Remuntant el riu Llobregat: Cal Rosal al Pont de Pedret (I)

 

Cal Rosal

"La de Cal Rosal és una de les catorze antigues colònies industrials del Berguedà que s’escampen a la riba del Llobregat. Fundada l’any 1858 al límit entre el municipis de Berga i d’Olvan, depenia de la fàbrica tèxtil que es va mantenir en funcionament fins el 1992. Avui, com la majoria de nuclis d’aquest tipus, ha de conjurar-se contra l’oblit i reflexionar sobre la seva evolució. En un primer moment, va aprofitar la seva ubicació a peu de la carretera que s’enfila cap al túnel del Cadí per potenciar-hi comerços que hi ofereixen productes locals. Més endavant, la iniciativa comunitària Konvent Punt Zero va convertir l’antic convent de la colònia en un centre cultural que avui acull algunes de les iniciatives artístiques més transformadores i innovadores del país. I és al Konvent on va néixer la idea d‘explicar l’evolució d’aquesta colònia mitjançant una acció artística que farà dialogar imatges antigues del nucli amb fotografies contemporànies. La proposta té el suport i la implicació de dues entitats més de la barriada, l’associació de veïns de Cal Rosal i l’Associació Cultural i Esportiva. Es tracta “d’un projecte identitari basat en la història i la memòria pròpies, per reivindicar, des de la imatge, una determinada visió de la ruralitat i de la vida a la comarca* [1].”

Fàbrica Vella

La Colònia Rosal

Antiga estació del Carrilet

A la pàgina https://www.rutespirineus.cat/rutes/via-verda-cal-rosal-pedret-bergueda hi ha unes explicacions tant precises que no cal que jo torni a fer glosa del que ja és diu. Hi ha molt bones fotografies del recorregut. 

Des de Cal Rosal fins a Sant Quirze de Pedret anada i tornada (12,5 km). Un recorregut plàcid al costat del Llobregat, no anava sobrat d’aigua malgrat les plogués d’aquests dies. En tot cas, el camí, planer a travessant túnels i un paisatge verd i bucòlic. Fins arribar al pont medieval i pujar fins a l’església romànica de Sant Quirze què quant hem arribat s’estava cantant missa, també al exterior, amb un altaveus que omplien el paisatge de la paraula de Sant Pau (potser era un altre, no estic segur). Molta gent d’anada i tornada. Ciclistes, ideal per anar-hi, molts corredors i moltes famílies amb els nens. Potser aquest diumenge encara hi haurà més gent.

La fotografia vol il·lustrar com en ple segle XXI, encara hi ha gent què fa afirmacions falses

"El Pont de Pedret és un pont medieval sobre el riu Llobregat, dins el terme municipal de Cercs, a tres quilòmetres del nucli de Berga. El pont i els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent. Pont de pedra format per un gran arc apuntat central i altres tres, dos a la dreta i un a l'esquerra, de petits i de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. És un element típic d'exemple de pont en esquena d'ase. S'eleva considerablement per sobre d'un estret obert sobre una plataforma rocosa on s'engorja el riu. Té una barana i un paviment de pedra. En un paisatge clàssic de vora riu, en despoblat, condicionat per la carretera que hi duu, refeta i asfaltada, i pel traçat de la via del carrilet, avui desaparegut. És l'únic pont per accedir a l'església de Sant Quirze de Pedret.[2]"

"Sota el pont gòtic de Pedret hi ha una gran quantitat de forats que corresponen a diferents construccions medievals. Una primera sèrie de trenta forats col·locats paral·lelament i que travessen el riu a banda i banda. Podrien ser els orificis on s'encaixaven les bigues que sostenien un pont de fusta construït en època romànica.[3] Una mica més apartats d'aquest primer grup clarament diferenciat, trobem una altra sèrie de 12, 51 i 22 forats més que semblen correspondre a una reclosa d'un molí medieval de finals del segle x o començaments del segle xi. Es feien servir per encabir-hi les bigues d'una rústega resclosa de fusta. Prop d'aquests forats hi ha restes del que deuria haver estat una canalització o rec. En aquest lloc hi havia un molí fariner al segle xvii i XVIII del que avui no en queden restes perquè les successives obres del ferrocarril les han destruït.[3]

El seu origen és medieval, formaven part la major part dels fonaments de construccions, avui desaparegudes. Degut al caràcter segurament popular d'aquestes construccions, no tenim massa notícies històriques que ens en parlin.[3]"

*Isabel

Líbia cau al pou del oblit: 11.300 morts

Moren 11.300 persones a Líbia, però la cobertura periodística és inversament proporcional a terratrèmol del Marroc. La idea que hi ha dos tipus de víctimes, no és nova, però una vegada més, en aquest cas, és confirma.  Aquí podem donar cobertura mediàtica a un assassí -confés- a Tailàndia, però no a destrucció de una part litoral de Líbia. Sembla que Marroc és porta tota les pàgines quant la seva tragèdia és en numero de morts molt menor. La diferència és que un te amics i l'altre és una país fallit, per obre i gràcia de la Comunitat Internacional.

 

Recomanacions musicals

 

Barça-Betis: 5-0

 

Ferran Torres

Victòria còmoda davant d'un espàrring que ha fet el seu paper. Un Barça efectiu i un Betis molt flux i tou en defensa.  Avui tothom a brillat i han marcat gols. Ferran Torres ha sigut capaç de marcar de falta directa( 62'), feia massa temps que no és feia des de Messi. Les noves incorporacions han jugat i també han marcat gols. Tot plegat un partit per augmentar l'autoestima i la confiança en l'equip. El Betis també ha tingut les seves oportunitats, però no ha sapigut finalitzar-les i això la penalitzat moltíssim. 

A la segona part hi ha hagut més canvis, i tres gols per arrodonir una nit plàcida amb un plantejament del Betis que no veurem massa al estadi de Olímpic de Montjuïc Lluís Companys. Cal repetir el que he senyalat moltes vegades, aquesta Lliga és molt fluixa, i victòries com aquestes no garanteixen res a la Champions. Molta gent al estadi de Montjuïc. Cal remarcar el joc del centrecampista De Jong.   

Art i musica: Stanley Cursiter

 

Stanley Cursiter (1887-1976)

Obituari: Fernando Botero (1932-2023)

 

Fernando Botero

Imatges Apocaliptiques (II)

 

La imatge deixa veure el desastre del terratrèmol del Marroc. Habitatges construïts a qualsevol lloc, ha generat que el terratrèmol d'escala 6,8 que ha generat de moment 3000 morts i més de 5674 ferits. Ací, el rei del Marroc,  Mohamed VI, li ha costat molt fer-se visible, potser, perquè com diu la Najat El Hachmi, en el seu article Esperant un bocí de civilització (Ara.cat. 13/9/23) -

Hassan II va dir dels rifenys que érem uns insectes-. Potser allò que va dir el seu pare, ara ell, no ho pensa, però si, en tot cas, el desastre del Marroc amaga la deixadesa del monarca i els seus governants. Hi ha víctimes de primera i de segona, al Marroc s'ha els ha assignat com de primera, mentre a Líbia, son de segona. Tant un com altres, poden esperar poc dels governs respectius. Encara no he vist a Borrell en cap d'aquests escenaris apocalíptics.