Croàcia: Llacs Plitvice- Zadar- Trogir- Split (5.2)

 Posteriorment, hem agafat l’autocar per anar a Trogir. No hem agafat la carretera de la costa, sinó per la E65 per Labin. Al Google Map marca 130km i una durada de 1h31'. 

Trogir es un lloc molt bonic i ple de turistes. L’únic inquietant del passeig ha sigut una “bronca” entre ocells, estornells i corbs, molt cridaners, uns volien aterrar a les teulades i els altres no deixaven fer. També al mon animal, no tot son flors i violes. Per tots els carrers hi havia turistes, ple de monuments de l’era veneciana.

Hem entrat en un palau de l’era veneciana el Palau Cipikova de Trogir: "hi ha un trofeu molt ben conservat de Lepant, obtingut d'una galera Turca que va combatre contra l'ala esquerra cristiana. És una altra figura o escultura d'esperó, molt utilitzada a les galeres, on antany també s'usava per espantar l'enemic, a l'entrada d'un port per exemple. A la lluita va ser capturada la figura decorativa d'un enorme gall, adornament de proa de galera turca. Trogir conserva aquest tresor com a trofeu de guerra obtingut per un dels caps del Palau, Luje Čipika, que el 1571 va participar a la famosa batalla de Lepant. Aquest gall exhibit a l'atri del palau Ćipiko està col•locat on una vegada va estar l'escultura d'una dona, la de la galera La Donna (esposa) de Ludovico Cippico (Ludoviku Cipiku) que es va perdre a la batalla i que és substituïda per aquest Gall turc ". 

Al costat del Palau Cipikova es troba la Catedral de Trogir (1213-1589). L’Ajuntament, tots edificis renaixentistes. Entre els carrerons si troba el monestir benedictí de dones de Sant Nicolau “va ser fundat l'any 1064 gràcies a Sant Ivan de Trogir, per la qual cosa va celebrar els 950 anys de la seva existència ininterrompuda el dia del seu sant patró. Nikola (06 de desembre de 2014). El monestir es troba al llarg de les muralles a la part sud-est de Trogir. Avui només hi viuen tres germanes benedictines. Com que és impossible de veure-ho des de dins per la forma de vida i els vots d'aquest orde, vaig donar el cinquè pel coneixement de quasi mil anys d'existència i pel campanar que amb les seves pantalles d'encaix a la obertures contribueix al misteri de les parets.” Al costat si troba també La lògia descansa sobre 6 columnes amb capitells romans i és del segle XIV. Església de Sant Sebastià i Torre del Rellotge, a la plaça de Joan Pau II. 

En aquest punt al costat d’una joieria  la nostra guia Rosa Maria, ens ha parlat de la paraula Kairós. De origen grec, que vol dir, el do de l’oportunitat, el temps propici per fer el que cal fer. És una paraula amb connotacions qualitatives, enfront de Cronos que és quantitativa. Tots els carrerons estan plens de botigues per a turistes. Hem sortit per la porta del mar. 

Hem passat per un carrers on hi havia una pila de restaurants de tota mena. Per anar a buscar l’autocar hem passat per un monument els soldats, l’escultura representa peces de dominó que cauen. Al monument està situat al parc de Žudika, a les proximitats immediates del petit pont de pedra a l'entrada nord del centre històric de Trogir, es va inaugurar cerimonialment un monument als veterans croats que “van morir a la Guerra de la Pàtria”, anomenat "corona de Trogir". És l'obra de dos joves escultors, Đanij Martinić i Frano Šitum.  La Guerra de la Pàtria s'ha de entendre com a Guerra Civil entre serbis i croats. 

L’autocar a sortit cap a Split, l’hotel Art ens espera. Hem sopat al hotel, l’habitació es enorme igual que el bany. Hem vist sèries per desconnectar una mica del viatge. Ser turista és molt esgotador. Però demà hi haurà més.

