a finals de 1942 on van ser assassinats entre 200.000 a 300.000 jueus, per part de l’exèrcit i policia romana. Desprès de la derrota de Romania, fou executat al 1946 per crims de guerra, però miles de legionaris –Legió del Arcàngel Miquel- és van poder incorporar al nou règim comunista sense cap problema.
També Espanya és analitzada. Primo de Rivera, José Antonio Primo de Rivera, Falange, Guerra Civil, Franco.
Hi ha una última part sobre el futur que pot tindré el feixisme a finals del segle XX. La avantatge de llegir el llibre ara, és que saps com a anat i desenvolupat aquests moviments. No estem els anys vint o trenta del segle passat. I malgrat que moltes veus –interessades- parlen de feixisme, caldria tenir en compte el que deia Payne i d’altres per no confondre el que va succeir ahir amb el què està passant avui. La història no és repeteix, perquè les dinàmiques socials i la introducció de nous elements – tecnologia i actors socials i polítics- fa que el passat no pugui tornar-hi de nou, el que no vol dir que nous reptes –autoritarisme postdemocràtic- puguin estar creant noves bases per un incert futur.
