Delta d'Ebre (II)

 Dia 2

Avui hem anat al Delta d’Ebre. Hem anat cap a Amposta. Havia mercat i molts carrers tancats. Hem tingut que aparcar lluny del centre. Hem passejat per els carrers, havia molta activitat. Hem vist el pont clàssic, reconstruït, desprès que el 10 de març de 1938 l’aviació italiana ho destruís. Uns plafons indican l’historia. Hem vist el riu des del Castell d’Amposta. La paraula castell és massa gran per el que queda.

Desprès no ha sigut fàcil sortir, gràcies al Google Maps, hem anat ara si cap al Delta i hem anat a Riumar. Carreteres petites, indicacions no sempre clares, i finalment hem arribat a la platja de Riumar. Una passarel•la de fusta et condueix fins la sorra, feia calor. Una platja immensa on és podia veure L’Ametlla de Mar, i uns pocs banyistes podien gaudir del mar. A la urbanització de la platja havia un centre de informació què estava tancat, encara no és temporada d’estiu.

Desprès hem anat a fer una passejada per l’Ebre a Creuers Delta d’Ebre. Hi ha un restaurant, Casa Nuri, com a centre de operacions. Hi ha un petit mostrador per vendre les entrades al vaixell. A les 12:30h hi havia la travessia fins a la desembocadura. Un trajecte d’anada i tornada de uns 45’. Unes explicacions breus i molt eficients ens ha acompanyat en el trajecte.  

El nom de Buda ve de la paraula boga -planta que viu a la vora dels rius i amb els arrossars com a mala herba- no té res a veure amb cap religió, ni cap naufragi de xinesos amb un temps llunyans.  També ens va explicar el problema de les espècies invasores en especial el cranc blau, el seu origen es del Atlàntic Occidental, arrasa amb tot, però què té un preu competitiu. Si un vo, saber com és vivia al Delta res millor que la pàgina https://www.deltapolet.com/carros-i-soldor-buda, per saber-ho.

A la desembocadura hi havia una vaixell dragant els fons, des de una distància de 6km és veu el Far de Buda -https://www.eltemps.cat/article/16079/el-far-de-buda-. El far actual es va encendre el 1983 i funciona a control remot. L’antic far de Buda roman enfonsat cinc quilòmetres mar endins i a déu quilòmetres de profunditat. Antigament, és podia anar a peu fins el far, però avui això és impossible, sobretot, perquè no hi arriba sediments que omplin el delta.

Al fons el far de Buda

Al costa del riu hi ha camins, un petit club nàutic, un mirador anomenat Zigurat que permet tenir unes vistes amplies de la desembocadura, hi havia gent. Hi havia sobretot, arròs , l’or d’aquestes terres. Terres que amb el canvi climàtic té un futur molt compromès. 

            

Hem anat a cap a Deltebre i El Cava, hem dinat al costat dels Creuers Olmos,  el restaurant  Lo Transbordador. No hi havia massa gent. La noia que prenia nota, parlava català, una novetat, perquè pràcticament no s’escolta parlar-ho. Un arròs força bo, ha estat un bob moment desprès de la passejada en vaixell. Feia calor, i hem anat a Lo Passador –Sant Jaume d’Enveja-, fa trenta anys  vàrem passar-ho amb un transbordador que avui és peça sentimental. Hem passat per els Muntells fins a la Platja del Trabucador.

Hem deixat el cotxe al pàrquing amb un enreixat que dona ombra contra la calor.  Gent fent servir els parapents a la llacuna i l’altra costa el mar dos mons complementaris. Hem arribat fins la Platja del Trabucador. Hi havia unes cordes què impedien seguir, malgrat un camió que s’ha endinsat més enllà.

Desprès hem parat a la Llacuna de la Tancada, hi havia una bona quantitat de flamencs, les seves plomes eren blanques. I des de la Llacuna fins a la Ràpita. Feia trenta anys que no anava. Hem deixat el cotxe a prop del port, que ja no recordava. Hem anat fins a la plaça on està l’Ajuntament, passant per el carrer d’en Gorrià, plaça Carles III i Sant Josep.  Desprès hem baixat per el carrer Sant Francesc i tornar a búcar el cotxe a l’Avinguda dels Alfacs. Des de La Ràpita a Amposta, L’Aldea fins a Tortosa.

