diumenge, 17 d’octubre del 2021
dissabte, 16 d’octubre del 2021
PSOE: La despolitització de clase
El PSOE és el partit institucional, monàrquic fins on sigui necessari per el be del país. La fotografia mostra a tres presidents de govern. González el president de la Transició, també el que la va trair per no molestar al establishment franquista, ho va aconseguir per satisfacció de les institucions del estat. Al altre extrem, Rodríguez Zapatero, va recolzar l'Estatut per desprès deixar-ho en mans del TC i tota la maquinaria jurídica del Estat. I desprès està Pedro Sánchez. Segons ell, el 1-O no compte, cal posar el comptador a cero. Per ell, la perifèria es innecessària, però està on està per aquesta perifèria. Al PBN té el que ja vol, però ERC, no li donen rés i està en una situació molt precària, i Sánchez ho sap. A parlat de pluja de milions, però ja sabem el que vol dir això. La fotografia representa a l'esquerra espanyola, però ja en diran on podem anar amb aquesta gent que l'únic que vol es mantenir-se a les institucions eternament.
dijous, 14 d’octubre del 2021
El "Cercle d'Economia" vol la quadratura a Catalunya
El "Cercle d'Economia" es preocupa per el creixement de la economia catalana. Sembla que ells si tenen solucions els problemes estructurals que pateix Catalunya. Tenen por que Extremadura, per posar un exemple, pugui avançar a Catalunya en el PIB. Veuen preocupant que la Catalunya que vol un estat independent, sigui "irrellevant". Potser és això el que els fa nosa, perquè la seva cantarella màgica és que a Catalunya va molt malament, però, en canvi a la resta d'Espanya, es dibuixa un radiant avenir. No els veig massa engrescat per fer campanya a Madrid, per la manca de finançament, els traspassos de Rodalies, ni el corredor del Mediterrani, ni possar-se d'acord amb l'aeroport, ni res semblant. Tenen tendència a tirar cap un sol cantó, el més dèbil, es clar.
PD: El cas Pandora, i Xavier García Albiol (PP), ho deixem, de moment, també ell, deuria estar a l'empara de la presumpció d'innocència.
dimarts, 12 d’octubre del 2021
1492
La visión simpática del PP
1492
Guanahaní*
Colón
"Cae de rodillas, llora, besa el suelo. Avanza, tabaleándose porque lleva más de un mes durmiendo poco o nada, y a golpes de espada derriba unos ramajes.
Después, alza el estandarte. Hincado, ojos al cielo, pronuncia tres veces los nombres de Isabel y Fernando. A su lado, el escribano Rodrigo de Escobedo, hombre de letra lenta, levanta el acta.
Todo pertenece, desde hoy, a esos reyes lejanos: el mar de corales, las arenas, las rocas verdísimas de musgo, los bosques, los papagayos y estos hombres de piel de laurel que no conocen todavía la ropa, la culpa ni el dinero y que contemplan, aturdidos, la escena.
Luis de Torres traduce al hebreo las preguntas de Cristóbal Colón:
-¿Conocéis vosotros el Reino del Gran Kahn? ¿De dónde viene el oro que lleváis colgado de las narices y las orejas?
Los hombres desnudos lo miran, boquiabiertos, y el intérprete prueba suerte con el idioma caldeo, que algo conoce:
-¿Oro? ¿Templos? ¿Palacios? ¿Rey de reyes? ¿Oro?
Y luego intenta la lengua arábiga, lo poco que sabe:
-¿Japón? ¿China? ¿Oro?
El intérprete se disculpa ante Colón en la lengua de Castilla. Colón maldice en genovés, y arroja al suelo sus cartas credenciales escritas en latín y dirigidas al Gran Kahn. Los hombres desnudos asisten a la cólera del forastero de pelo rojo y piel cruda, que viste de capa de terciopelo y ropas de mucho lucimiento.
Pronto se correrá la voz por las islas:
-¡Vengan a ver a los hombres que llegaron del cielo! ¡Tráiganles de comer y de beber!" (pág.54-5)
(49)
* Guanahaní, está en las Bahamas, y fue bautizada con el nombre de San Salvador, según nos cuenta Carlos Fuentes en "El espejo enterrado", ed.Taurus bolsillo, Madrid, 1997.
Eduardo Galeano. Memoria del fuego I. Los nacimientos. Siglo veintiuno de Espala Editores, Madrid, 1982. (49) Colón, Cristóbal, Diario del descubrimiento (Anotado por Manuel Alvar), Las Palmas, Cabildo de Gran Canaria, 1976.
diumenge, 10 d’octubre del 2021
"Reconquista"
Diuen els llibres de història que la Reconquesta va durar 800 anys. Això vol dir que s'ho van prendre amb molta calma. A la Reconquesta, va haver una cosa bona que desprès és va fer malament. El feudalisme va tenir ací, un aspecte molt diferent a Europa. El paper que van jugar els pobles (burgos) en els nous assentament de la frontera, i amb ells els camperols que vàrem viure entre la llibertat de senyor feudals i reis. Tot allò va acabar malament. Però això és història.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)