Croàcia: Llacs Plitvice- Zadar- Trogir- Split (5.1)

  Dia 5

PN Llacs Plitvice- Zadar- Trogir- Split

Llevar-se a les 7h, el dia havia aparegut boirós. Hi havia rosada al terra i a les plantes. Molta humitat i fred (7º). Esmorzar, hi havia torradora, això si, a velocitat lentíssima, però per sort el pa no s’ha acabat de rostir. Misteri!

Hem tornat les claus i agafat les maletes i cap el autocar. Leo –el xofer, un noi corpulent, a apilat les maletes dins del espai corresponent, tot sol i sense ajudes-. Hi havia companys que és volien fer fotografies amb un ós que estava a la planta baixa del hotel. Hi havia ascensor, malgrat que nosaltres ho dubtàvem perquè no si veia per cap lloc. 

L’ambient era de tardor rigorosa, núvols amb ganes de ploure, però finalment, no ha plogut. El trajecte per connectar amb l’autovia a Zadar ha permès veure un paisatge verd, molt verd, molts habitatges abandonats, producte de la Guerra. També hem vist ovelles i vaques, pasturant en un paisatge bucòlic, que va ser escenari de violència. Hem passat per diferents pobles, molt viuen del turisme, com hostaleria, ja que s’hi troben a prop del PN. També he vist llenya acumulada. Aquesta àrea està dominada per els Alps Dinàrics que fan barrera cap el Adriàtic. Hem passat per un túnel que a travessa la muntanya i que acaba sortint a la bora del mar. Hi havia el vent típic de la zona, el bura. En el trajecte ha explicat anècdotes sobre el origen de la cervesa d’ací, gràcies al aigua i les seves propietats.

Jasenice

Zadar

L’autocar a acabat a la ciutat de Zadar i el inevitable i bonic mar Adriàtic. Allà ens esperava la nostra guia a Zadar, Paula, una veu peculiar, un to de venedora de fira o algú massa acostumat a parlar en un to monòton, sense modulacions. Tot plegat, un ritual d’aquest viatge. Perquè la qüestió és com podem estar atents a explicacions massa llargues quant els teus ulls volen mirar el que veu? Hi ha ànsia per explicar-ho tot, des de els grecs, romans, fins a venecians, otomans, l’Imperi Austrohongarès, la Primera Guerra Mundial, el naixement de l'Antigua Iugoslàvia, fins a la guerra fratricida de 1991-2001, i el procés per l’adhesió a la UE.

Illa de Uglijan

Zadar i el seu cas històric, té moltes sorpreses monumentals. Hem anat des d’on ens a deixat l’autocar, al costat del port, per Liburnska Ibala, és podien veure vaixells de tot mida, alguns molts grans. Hem travessat diferents carrerons fins arribar al altre costa on és pot contemplar el mar i els fons, l’illa de Uglijan. Hem passat per l’església i monestir de San Nicolàs. Al costat del passeig marítim teníem esperant a la nostre guia-sobre-el-terreny- Paula. Una de les atraccions del passeig marítim es l’orgue marí (Morske orguije) –Nikola Bašić-. Produeix so per mitja de les ones del aigua, depenent del onatge la sonoritat pot ser molt espectacular. Molt a prop hi ha una altra atracció, el Monument al Sol o la Salutació al Sol ( Pozdrav suncu), és una instal•lació fotovoltaica, del mateix arquitecta que va dissenyar l'orgue. Hi ha a escala la representació dels planetes del nostre sistema solar. No hi ha Plutó, per culpa d' Eris i la Unió Astronòmica Internacional, però això és un altre història.

Hem anat d'església a església com si fóssim una peregrinació de fervents creients.  Referències gregues o romanes hi queda molt poc, el temps i l’activitat del home han sinèrgies de destrucció ho han fet possible. Hem anat a la Catedral de Zadar (Santa Anastasia), al exterior es pot contemplar els seu imponent campanar.  L’església de Sant Donat, és la més icònica  de estil preromànic (s.IX), però res més queda l’exterior, al interior queda la carcassa buida que serveix per la seva qualitat acústica per fer concerts de musica antiga.

