Barça-Celta: Victòria in extremis

 

Barça-Celta (3-2)

Un partit catastròfic fins el minut 81 què el Celta hauria pogut i mereixia alguna cosa més que perdre tota la bona feina que havia fet, però com diu el tòpic, futbol és futbol. Per començar, una alineació del Barça estrambòtica que ha fet què tothom anés perduts i des ubicats.  Un Celta molt consistent en defensa i una teranyina què impedia jugar al Barça sense extrems, perquè posar a Ferran Torres al cantó dret, era tenir un jugador menys. Pèrdues de pilota i contraatacs letals que han fet a Ter Stegen recollir dues pilotes dins de la xarxa (19' i 76'), però que haurien pogut ser més.

Cancelo no ha estat fi, fins al final del partit que ha  marcar el gol que donava la volta en 10' elèctrics (86'). En aquests deu minuts el Barça s'ha transformat, els canvis també han ajudat una mica, convertint en or tot el que feia, mentre el Celta s'ha esborrat del camp. D'una possible derrota havíem passat a una victòria agònica. El Barça no sap gestionar partits on l'equip rival crea una teranyina defensiva que fa que els jugadors toquin la pilota però sense encarar la última passada. S'ha notat el canvi forçós de De Jong al mig del camp. Gavi no pot substituir-lo. Una defensa que pateix massa quant la davantera ataca en velocitat. Aquesta tarda hem tingut molta sort.

   

Champions: Barça-Anvers (5-0)

El Barça pot dormir tranquil, després de la golejada contra l'Anvers. Un partit sense complicacions, on els gols entraven sense voler i on una alineació força conservadora ha resolt al cap de 23' de joc.  Amb un 3-0, l'equip ha jugat  amb molta tranquil·litat. Un Anvers molt tou en defensa no ha sigut rival contra el Barça. A la segona part i amb els canvis de jugadors  ha sigut capaç de marcar dos gols mes per arrodonir una nit de Champions. Amb un rival com aquest el Barça no pot calibrar el seu estat de forma i sobretot, d'ànima. Ara mateix se sent en ratxa i capaç de tot. Caldrà rivals de més entitat què aquest Anvers.

PD: 

Miquel Ferreres

Barça-Betis: 5-0

 

Ferran Torres

Victòria còmoda davant d'un espàrring que ha fet el seu paper. Un Barça efectiu i un Betis molt flux i tou en defensa.  Avui tothom a brillat i han marcat gols. Ferran Torres ha sigut capaç de marcar de falta directa( 62'), feia massa temps que no és feia des de Messi. Les noves incorporacions han jugat i també han marcat gols. Tot plegat un partit per augmentar l'autoestima i la confiança en l'equip. El Betis també ha tingut les seves oportunitats, però no ha sapigut finalitzar-les i això la penalitzat moltíssim. 

A la segona part hi ha hagut més canvis, i tres gols per arrodonir una nit plàcida amb un plantejament del Betis que no veurem massa al estadi de Olímpic de Montjuïc Lluís Companys. Cal repetir el que he senyalat moltes vegades, aquesta Lliga és molt fluixa, i victòries com aquestes no garanteixen res a la Champions. Molta gent al estadi de Montjuïc. Cal remarcar el joc del centrecampista De Jong.   

Osasuna-Barça: Llei del mínim esforç

 

Osasuna-Barça (1-2)

Un mal partit del Barça que li costa moltíssim jugar amb un mur. Molta pilota i poca profunditat. L'únic important ha sigut el resultat, perquè de joc poca cosa. A la segona part i amb masses canvis de jugadors, el Barça encara ha estat més imprecís. Sort del gol de penal de  Lewandowski. Jugar amb els nous fixatges ha estat una frivolitat perquè  ha creat més confusió que claredat. I com sempre la defensa patint d'allò més per mantenir-la a zero. Sort de Ter Stegen que ha salvat un gol al 32'. Massa passivitat i desajustaments en els marcatges. Com sempre Gavi ha estat el revulsiu per accelerar les jugades, a vegades una mica massa.  Kounde s'ha fet un far de aturar els atacs d'Osasuna. Ell ha sigut qui ha marcat el gol inicial al 45'. El Var també ha estat protagonista. Cal millorar molt més si és vol fer alguna cosa a la Champions. 