Avui no hem anat a la piscina, malgrat la calor del dia, no hem suat com ahir. Hem descansat, fer de turista cansa moltíssim, hem esperat l’hora del sopar. A l’hora de sopar hem ensopegat amb la mateixa pedra d’ahir. Ens han fet esperar una eternitat. Excuses i poca professionalitat. Al parador res més una persona ens ha parlat en català la resta cap ni una. Demà visitarem la ciutat.

Dimisisió dolorosa

 

PD: A Madrid un germà de la Presidenta de la CCAA, s'ha embutxaca una milionada, i la seva germana encara és Presidenta! 

Recomanacions musicals

 

La millor versió

Arte y música: Velázquez

 

Diego Velázquez

Delta d'Ebre (I)

 Dia 1

Un viatge sempre és una aventura, vull dir que sortit de la rutina implica canvis, un paisatge nou, gent nova, ciutats diferents, i és clar, la mira del passatger que mira.

Hem agafat el cotxe hi ens hem posat en  marxa, camí de L’Ametlla de Mar per la A7. Un poblet pintoresc, ple d’encant, sense pretensions. Cases blanques al costat del port i una petita platja –Alghero beach- on havia banyistes  i resseguint el Passeig Marítim, la cala Pixavaques, on un càmping gegantí ocupa tot l’espai. També hi havia gent banyant-se. Havíem deixat el cotxe a prop de l’estació de Renfe. 

Desprès hem anat a L’Ampolla. Com no havíem anat mai, m’ha sorprès la volada turística del lloc. Amb un port esportiu notable, sembla que tothom tingui un iot! Dona imatges molt plàstiques. Ara no entrarem en qüestions de sostenibilitat ni res pel estil. Hi havia força gent sobretot a l’hora de dinar. Hem menjat força be al restaurant “Lo Típic” he demanat el menú del dia. A la sortida feia molta calor, no era cap bona idea passejar-se. Així que hem tornat a la carretera cap a Tortosa.

Un bonic efecte òptic

Far del Fangar

Hem anat per la C45, fins a Tortosa, en una autovia de dos carrils. Hem arribat a Tortosa fins arribar al Parador de Turisme, Castell de la Suda, cal pujar una rampa digne d’un coet!

Vistes des del Castell on pots veure un amplíssim paisatge. Deixar les maletes, i hem baixat al poble. Però el dia era festiu i no hi havia cap ambient, tot tancat i barrat. Hem baixat per arribar els Reials Col•legis, tancats. Això sí, hem vist molta gent de fora, magrebins, però  també d’altres parts del món. Hi ha una part d’edificis molt degradats i decadents. La població de Tortosa és de 33.572, població immigrant 6.250, i això vol dir que hi ha un 18,62% de població nouvinguda de fora d’Espanya.

Ajuntament

La Catedral

Reials Col·legis

Palau Oliver de Boteller, 

Font de la Ciutat i Taula de Canvis

Semblava que tots els immigrants havien sortit, però és que en aquesta part de la ciutat es deuen concentrar-hi molts del nouvinguts. Hem passejat al costat del riu Ebre, hem vist el monument franquista que encara està allà plantat el mig del riu, i entre la calor i que tot estava tancat, hem decidit anar al Parador i remullar-se a la piscina. Dit i fet, l’aigua no està gens freda. Una piscina que a la part fonda feia 2,75mts. Un socorrista vetllava perquè ningú s’ha li acudis ofegar-se, m’ha explica’t de on venien els canals del aigua que es poden veure des del Castell (Xerta). Núvols i vent ha fet que l’estada al aigua s’ha acabés més de presa del que ens hauria agradat. Les vistes des de l'habitació tenies  l Parc eòlic, Hospital Verge de la Cinta, Convent de Santa Clara i un pila d’orenetes fent vols amb parelles a velocitats sorprenents.

Desprès el sopat al Parador, en general, sempre és menja molt bé, però malgrat el serveis, a la cuina han tardat una eternitat, no sé si encara no han contractat tot el personal, però hem tingut que esperar massa. Hem anat a la habitació, la foscor s’ha fet general cap a les 23h. Dins l’ habitació l’aire condicionat era molt discret, res de nivell congelador. Demà ens espera el Delta d’Ebre.