Catedral (Santa Anastasia)

Església de Sant Donat

Fòrum

Entre la Catedral i l’església de Sant Donat trobem vestigis del mon romà, és la columna decorativa que marca el costat occidental del fòrum. Com tot  es reciclatge a  l'Edat Mitjana era el "pilar de la vergonya" utilitzat per castigar els malfactors. A la columna encara és pot veure els trets de la Guerra Civil (1991-1995).

La nostre guia va explicar més enllà de la història del lloc, experiències personals. La seva avia era molt religiosa, a l'època de Tito, les esglésies no van tancar. Hi havia culte. La Guerra Civil ha fet ferides profundes. I explicava la seva indignació quan algú volia comparar el Covid i la Guerra Civil. En un altre lloc, tindre que parlar del comportament de la gent i l’embolic de les ètnies en la Guerra Civil. No va ser un fenomen natural, va ser atiar els odis i les frustracions en benefici de ideologies –hipernacionalisme- que van portar mort i sofriment.

Hem anat per el carrer principal i hem arribat a la plaça del poble (Narodni trg), si troba  l'edifici de la Guàrdia municipal que data de l'any 1562. Una mica més a baix la columna romana que indicava l'inici de la decumanus romana (avui dia el carrer Major o Carrer llarg). La ciutat romana original va quedar destruïda després d'un terratrèmol al segle VI. Com que a l'Edat Mitjana no apreciaven l'arquitectura romana, van decidir construir damunt les ruïnes. Un clàssic de la naturalesa humana. Al final si troba la plaça del 5 pous ( plaça Trg pet Bunara),i la Torre del Capità de la edat mitjana. I ací desemboca al jardins del Parc de la Reina Helena (1829). Des de aquesta posició és pot contemplar la Porta Terraferma.

Jardins del Parc de la Reina Helena

Els venecians son els depredadors oficials abans del segle XIX per aquestes terres. El seu imperialisme era extractiu, tota la riquesa d’aquests llocs eren portades a Venècia. Això be a compte de la Porta de Zadar o Porta Terraferma, on el signe del Lleó de San Marc, és signe del imperialisme del venecians. 

Hora de dinar, hem anat al restaurant 2 Ribara (dos pescadors), un lloc elegant amb preus com a Barcelona. He menjat peix i amanida. Desprès de tantes explicacions històriques, dinar, mastegar, veure, parlar amb les companys, et dona un altre perspectiva.

Barça-Bayern: La Lliga no serveix a la Champions

 

I

Una primera part on el Bayer ha jugat a plaer, ha marcat dos gols i ha perdonat un altra. Han jugat a no fer més mal del que cal, gràcies a un Barça que no sap com jugar amb equips grans. El Barça no s'ha apropat amb perill a la porteria de  Ulreich. La defensa no juga de defensa i això és letal per el Barça. La defensa lenta i tova que no pot aturar les internades dels davanters. Es podia haver maquillat el marcador amb un penal que finalment, l'àrbitre no ha concedit.

Mal partit del Barça, sense cap encert i jugant com vol el Bayer, molt superior en totes les línies. A la segona part, hauria de millorar, perquè no és pot jugar pitjor. El Bayer juga amb un equip que no sap que vol ni tampoc pot.

II

La segona part del Barça ha sigut per el mateix camí que la primera, cap rematada a la porteria. El Bayer podia haver marcat el 0-3, però el gol ha sigut anul·lat per fora de joc. Tot plegat una imatge de impotència o desencert a part iguals. Xavi ha fet canvis, però rés no ha canviat. L'únic bo de tot això és que s'ha acabat aquesta agonia impròpia d'un equip que volia, però que no pot. Sort que l'Inter ha fet la seva feina, perquè si no, no m'ho puc imaginar la situació. Per acabar de fer més llenya, el Bayern ha marcat el 3 gol perquè quedi clar qui mana ací.