El Barça i la nova frontera

 

Cancelo-Félix

El Barça ha perdut definitivament el nord. És a hores d'ara un vaixell a la deriva, on els joves son sacrificats per jugadors que molts d'elles estan al final de les seves carreres. Com no hi ha criteri, l'únic és fer fora aquells que tenen una fitxa alta. S'han recordant d'Ansu Fati que li van donar el número 10 a la samarreta, quan aquesta deuria haver-se retirat en honor del millor futbolista que ha tingut el Barça en tota la seva història, ho avalen les seves estadístiques prodigioses. No hi ha diners, però no és confia amb els joves de la pedrera.

Xavi per el que hem vist, és un professional que sap estar en el seu lloc. Fa el que li manin. I sempre té paraules de diplomàtic. És tan bon minyó que no ha dit res inconvenient en l'afer Rubiales. La resta de la plantilla l'acompanyat. Així que ell, confeccionarà l'equip amb les peces que li portin. 

Per últim, la directiva que tindria que haver dimitit fa temps per la seva gestió erràtica i sense direcció. S'ha venut el patrimoni a empreses molt opaques i dubtoses. El comportament de Laporta amb el temps que dirigeix el Barça ha sigut impresentable. Se'n recorden de la barbacoa que tenien que fer amb Messi? Va a haver un temps, sembla difícil recordar-ho, teníem a la millor davantera del món: Messi, Suárez i Neymar (2017). Però la gestió econòmica ha sigut de jutjat de guàrdia. 

Els simpàtics plomi-les que sempre fan la rosca al Laporta parlaren de la il·lusió dels nous fixatges. Un que s'ha l'en tret de sobre Cancelo i l'altre  Félix que porta temps entre les portades dels diaris esportius. En canvi deixen fora aquell que tenia que substituir a Messi en la funció golejadora Ansu Fati. El Barça té la mala costum de deixar caure de males maneres a jugadors que es promocionen com salvavides del equip i poc després els hi diu adéu. El cas de Lamin tindria que ser de dret laboral, perquè un jugador amb 16 anys no deuria de jugar -ni ell ni cap que no tingues l'edat de 18 anys- al primer equip, perquè no és ell qui ha de marcar diferències, no li correspon a ell fer-ho. 

Com que aquesta Lliga és molt fluixa, tornarem a un mà a mà entre Barça i Madrid, amb el acompanyament dels altres equips per fer d'espàrrings. Tot plegat amb el soroll de fons d'un president de la RFEF que el equips de primera divisió s'han quedats muts per escarni dels equips  de la Lliga femenina.   

Vila-real-Barça: Unes defenses de mantega

 Vila-real-Barça (3-4)

Un partit descontrolat a les defenses, especialment a la primera part on el Barça ha marcat dos gols i el Vila-real ha sigut capaç d’empatar gràcies a les inconsistències de la defensa que torna a ser el forat negre del equip. Avui Ter Stegen no ha pogut fer res per taponar els forats que deixa una defensa sense ordre ni posicionament. 

Sort de Lamine Yamal que ha jugat un molt bon partit, malgrat la seva joventut. Gavi i De Jong han fet els gols, però el Vila-real a igualat el marcador al 25’ i el 39’. 

A la segona part, el partit ha començat amb el gol del Vila-real per part de Baena (50’). El Barça perdia perquè la defensa deixava sol a Ter Stegen. Però a partir d’ací el Barça ha dominat el joc i la possessió i amb els canvis els gols ha arribar de la mà de Ferran Torres (69'), i Lewandowski (71'). És podia haver marcat més gols però ha faltat ser més generós amb els companys Ansu Fati i també Lewandowski. Al Barça no pot encaixar tants gols, perquè no tothom juga com el Vila-real. Caldrà seguir ajustant els marcatges amb defensa, perquè son molt lents. Oriol Romeu, no ha jugat un bon partit, potser no acaba de sentir-se còmode en el seu lloc, a estat imprecís i lent. Sergi Roberto, tampoc ha estat afortunat. Cal ser més exigent, amb tots.

PD: El futbol professional masculí passa moltíssim de les jugadores "professionals" femenines. I si, sembla un problema de testosterona i cultura masclista.

Getafe-Barça (0-0) o com l'antifutbol és permès per l'àrbitre

 

Comença una nova temporada de futbol (2023-2024). Intentaré fer una petita crònica dels partits del Barça. Ara no vull comentar la desastrosa pretemporada de fixatges i els culebrots  dels clàssics jugadors que apareixen inevitablement al estiu. Aquesta directiva és simplement catastròfica per els interessos del barcelonisme, però sembla que no hi ha alternativa. Per això fan i desfan com si res. Sembla que per fi, Dembélé marxa definitivament, el ridícul de tots és proporcional a la ineptitud d'uns executius molt ben pagats, però maldestres en la gestió. 

