La no extradició a EEUU de Julian Assange, per raons humanitàries, i no pas per raons de llibertat de premsa, es una mala noticia per la democràcia. Aquesta viu sota sospita arreu del món. Denunciar els abusos dels estat és avui posar-se en l'objectiu d'una maquinaria infernal què el què vol és destruir el missatger. No deixa de ser curiós que els grans mitjans de comunicació què van publicar les pàgines de WikiLeaks no han tingut que passar tot el calvari personal de Assange.
[La no extradición a EEUU de Julian Assange, por razones humanitarias, y no por razones de libertad de prensa, es una mala noticia para la democracia. Ésta vive bajo sospecha en todo el mundo. Denunciar los abusos de los estado es hoy ponerse en el objetivo de una maquinaria infernal que lo que quiere es destruir el mensajero. No deja de ser curioso que los grandes medios de comunicación que publicaron las páginas de WikiLeaks no han tenido que pasar todo el calvario personal de Assange.]
Denunciar crims de guerra, res més es pot fer, si els criminals son els altres, mai nosaltres. El poder dels Estats fa que denunciar-los es converteix en temeritat, excepte si ho fas contra països que els EEUU consideren que és pot fer, així, Iran, Veneçolà, Cuba, Corea del Nord, etc. les altres dictadures no compten.
[Denunciar crímenes de guerra, nada más se puede hacer, si los criminales son los otros, nunca nosotros. El poder de los Estados hace que denunciarlos se convierte en temeridad, excepto si lo haces contra países que los EEUU consideran que se puede hacer, así, Irán, Venezuela, Cuba, Corea del Norte, etc. las otras dictaduras no cuentan.]