I

Un partit que ha tingut l'antifutbol del Getafe com protagonista del partit i un àrbitre còmplice en el joc dur, especialment de Damián que s'ha fet un fart de fer faltes. Raphinha  s'ha contagiat per el joc dur i ha fet una falta absurda que l'àrbitre ha tret targeta vermella directa. 

El Barça no sap com jugar amb equips que tenen el joc brut i una defensa que no deixa espais. Mareja la pilota però li falta l'última passada. Falta rodatge i contundència. L'última jugada l'àrbitre s'ha desentès d'un possible penalt a Araujo   i ha preferit xiular  unes possibles mans de Gavi. El partit s'ha allargat molt, però el Getafe ja li ha anava be.

Funeral al RCDE Stadium!

 

Un partit estrany i un resultat (2-4) què podia haver estat escandalós si el Barça no s'hagués desconnectar a la segona part. Un Espanyol que a la primer part ha donat mostres de perquè té un peu a Segona Divisió, sense esma, ni intensitat, deixant que el Barça jugués un partit plàcid i fàcil i a sobre marcant gols. L'Espanyol s'ha activitat a la segona part, però el quart gol ha deixat tocat a tothom, especialment, al Barça que s'ha deixat anar i l'Espanyol ho ha aprofitat, per maquillar un desastrós partit. Ningú esperava que la primera part acabés amb una victòria del Barça per (0-3). El tècnic del Espanyol s'ha equivocat greument amb l'alineació del centre del camp. Això ho ha aprofitat un Barça que amb Pedri, Busquests i de Jong, han fet el què han volgut. 

El Barça ja és el nou campió de Lliga i deixa al Espanyol en situació d'emergència absoluta. El pitjor per l' Espanyol és què el calendari qui li queda és absolutament difícil per salvar-se. Un equip que necessita guanyar no pot jugar com a jugat avui l'Espanyol. 

Barça-Osasuna: Alba és converteix en l'heroi accidental!

Barça i Osasuna (1-0) han protagonitzat un partir amb dues cares, una dolenta a la primera part i una segona molt millor i sobretot, molt estressant, perquè les oportunitats de gols no acabaven de materialitzar-se. Un gol d'Alba (85'), que havia sortit per Balde, ha capgirat els ànims, gràcies a un gol amb moltíssima fortuna, però que val els tres punts i sobretot deixa pràcticament sentenciada la Lliga. 

No sé perquè tothom diu que Pedri es tant bo, perquè la veritat pot fer jugades amb molta habilitat, però no és gens resolutiu ni és massa solidari amb l'equip, no puja a defensar com altres. El Osasuna ha jugat amb un home menys des de minut 27. Però s'ha defensat amb encert i el porter Aitor,  ha aturat un parell de ocasions claríssimes per obrir el marcador. L'heroi accidental, Alba ha pogut gaudir dels minuts de glòria que Xavi li ha donat (74') i que ha resol molt millor que la resta. 

Barça-Betis: Un partit amb gols

 

Després de tants partits sense inspiració de cara al gol, ahir, el Barça va trobar la manera de fer gols a un Betis molt fluix, què a més va perdre un jugador per expulsió al minut 33 de la primera part. Aquest moment va marca la fi del Betis, que va perdre a Joaquin (41 anys) per una lesió al turmell. Va ser el debut d'un Lamine Yamal amb 15 anys! Sembla una mica massa fer debutar el primer equip, jugadors que no han passat per el Barça B, un despropòsit del club i el entrenador. Amb quinze anys, tot està per fer i sotmetre'l al escrutini  de les grades és una bogeria. Però com vivim acceleradament, ningú te el seny de demanar que el jugador vagi madurant -incloent els pares del jugador-, per veure com pot encaixar dins del primer equip. Amb aquesta victòria, el Barça és més líder i queden pocs partits per poder ser-hi campions de Lliga. Un dels al·licients d'ahir nit va ser la pluja què per fi va fer acta de presència!

El Barça no té preses per guanyar la Lliga

 

Rayo Vallecano ha guanyant merescudament a un Barça que cada partit juga pitjor i que avui, ha sigut superat per la passió del jugadors del Rayo. Aquests partits que quedant és faran eterns si el Barça segueix jugant sense convicció. El Madrid ajuda a que el Barça vagi desconnectant-se dels partits que li queden.

Falta llum els jugadors del Barça. Gavi fa un temps que no és el que era. Massa pressió mediàtica i masses minuts de joc. Pedri molt lent i Lewandowski massa angoixat per el gol. Un partit que els últims minuts que podia haver empatat, ha jugat tant malament com ha pogut. El futbol no és una ciencia exacta, per això, el Barça sembla que ara és permet relaxar-se, sabent que els seus perseguidors estan lluny d'ell i pot anar perdent punts a qualsevol camp de futbol. Si us plau, què s'ha acabi la Lliga ara mateix! Estem en temps del minuts (partits) d'escombraries!

Barça-Atlètic: Un gol i tres punts!

 

Un partit amb dos cares, una primera sense joc, un pal del Atlètic al minut de joc obre de Griezman, i desprès de 43' el gol de Torres a passada de Raphinha, quan tothom pensava amb l'empat.

A la segona part canvi d'escenari, amb més oportunitats per els dos equips. Malgrat les oportunitats de Lewandoski, que al minut 77 no ha volgut fer la passada a Raphinha tot sol i que podia haver estat el segon i tranquil·litzador gol. Les arribades del Atlètic, sempre en perill, el marcador s'ha quedat paralitzat.  També l'àrbitra a la segona part s'ha despertat i ha començat un festival de grogues, totes elles merescudes. En definitiva, màxima rendibilitat i un joc que li falta un punt de serenor. La Lliga més a prop que mai.

Getafe-Barça: Despropòsits col·lectius

 

Empat a cero entre el Getafe que ha fet el seu partit i un Barça decebedor, sense lloc, sense idees ni precisió, lentíssim en el seus moviments, previsible i sense encert. Res més una jugada amb dos xuts els pals i poca cosa més. Els canvis han testimoniat la falta de valor d'Ansu Fati i Torres. Un partit per oblidar i per valorar perquè és juga tant malament. Sort de l'avantatge del Barça! Definitivament, aquesta Lliga és molt dolenta, i pel que sembla el Barça és el menys dolent de tots!

Barça-Girona: Empat valuós per l'equip visitant

 

Partit ensopit, sense masses oportunitats, un Barça lent i espès contra un Girona que a mesura que passava el temps començava a creure. Un valuós punt que treu del Camp Nou, que consolida la possibilitat de permanència i un Barça que ara té 13 punt per sobre del R.Madrid. Un horari absurd per satisfer l'interés de les televisions. La Lliga sembla més que mai del Barça, malgrat que no acaba de jugar com els aficionats voldriem. 

Barça-R.Madrid: Desfeta al Estadi!

 

Barça-R.Madrid (0-4)

El Barça no jugarà la final de la Copa del Rei, perquè avui no ha sapigut gestionar el gol que ha encaixat al 45' d'una primera part molt igualada. Una primera part que semblava que acabaria amb empat, però què en una jugada clàssica del R.Madrid, s'ha plantat davant de Ter Stegen que no ha pogut evitar el gol de Vinicius. El Barça havia jugat be, però sense encert a la porteria del R.Madrid.

A la segona part, tot ha estat en contra, sobretot, l'estat d'ànim d'un Barça sense esma per evitar les transicions letals del Madrid, de la mà de Benzema, el millor de tots, amb un hat trick. Si el segon del Madrid, ha deixat glaçat el Camp Nou, el penal infantil fet per Kessie, ha acabat de enfonsar al Barça. Els canvis han tornat a evidència la falta de talent especialment a la davantera. Un partit per oblidar, però que fa pensar que al armari encara queden tots els fantasmes del passat. Les pica barallares amb Vinicius, han desviat l'atenció del mal joc desplegat a la segona part. Xavi no ha sabut fer reaccionar a l'equip.

Elx-Barça: Guanyar sense fer res

 

Un partit sense història. Un Barça amb suplents, ha guanyat  (0-4) sense fer res de l'altre mon. Això si, han marcat el davanters. Lewandowski (19' i 66') Ansu Fati (56'),  i Ferran Torres (69'). Tant Ansu com Torres han estat molt al seu nivell sota zero. Però els gols son gols. Elx no ha pogut fer res, malgrat el joc poc intel·ligent que ha fet. El normal en aquests casos, es resistir-hi i posar una muralla i això el Elx no ho ha fet i ho pagat molt car.

Un Lliga molt fluixa, permet al Barça i R.Madrid jugar la seva particular lliga. Potser si que cal una Lliga europea amb els grans equips de Champions. Per què qui vol un partit amb un Elx?

Barça-Madrid: Una lliga a tocar

 

El Barça ha guanyat el seu etern rival. Un duel amb més tensió que precisió. Un Madrid sempre perillós que no ha pogut evitar el gol de Kessie al 90'. Un gol que ha fet justícia al joc desplegat per un Barça que en molts moments li costa mantenir-se. Un Madrid que amb poc, sempre treu petroli, així el primer gol d'Araujo a propia porteria (10').   

Ha empatat Sergi Roberto, potser el millor del Barça. Courtois  ha estat el millor del R.Madrid a la primera part. A la segona part, el R.Madrid ha fet canvis al centre del camp. Ha pogut tornar a marcar, però el VAR ha vist fora de joc de Marco Asensio. Un bon ensurt per els blaugranes. Anades i tornades i Kessie ha fet el miracle de marcar gol. La Lliga es de color blaugrana. Però el Barça ha de jugar amb més convicció i determinació. Un Gavi desdibuixat, què li passa? No sembla el mateix. Un Ansu Fati que s'ha quedat de suplent i un Ferran Torres testimonial.

Atlethic-Barça: Sort del VAR

 

El protagonisme del partit ha estar el VAR. Tant en el primer i únic gol del Barça com la jugada anul·lada al Athletic per mans prèvies a la jugada del gol (88'). Sense el VAR, el resultat hauria pogut un altra, amb tota la polèmica habitual. Però el VAR deixa pocs dubtes, però cal esperar i desesperar a la afició i els jugadors. A la primera part el gol de Raphinha (45') amb VAR inclòs, ha estat l'únic positiu d'un Barça imprecís per la pressió del Athletic. 

A la segona part no ha variat massa el joc del Barça. L'Athletic ha tingut clares ocasions per empatar i guanyar el partit, però Ter Stegen ho ha impedit amb les seves aturades de mèrit. L'Athletic mereixia molt més, però el futbol ja té això. Sense fer res del altra món, el Barça s'ha emporta els tres punts de San Mamés. 

L'àrbitre ha tingut que veure com el VAR  rectificava la seva apreciació de la jugada. Tant amb VAR com sense ell, la polèmica sempre està servida, perquè una jugada pot canviar el signe d'un partit com aquest. El Barça segueix a 9 punt del Madrid. El proper rival del Barça. La Lliga està més a prop del Barça, malgrat els partits com aquests què no fan massa afició, però si generen ansietat i nervis. 

 

Barça-València: Anti-futbol

 

El Barça s'ha està acostumant a jugar malament i com a premi obté els tres punts. Això és un problema. S'ha llançat un penal fora obra de Ferran Torres, que demostra què aquest equip és massa gran per ell. Un gol al 16' de Raphinha de cap a passada de Busquests que supera al porter Mamardashvili. Això ha estat tot. La resta imprecisió, precipitació i falta de control del partit. La falta de talent fa que Ansu Fati sigui cada vegada més insubstancial, un espectre que és va passejant per el camp. Un tir seu a tocat el pal, però avui no ha demostrat tot el què deuria haver demostrat. Sense talent, Araujo ha sigut expulsat, per una errada, i avui n'ha fet una pila de Koundé. Canvis de defensa és l'únic que pot fer sortir al camp i així és impossible jugar be i marcar gols. Una vegada més tot això indica el nivell sota cero del futbol espanyol, massa sobredimensionat de jugador de tot el món, però que molts podien quedar-se a casa. Si el Barça guanya i no convens, el València està molt lluny de la seva millor versió.

 

R.Madrid-Barça: un resultat inesperat

 

R.Madrid-Barça (0-1)

El R.Madrid torna ensopegar un altra cop amb el Barça. Desprès de les últimes derrotes, l'última amb l'Almeria, semblava que podia ser una víctima propiciatòria per el R.Madrid. Però no estat així. Les defenses han guanyat a les davanteres. El Barça perquè no en té ara mateix. I el R.Madrid no ha sapigut jugar-li al Barça. Se suposa que jugaven els dos millors equips de la Lliga/Copa, però el partit amb moments de tensió, no ha brillant en res. Un gol en propia porta del Madrid, a càrrec de Militao (26') ha sigut suficient per desequilibrar el partit . Més enllà d'això, el Barça no ha trobat porta, potser una rematada de Kessie què Ansu a desviat la trajectòria per desesperació del primer. Al R. Madrid ha tingut la iniciativa, però ni Vinicius ni Benzema han estat massa inspirats. Un resultat inesperat que tindrà que resoldre's al Camp Nou.